següent : que, cadascú que tingui o agi tingut quelcom a fer amb els omes, reflexionant una mica 's recordarà d'aver sigut no moltes, sinó moltissimes vegades, espectador, i potser actor, d'escenes, per dir-ho així, reals, no diferents en cap manera d'aquelles que, vistes en els teatres o llegides en els llibres de comedies o de noveles, són tingudes com a ficcions que, per raó d'art, van més enllà del natural. Això no significa sinó que la maldat, l'estulticia, els vicis de tota mena, i les qualitats i les accions ridicoles dels omes, són molt més usuals del que creiem; cosa que potser no sembla creible sinó traspassant aquells limits que tenim com ordinaris i més ellà dels quals suposem que 'y ha lo exagerat.
Les persones no són ridicoles sinó quan volen semblar o ser el que no són. El pobre, l'ignorant, el camperol, el malalt, el vell, mai són ridicols mentres se contenten en semblar el que són i 's mantenen en els limits propris d'aquestes qualitats llurs; però sí que de debò són ridicols quan el vell vol semblar jove, el malalt sà, el pobre ric, l'ignorant vol fer l'instruït, el pagès el ciutadà. Els defectes corporals matei-
