Pàgina:Pensaments (1912).djvu/62

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
64
J. Leopardi

vida. La dòna llicenciosa, encara qua vegi sempre entorn seu mil senyals de l'opinió pública, creu constantment esser tinguda per la generalitat com dòna onesta, i que sols un petit nombre dels seus confidents antics i recents (dic petit en comparació amb el public) saben i tenen oculta per al món, i també cada un d'ells als altres, la veritat de sa manera d'esser. L'ome de conducta vil, i, per sa mateixa vilesa i per poca audacia, curós dels judicis d'altri, creu que ses accions són interpretades de la millor manera, i que 'ls llurs veritables motius no són entesos. Semblantment en les coses materials, Buffon observa que 'l malalt a punt de morir no creu de debò ni metges ni amics, sinó sols sa íntima esperança, que li promet salvar-se del perill present. Deixo de banda l'estupenda credulitat i incredulitat dels marits respecte a les mullers, assumpte de noveles, d'escenes, de burles i de riure etern en aquelles nacions en les quals el matrimoni es indissoluble. I, discorrent així, no 'y ha en el món cosa tant falsa ni tant absurda que no la tinguin com a certa 'ls omes més sensats, sempre que l'esperit no troba manera d'acomodar-se a la cosa contraria i de conformar-sen. No deixaré de dir que 'ls vells estan menys disposats que 'ls joves a allunyar-se de creure 'l que 'ls convé, i a acceptar