Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/101

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA V. — Cambra de Julieta, sobre el jardí


Romeu i Julieta



Julieta

   Ja vols anar-te'n? no és pas dia encara:
ha estat el rossinyol, i no l'alosa,
el qui ha ferit la temerosa orella:
cada nit canta al magraner llunyà.
ha estat, amor, el rossinyol, pots creure'm.

Romeu

   Ha estat l'alosa, que anuncia l'alba,
no el rossinyol: esguarda, a orient, ma aimia,
l'envejosa fulgor que ribeteja
els núvols que en el lluny s'esfilagar-se'n:
els llums del cel s'han fos, i el jorn alegre
dreça's de peus sobre els cimals boirosos.
Per viure haig de partir; si resto, moro.

Julieta

   Eix clar llunyà, no és d'alba, en só segura:
es qualque meteor que el sol envia
per a servir-te aquesta nit d'antorxa,
que et faci llum sobre el camí de Màntua:
resta, doncs; no cal pas que encara et moguis.

Romeu

   Que em prenguin, doncs, i que a la mort em duguin;
só content, si és així com vols que sigui.
Diré que el gris llunyà no és l'ull de l'alba,
sinó el pàl·lid réflexe de la lluna;
i que d'alosa no ho sósn pas les notes
que sonen cels amunt sobre noisaltres: