Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/220

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

dart dóna una figura més bella en circumstàncies en què convé de tenir-la per tal de semblar més perillós als enemics.
 A mi doncs, Lisímac, com dic, em sembla que cal ensenyar això als joves; el perquè ja us l'he dit. Però si Laques té res a dir en contra, l'escoltaré amb molt de plaer.


El parer de Laques


 Laq.— És cosa difícil, Nícias, de dir de cap ciència que no convé d'aprendre-la; car sembla que iot és bo de saber. Aquesta ciència de les armes, esi és realment una ciència, com diuen els que l'ensenyen, i Nícias mateix, mereix d'ésser estudiada. Però si no és cap ciència, sinó que ens enganyen els que prometen d'ensenyarnos-la, o bé és realment una ciència, però no del tot seriosa, per què caldria aprendre-la?
 Dic tot això fixant-me que si fos realment una ciència, no s'hauria ocultat als lacedemonis, els quals no s'ocupen d'altra cosa en tota la vida que d'estudiar i d'exercitar-se en les arts que cal aprendre i practicar 183per passar davant de tots els altres pobles en l'art de la guerra. I si s'hagués ocultat a ells, almenys no s'hauria hagut d'ocultar als mestres en aquestes matèries que ells entre tots els grecs s'ocupen principalment d'aquestes coses i que si algú fos apreciat per ells ben aviat faria diners en tots els altres pobles, com passa als autors de tragèdies que sòn apreciats entre nosaltres. Aquell que es pensa fer belles tragèdies no surt a donar la volta a l'Àtica, bfent-se conèixer per totes les altres ciutats, sinó que de seguida ve aquí a fer-se conèixer, com és natural. Però jo veig que els lluitadors armats tenen Lacedemònia com un lloc sagrat inaccessible i no hi posen ni la punta del peu, ans van en cercle entorn d'ella i es mostren pertot arreu i principalment en aquests pobles que en l'art de la guerra es reconeixen inferiors a molts d'altres.[1]

  1. Noti's en aquest passatge com la preeminència, militar d'Esparta sembla ésser tan indiscutible com la literària d'Atenes.