L'esglai s'ha apoderat de la meva ànima
i m fa por ta fortuna; crec que l'exit
d'aquest trasbals te pesarà; recorda
que l cor i el pensament intim de Jove
pera tots sempre foren un mysteri.
Prou que ho sé que és ben dur, que la justicia
a son voler sense raó esclavisa;
més ja vindrà l moment que haurem de veure-l
amansit, quan ferint-lo mes industries,
l'ira obstinada vulga aviat, rendint-se,
mudar en amistat i suau concordia.
Conta-ns-ho tot, i explica quin delicte
en tu castiga Jove, ab tal feresa;
conta-ns-ho tot (tén compte ab tes paraules).
És historia ben trista i dolorosa,
ben trista de contar, però ai! encara
és més trist el callar-la; m'afligeixen
tots els records de l'existencia meva.
Quan hi hagué un jorn que ls déus se dividiren
per rancunies entre ells (puix a Saturne
n'hi havien uns que destronâ intentaven
per posâ a Jove en el seu lloc, i uns altres
de Jove s'oposaven al imperi),
jo als Titans la concordia aconsellava,
i els fills del Cel i Terra no m cregueren.
Encara feren més, que mes paraules
