Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/72

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

per fer bullir la perola
del menjar pels llodriguers.
—Mentre acabes tu la tasca,
jo l' feix de llenya faré.»

 «Hostalera, l'hostalera,
quín sopar vuy trobaré?
—Vos daré perdius e guatlles
e capons si tant convé.
—Quí n'ha de venir, hostessa,
a sopar al costat meu?
Que-y vinga la meua filla
qui-us farà grans compliments.
—La qui vindrà ab mi a taula
ha de vindre al llit també.
—Que-y vaja la porquerola.
ma filla la-n gordaré.»
Lo millor bocí que talla
per la porquerola n' és.
«No-m dirieu vos, hostessa,
quí-m portarà l' llumener?
—Que-y vaja la porquerola
que avorrida de tots és.»
Per les mans ell l' ha agafada
y a la cambra la dugué.
Tan bon punt com foren dintre,
un gran crit ella va fer.
«Cavaller, a mi dexau-me,
dexau-me estar, cavaller!
Set anys he servada l' honra
y altres set la servaré.
Si-m tancau, per la finestra
dalt-a-baix me llançaré.
—Ja que no-m coneixs encare,
are jo-m descobriré.
Caterina, Caterina,