es per demés infortunat, qui 'ls estima amb amor no fingit, xardorós, i qui anteposa llurs interessos als propris. I el món es, com les dònes, de qui 'l sedueix, ne frueix i l'oprimeix.
No'y ha res més rar, en el món, que una persona abitualment soportable.
La salut del cos es universalment reputada com l'ultim dels béns, i pocs són en la vida 'ls actes i els afers importants en els quals la consideració de la salut, si 'y té lloc, no sigui posposada a qualsevulga altra. El motiu pot esser en part, més no del tot, que la vida es principalment dels que estan sans; els quals, com sempre succeeix, o menyspreen o no creuen poder perdre 'l que posseeixen. Per posar un exemple entre mil: ben diverses causes fan, ja que un lloc sigui escollit per fundar-hi una ciutat, ja que una ciutat creixi en abitants; però entre aquestes causes potset mai s'hi trobarà la salubritat del lloc. Pel contrari, no 'y ha lloc sobre la terra tant insalubre i trist en el qual, induïts per alguna oportunitat, els omes no s'acomodin
