Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/71

qui guarda ls seus llodriguers.»
Al cap d' una altra estoneta,
sent més clara aquella veu.
—Enrere, la companyía,
jo sent cantar ma muller.»
Ell ne venta esperonada,
ab quatre salts hi va esser.
«Deu te guart, la porquerola
—Ben vingut, lo cavaller.
—Porquerola, no-m daries
quelcom del berenar teu?
—La berena que jo porte
no 's menjar de cavallers;
un vuyuner de pà d' ordi,
que d' arestes està plè,
uns aglans per companatge
y ayga fresca del torrent.
—Pel cavall serà l' pà d' ordi,
de millor te-n donaré.»
De la alforja se-n arrenca
e del pà blanch li ofereix.
La porquer' és vergonyosa
«Desaulo, jo no-l pendré.»

 «Porquerola, no-m diries
quin hostal hi hà ací proper?
—A casa la meua sogra
hostegen los cavallers.
—Anam-hi, donchs, la porquera,
vine embarrar los porcells.
—Per tota altra n' fora hora,
mas per mi 'ncare no-u és:
no més tinch quatre fusades,
encare me-n manquen tres;
tinch a fer un feix de llenya,
(çò que-m pesa més que res)