senyament ni havent donat cap mena de lliçó. I si algú diu que ha après de mi i m'ha escoltat en particular alguna cosa que no hagin alhora escoltat els altres, tingueu entès que no diu la veritat.
Però, com és que alguns troben gust a passar el temps amb mi? Ja ho haveu sentit, atenesos; cus he dit tota la veritat, que troben gust a escoltar com són examinats els qui es pensen ésser savis sense ésser-ho. Car això no és desplaent. Però quant a mi, jo sostinc que m'ha estat prescrit pel déu, tant per mitjà de l'oracle, com de somnis, com de totes les altres maneres que la voluntat divina ha imposat mai alguna cosa a un home. Això és, atenesos, la veritat, i és fàcil de provar. Car si jo corrompo ara uns joves i adés n'he corromput d'altres, dfóra natural que si alguns d'ells havent-se fet més grans s'han adonat que de joves jo els havia aconsellat malament, ara pugessin aquí per acusar-me i fer-me castigar; i si ells mateixos no volien, algú de la família, pares, germans o algun altre parent, si conegués que jo he fet mal a un de la seva família se'n recordaria ara per demanar el meu càstig. Doncs bé, jo veig molts d'entre ells que s'han presentat aquí; primer Critó, del meu demos i de la meva edat i pare de Critobul, també present; edesprés, Lisànias, de Esfetos i pare d'Esquines, igualment aquí; i encara Antifont, de Cefísia, pare d'Epígenes; d'altres n'hi ha igualment, els germans dels quals han passat temps amb mi: Nicòstrat fill de Teozòtides, germà de Teòdot — i Teòdot és mort no podent per tant influir-lo amb els seus precs,—i Pàralos fill de Demòdoc, el germà del qual era Teages, i Adimant fill d'Aristó, el germà del qual, Plató,34 també es troba present, i Aiantodor del qual Apol·lodor, també aquí, és el germà.[1] I molts d'altres us podria anomenar, els quals Meletos en el seu discurs hauria hagut de posar per força per testimonis.
- ↑ De la majoria dels citats es sap ben poc; alguns només són citats aquí. Els més coneguts són Critó, del qual un diàleg platònic porta el nom i apareix demés en el Fedó i l'Eutidem; Critobul, que és esmentat en diversos diàlegs platònics; Esquines, anomenat el Socràtic (que cal no confondre amb l'orador); Adimant, el germà de Plató, que apareix a la República i al Parmènides, i Apol·lodor, que apareix al Fedó i al Banquet com un apassionat admirador de Sòcrates.
