joves contra la pestilencia dels costums mundans, els antics treien, si no de grat per força, de la solitut ad el jovent, i exposaven sa educació i sa vida als ulls del món, i el món als ulls seus, considerant l'exemple com més apte a instruir-lo que corrompre-l.
La manera més positiva d'ocultar ad els altres els confins del propri saber, es no traspassar-los.
Qui viatja molt, té sobre 'ls altres aquest aventatge : que 'ls objectes de ses remembrances aviat devenen llunyans; de manera que aqueixes adquireixen, al cap de poc temps, aquella vaguedat i aquella poesia que en els altres no es possible sinó amb el temps. Qui no ha viatjat gens, té aquest desaventatge : que totes ses remembrances són de coses en certa manera presents, perquè presents són els llocs ad els quals tota sa memoria 's refereix.
Sovint succeeix que 'ls omes vanidosos i