Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/193

 — En demés, senyora, — prosseguí'l prèbere, ab son afany de parlar y d'enllestir, ja que no trobava allí als qui buscava pera satisfer la set de la seva vanitat, — en demés, dich, he sentit molt la pèrdua de vostè; però espero que Nostre Senyor Jesucrist li donarà aquella santa resignació ab que tots els cristians hem d'acatar sempre'ls alts designis de la Providencia. Hem de pensar que la mort es el deslliurament del esperit humà. Si vostè sab pensar axís, hi trobarà un gran consol, senyora. —
 Y dit axò, recullintse simètricament els panys del manteu, s'alsà de la poltrona y, atansantse a la Pilar pera ferli un acatament, digué, com despedintse:
 — Avuy no es día de que parlem de les noticies que deu enviar també a vostè'l senyor Ortal. Un altre día li explicaré extensament qui es el senyor Echevarría. Cregui, cregui que tinch una gran satisfacció de veure que la cosa marxi tan be. —
 Aquí la Pilar, que comensà a sospitar de què's tractava, s'esborronà tota, y ja no tingué esma sinó pera dexarse pendre la mà y saludar, sense ni axecar els ulls ni moures del seti. Llavors, el pare Saltor, va ferse besar la mà pel menut y, seguit d'aquest, abandonà aquell lloch, saludant de pas a n'en Deberga com quan havía entrat.