Pàgina:Pensaments (1912).djvu/87

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
89
Pensaments

engreïts de sí mateixos, en lloc d'esser egoïstes i de cor dur, com semblaria versemblant, són amables, benevols, bons companys i, fins i tot, bons amics i molt servicials. Com que 's creuen admirats de tot-om, així, raonablement, estimen llurs suposats admiradors, i els ajuden en el que poden, perquè 'u judiquen convenient ad aquella superioritat amb la qual consideren que la sort els ha afavorits. Conversen de bon grat perquè creuen el món ple de llur nom; empleen modals afables alabant-se interiorment de l'afabilitat llur i de saber adaptar la llur grandesa a barrejar-se amb els inferiors. I he observat que, tot creixent en l'opinió de sí mateixos, creixen altre tant en benignitat. Finalment, la certesa qua tenen de la propria importancia i del consentiment del genre umà en confessar-la, treu de llurs costums tota aspresa, perquè ningú que estigui content de sí mateix i dels omes es de costums aspres; i genera en ells una tal tranquilitat, que algunes vegades fins prenen aspecte de persones modestes.

LXXXIX

 Qui tracta poc amb els omes, rares vegades es misantrop. De veritables misantrops no se 'n troben en la solitut, sinó en el món; perquè