Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/82

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sembla, amb raó; car sapigueu-ho bé, atenesos, si jo fa temps m'hagués volgut ocupar de coses polítiques, fa temps que fóra mort i no hauria estat útil a vosaltres ni a mi mateix. eNo us enfelloniu perquè digui la veritat: cap home no està segur de la seva vida si s'oposa noblement a vosaltres o a qualsevol altra assemblea i vol evitar les moltes injustícies i il·legalitats que es produeixen en un poble; 32a qui lluita verament per la justícia li cal necessàriament, si vol conservar la vida un quant temps, dur una vida retirada i no ocupar-se dels afers públics.
 Grans proves us aportaré d'això, no paraules, sinó allò que vosaltres us estimeu més: fets. Escolteu el que m'esdevingué per tal que sapigueu que jo no cedeixo davant de ningú contra la justícia per por de la mort i ensems que no cedint m'havia de perdre necessàriament. Us diré coses vulgars i a la manera dels advocats, però certes.
 bJo no he ocupat mai, atenesos, cap càrrec públic, llevat del de membre del Consell.[1] La nostra tribu, l'Antiòquida, tenia justament aleshores la pritania quan vosaltres volguéreu condemnar conjuntament els deu capitans que després de la batalla naval no recolliren els morts; això era contra llei[2] com després haveu vist tots. Aleshores jo sol d'entre els pritanis em vaig oposar que vosaltres féssiu res contra llei i vaig votar en contra; i malgrat que els oradors sostinguts per les vostres excitacions i els vostres crits volien acusar-me demanant la meva suspensió o el meu arrest, cjo em vaig estimar més haver de passar perills estant amb la llei i amb la justícia, que estar amb vosaltres en una resolució injusta per por de la presó o de la mort.
 Això passava mentre a la ciutat governava el poble. Quan vingué l'oligarquia, els Trenta a llur torn em feren anar amb al-

  1. El Consell dels Cinc Cents que duia els afers de la ciutat. Eren elegits a la sort cinquanta membres de cadascuna de les deu tribus. Cada tribu tenia la direcció (pritania) durant 1/10 d'any.
  2. Es tracta de la batalla naval de les Arginuses, l'any 405. Era il·legal de castigar els capitans: a) conjuntament; b) sense escoltar-los. Per això Sòcrates, que s'esqueia a ésser epístata (president dels pritanis), es negà a posar la qüestió a votació.