Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/40

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cònica y d'un vert negrós cobrexen les afaldades vessants, extenent les espinoses branques fins al pedrís que fistoneja'l camí, y oferexen a la vista del passatger tot el misteri poètich de les perspectives forestals, alhora que recrean son olfat y li embalsaman els pulmons ab el flayre rehinós que d'ells s'exhala. Allà lluny, per demunt de les montanyes qu'anavan devallant ab trot seguit, blavejavan, amarades de sol, les de Cerdanya, encara clapejades de congestes; però com que la costaruda carretera s'enfonza ràpidament, aquesta visió no durà més d'un instant. Els cavalls corrían sens parar, guanyant ab admirable destresa les girades atrevidíssimes d'aquell zig-zag contínuu, que la senyora Prim mirava ab esverament, y que sos fills, emportats de joya infantívola, celebravan embadalits. Rès com aquell anguilejar aturdidor pera despendres del ensopiment sentit. El menut hi reya, trobanthi tots els atractius d'un d'aquells jòchs agitats que tant agradan a la quitxalla, y l'animosa Elvira s'entregava tota joyosa a l'esbojarrada cursa sens ni somniar ab el perill de donar un pàs en fals.
 Mentrestant, l'esmortuhida llum del sol ponent anava ja escorrentse de baix de la clotada y extenent més y més els esbatiments enormes d'ombra ab que s'en-