Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/104

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

baria ben poques, davant de totes les altres nits i dies. eUn guany és d'ésser mort si és així; car aleshores tot el temps només ens sembla una nit.
 Si, altrament, la mort és com una emigració d'aquí en un altre lloc i és certa la dita que allí són tots els morts, quin bé millor que aquest, jutges? 41Car si en arribar a l'Hades hom serà alliberat dels que aquí s'anomenen jutges i trobarà els jutges veritables, els que diu que fan allí la justícia, Minos i Radamant, i Èac i Triptòlem[1] i tots els altres semidéus que han estat justos mentre vivien, fóra una emigració com aquesta menyspreable? I per estar amb Orfeu i Museu i Hesíode i Homer, què no donaríeu vosaltres? El que és per mi, voldria morir moltes vegades si això és cert. bCar per a mi justament fóra admirable la vida allí, i quan me n'aniria a trobar-me amb Palamedes i Àiax, fill de Telamó, i els altres dels antics que moriren per una sentència injusta, comparar la meva mort amb la d'ells, penso que no deixaria d'ésser dolç. I el més gran de tot, explorar, preguntar als d'allí, com he fet amb els d'aquí, per tal de provar qui d'entre ells és savi i qui només s'ho pensa, però no ho és. Què donaríeu, jutges, per fer preguntes a l'home que conduí el gran exèrcit cap a Troia, o a Ulisses, o a Sísif, ci tants d'altres, homes i dones que hom podria anomenar? Estar amb ells i parlar-hi, i examinar-los, fóra una felicitat infinita. I allà no us mataran per fer això. Car no solament són més feliços els d'allí que nosaltres, sinó que són per tota la resta del temps immortals, si és cert el que es diu.
 Així mateix vosaltres, jutges, cal que estigueu ben esperançats quant a la mort i penseu aquesta sola veritat, que no hi ha cap mal per a l'home bo ni en la vida ni en la mort, dni els déus es desentenen mai de la seva sort. Ni la meva m'ha vingut ara perquè si, ans per mi és clar que era millor de morir i així alliberar-me de tota molèstia. Per això aquell signe no m'ha advertit i jo no estic irat contra els que m'han condemnat, ni contra els acusa-

  1. Triptòlem és només en Plató jutge dels morts.