Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Ultra aquests papirs antics, en tenim d'altres dels segles II i III d. de J. C. Evidentment no poden tenir la importància dels esmentats. Són, però, dignes d'ésser tinguts en compte. La majoria procedeixen d'Oxirinc. Hi ha petits fragments del Laques, del Fedó, del Gòrgias, de la República, de l'Eutidem, del Lisis, etc, Els més llargs són un fragment del Convit (200b-223d) de darreries del segle II o principis del segle III i dos del Fedó {227a-230e i 238c-251c).[1] Aquests papirs s'acosten més al text dels nostres manuscrits medievals.
 En general, però, com es pot veure, el que posseïm de papirs és ben poca cosa, no sols per a poder corregir la nostra tradició manuscrita, sinó àdhuc per a poder establir conclusions segures sobre el seu valor.

 La tradició indirecta. — Els escoliastes antics, comentadors, l'antologia d'Estobeu, etc., ofereixen sovint el text de Plató. Donat que tot sovint el comentari anava precedit del text, podem saber com estava el text a l'època del comentarista i controlar així els nostres manuscrits. Altrament són en gran nombre les cites ocasionals de Plató. Però aquesta tradició indirecta ha d'ésser usada amb molt de compte, car els testimonis no tenen sempre el mateix valor. Cal distingir, per exemple, entre la cita d'un filòsof que té interès per la idea i considera secundaris els mots que l'expressen, i la d'un gramàtic que té interès pels mots mateixos; la cita de l'autor que té l'habitud de citar de memòria, i la del que cita normalment prenent-ho del text, etc.
 Si pensem per altra banda que la tradició manuscrita dels comentadors és molt pitjor que la de Plató mateix i que sovint el text que posseïm del comentador és corregit tenint als ulls el text de Plató, en el qual cas la coincidència amb el text platònic no té cap valor, i si remarquem finalment que manquen bones edicions modernes d'aquests comentaristes, comprendrem que la utilitat de

  1. Editats per Grenfell i Hunt The Oxyrrhyncus Papyri, vol. V (1908), num. 843, el primer dels tres fragments esmentats; vol. VII (1910), núms. 1016 i 1017, els dos restants.