Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/176

d'aquest cas; no n'hi ha cap que pensi que no cal castigar a aquell que ha assassinat injustament.
 S.— I dels homes, Eutífron, has sentit ningú sostenir que aquell que ha assassinat injustament co ha fet algun altre acte injust no ha d'ésser castigat?
 E.— No paren de sostenir-ho, i sobretot davant dels tribunals; fan tota mena d'actes injustos, però ho fan i ho diuen tot per evitar el càstig.
 S.— Fins sostenen, Eutífron, que han comès la maldat i que malgrat aquesta confessió no se'ls ha de castigar?
 E.— Això sí que no ho fan, Sòcrates.
 S.— Doncs ja no ho diuen tot ni ho fan tot; no penso que gosin sostenir ni afirmar que no se'ls ha de castigar per haver comès una malifeta; el que diuen és que no han fet el mal, no és així?d
 E.— Tens raó.
 S.— No sostenen, doncs, que aquell que fa el mal no se l'ha de castigar; el que potser discuteixen és qui és el culpable i què ha fet i quan.
 E.— Tens raó.
 S.— No passa així mateix amb els déus, si és que tenen raons sobre el que és just i el que és injust, com tu dius, i els uns titllen els altres d'injustos, i aquests diuen que no? Però és ben clar, Eutífron, eque ningú, ni déu, ni home, no gosaria dir que cal no castigar el culpable.
 E.— Sí, tens raó en això que dius, Sòcrates, almenys en el principal.
 S.— Cada fet particular, em penso, Eutífron, discuteixen els que estan en desacord, siguin homes o siguin déus, si és que els déus dissenteixen; sobre alguna acusació concreta discuteixen els que estan en desacord, dient els uns que el que ha estat fet és just i els altres que és injust. No és així?
 E.— Ben cert.
 9S.— Au, doncs, Eutífron, explica'm també a mi, per tal que esdevingui més savi: quina raó tens per creure que tots els déus