Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/217

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

es cap secret, sinó lo més natural del món? Que, després del seu disgust, una persona sensible com la pobra Pilar, se senti cruxida, abatuda, ab ganes de descansar un parell de díes, ¿què té de particular? Lo contrari d'axò, sería lo extrany. Demà serà un altre dia, demà la veuré.»
 Però, ab tot y aquestes reflexions, y l'haver procurat cansarse, rodant tota la tarda y recullintse tardíssim, passà un'altra nit anguniosa, plena de frisanses y somnis pesats.
 L'endemà, a primera hora, tornà a enviar al seu criat a casa Dou.
 — Diu que donya Pilar segueix al llit, que no té rès de greu, però que no pot rebre a ningú. —
 En Deberga's mossegà la llengua; no pogué dissimular un somrís amarch. Sens dubte, aquella veu interior tindría rahó: «la tal indisposició, no existía: era una excusa, un pretext prou transparent, pera tancarli la porta. ¿Per què? Ah! en aquest perquè estava'l misteri. Però allò era un pretext». Y ferit del amor propi, se jurà interiorment no tornar a n'aquella casa, fins que hi fos expressament cridat. «Assunto acabat; no hi pensaría més; a trenta sis anys, els homes, son homes; no's juga ab ells impunement». Mes, axís y tot, seguí