fins que jo les mixtures els mostrava
pera lluitar ab tots els mals que ls vénen.
Després, diverses lleis jo decretava
per l'art d'endevinar coses futures;
vaig dicernî l que volen dir los somnis
i la v'ritat que enclouen. Les paraules
mysterioses o estranyes dels mateixos
ab sentit practic prompte ls aclaria.
Vaig definî l volar de les aucelles
d'ungles corbades, les que són de mena
per portar bona o mala sort, com viuen,
com s'aparellen i com s'han de peixer.
Jo mostrava l color de les entranyes
d'aquelles aus que ls déus miren propicis.
La fel, la melça i l greix que l'entremena
cobreix per tot arreu, com deu cremar-se
pel llarg del llom, pera portar fortuna.
Fins les senyals del foc, abans dubtoses,
vaig revelar també, i a més d'aquestes
ensenyances tant utils, descobria,
dessota terra, l'or, l'argent i el bronzo
i el ferro ensemps, pera ajudar als homes.
Qui hi hagué abans que jo que fes aquestos
descobriments al món? Ningú: mentida
dirà qui aquest honor vulla usurpar-me.
En un mot ho dic tot: els mortals tenen
totes les arts de Prometheu rebudes.
Més no vulgues per ço ajudar als homes
més de lo que convé, de tu recorda-t:
vindrà aquell dia, Prometheu, no ho dubtis,
en que lliure t veuras, més gran que Jove.
