Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/128

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 S.— I quin serà aquest mal? I on atacarà aquest mal, a quina part del desobedient?
 C.— Evidentment al cos, car aquest es desfarà.
 S.— Dius bé. Així mateix passa amb totes les altres coses, Critó, per tal de no revisar-les una per una; així, doncs, quan es tracta del just i de l'injust, i del lleig i del bell, i del bo i del dolent, que són justament les coses sobre les quals estem deliberant, ens cal seguir i témer l'opinió de la majoria, do bé la d'aquell sol, si és que en això hi ha cap mestre, davant del qual cal avergonyir-se i témer més que no davant de tots els altres? Aquell a qui no podem deixar de seguir, sense destruir i fer malbé allò que millora amb l'obrar just i es desfà amb l'obrar injust? Per ventura no tinc raó?
 C.— Jo ho penso així mateix, Sòcrates.
 S.— I bé: si allò que millora amb un règim sa i es destrueix amb un règim malsà, ho espatllem no obeint el parer del mestre, val la pena de viure amb aquesta ruïna? I això, és el cos o no?e
 C.— Sí.
 S.— Val la pena de viure amb un cos inútil i desfet?
 C.— No, en absolut.
 S.— I valdrà la pena de viure tenint destruït allò que es fa malbé amb l'obrar injust i millora amb l'obrar just? O hem de tenir per més vil que el cos allò, sigui el que sigui, de nosaltres, amb què es relacionen la injustícia i la justícia?48
 C.— Cert que no.
 S.— Ans bé, ho hem de tenir per més noble?
 C.— En absolut.
 S.— No ens cal doncs, amic meu, preocupar-nos del que ens dirà la majoria, sinó aquell que és mestre en matèria de justícia i injustícia, l'únic i la mateixa veritat. Així, doncs, tu comences per dir que cal preocupar-se de l'opinió de la gent respecte del just i del bell i del bo, i de llurs contraris. Sí, però la gent, pot dir algú, ens pot fer morir.