Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Va respondre l' General:
«Farèm aterrar les cases!»
Ja visiten lo Domer,
Domer de les Devallades
que confessàs prompte en Bach,
que la vida li s' acaba...
«General, del que-t suplich
si-m daràs terra sagrada.
—No'n passes ansia, no, Bach,
que bé te-n serà donada.»
Con el peu de la forca és
trau una capça de plata:
diu que la facen a mans
del Pare Ramon del Carme.
«Ell era l' meu confessor,
la tindrà per recordança.»
Dues filles qu' ell ne té
als peus li s' agenollaven.
«Axecauvos, filles meues,
de Deu siau perdonades!
No-m maten, no, per traydor,
ni tampoch per ésser lladre,
sinó perqu' he volgut dir:
«Que visca tota la Patria!»


LOS MIQUELETS D' EN PUJOL
(Cançó del capità de la brivalla nomenat Boquica.)

Eren dos-cents miquelets
los que 'n Pujol comandava;
no servien pas al Rey
ni servien a la Patria.
 Adeu, miquelets, adeu,
 lladres de França y d'Espanya!