—Açò 's tot lo bé ma filla,
açò 's lo bé que-m voleu?
—Açò 's lo bé que-us vull, mare,
més del que no-n merexeu.
Vos dexaré prou e massa,
que-us dexaré l' marit meu!
Are no-us faré més nosa
l' hora que l' abraçarèu.
Per ell m' heu donat metzines,
perque morta a mi voleu...»
Son pare s' ho escoltava
ab un ministre de Deu.
«Ay, filla, la meua filla,
qu' és açò que estau dihent?
— Ay, pare, con seré morta,
en cartes ja-u trobarèu.»
Al dir aquestes paraules,
se-n hi entra l' marit seu
y, acostant-se al llit, ell deya:
«Perdonau-me, ma muller!»
Ay, les portes veig tancades,
les portes del meu castell,
per un pom de violetes
tot voltat de pensaments.
LA GENTIL PORQUEROLA
«Per què no-us casau, don Jaume?
Per què no cercau muller?
Tom, tom, filoseta.
Prou vos ne sabria una,
filla d' un gran cavaller.
Flor de taronger.
