Pàgina:Plató - Diàlegs I (1924).djvu/48

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

les taules dels comerciants, on molts de vosaltres m'haveu sentit, i en altres llocs, no us admireu ni protesteu fent aldarull. dCar passa el següent: heus aquí que pujo per primera vegada davant d'un tribunal a l'edat de 70 anys; sóc, doncs, totalment estrany al llenguatge que s'usa aquí. Talment, doncs, com si de fet jo fos foraster segurament m'excusaríeu que parlés amb l'accent i el dialecte en què hauria estat educat, 18així mateix us demano, al meu entendre amb justícia, que deixeu córrer la manera de parlar — sigui pitjor o millor — i examineu i poseu tota l'atenció en això: si el que dic és just o no; car aquesta és la tasca del jutge, mentre que la de l'orador és de dir la veritat.


Dues menes d'acusadors


 Primerament, atenesos, és just que em defensi de les primeres acusacions falses i dels primers acusadors, bi després de les acusacions i dels acusadors més recents. Car jo he tingut molts acusadors prop de vosaltres ja fa molts anys, que tampoc no deien res de veritat; ells em fan més por que no pas Anitos i els que el volten, malgrat que aquests també són temibles. Però més ho eren, atenesos, aquells que prenien d'infants molts de vosaltres i us persuadien i m'acusaven falsament dient que hi havia un cert Sòcrates, home savi, que examinava les coses del cel i estudiava tot el que passa sota terra i sabia fer tornar bona la mala causa. cAquests, atenesos, que han fet córrer aquestes dites, són els acusadors més temibles; perquè qui els escolta es pensa que els que fan aquests estudis no creuen en els déus. Altrament aquests acusadors són nombrosos i m'han acusat durant molt de temps i encara us han parlat en aquella edat que més crèduls éreu, essent vosaltres encara infants i alguns jovenets; acusant, en fi, un absent que no era defensat per ningú. I el més desconcertant de tot és que no és possible de saber ni de dir llur nom dllevat d'un cert autor de