Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

per títol el nom d'aquest darrer. També Crítias és un dels personatges del Protàgoras, del Timeu i del diàleg del seu nom. Adimant i Glaucó apareixen a la República com a fidels deixebles de Sòcrates.
 Segons Diògenes Laerci, Dionís li ensenyà de llegir, Aristó d'Argos la gimnàstica, i també aprengué de pintar. Es parla també en altres llocs del seu mestre de música, Dracont, deixeble del famós Damó, i també que li fou ensenyat de compondre ditirambes, tragèdies i comèdies. És molt difícil de separar en totes aquestes dades què hi ha d'històric i què de purament fantàstic. Plató escriví, segons tota la nostra tradició, obres poètiques. Molt aviat, segons sembla, es posà en contacte amb la filosofia, car segons Aristòtil, conegué Cratil i per mitjà d'ell les doctrines d'Heraclit.
 Als vint anys Plató conegué Sòcrates. Els biògrafs es complauen a revestir aquest fet de llegendes. Diògenes Laerci ens conta que Sòcrates somià que tenia un jove cigne a la falda, el qual, havent-li nascut de sobte les plomes, fugia cantant dolçament; l'endemà es presentà Plató, el qual Sòcrates identificà amb el cigne del somni. Plató degué ésser un fidel company de Sòcrates. Ell mateix ens diu que era present al procés i fou dels que es disposaren a donar garantia per a la multa proposada per Sòcrates.
 Segons la Lletra VII (324a i segs.) Plató essent jove pensava com tants d'altres dedicar-se a la política. Però una sèrie de fets que li repugnaren el feren desviar d'aquest camí. La mort de Sòcrates acabà de confirmar-lo en la intenció de no dedicar-se als afers públics. Mort Sócrates, emprengué diversos viatges. De primer, juntament amb altres socràtics, anà a Megara, on visità Euclides. Diògenes Laerci (3, 6) ens parla d'altres viatges que segons sembla tingueren lloc immediatament després d'aquest. A Cirene per veure el matemàtic Teodor, a Itàlia per veure els pitagòrics. Després a Egipte. La historicitat d'aquests viatges és molt dubtosa. Algun d'ells és segurament producte de la fantasia de tal o tal autor d'una vida de Plató acceptada incontroladament