Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/154

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ab donya Pomposa, que venía de brasset d'en Rossendo, apoyantse ab l'ombrela a l'altra mà, tota ullerosa, desencaxada y groga. «Havía estat malalta, gravíssima d'un atach al fetge, y l'endemà, no ben restablerta encara, s'entornava a Barcelona ahont volía consultar altres doctors, per si li convingués aprofitar lo que restava de temporada d'aygues en algun punt del extranger.»
 —Pobra, senyora! De modo qu'axò no li proba?... Tan hermós com es!—feu la Julita, ab condol.
  — No es el pais, no es el país, Julita. He tingut un disgustillo ab els parents de vostès.
 —Ja pot dir un disgustasso, mamà, jà!—exclamà en Rossendo, desitjós de compartir la venjansa.
 Els Ortals eran tot orelles; el menut tot ulls.
 —Ay!—saltà la Roig, adonantsen tot seguit.—Míra, Enriquito: ¿vès los niños Solis, que juegan al aro? Vés, véte con ellos, que te dejarán otro. Ya te quieren, ya.
 El noy arrugà'l morret y va fer que nó ab el cap.
 —¡Casildo! Manolita! Ramon! venid acá á tomar este amiguito; — cridà ella, ab veu de mando y ab aquell castellano tan pur del nostre país.—Tú, que eres tan mono ... vaya si irás, oy?—