Aquesta pàgina ha estat revisada.
Dida
Què dius?
Julieta
Molt bé; tens un confort que em meravella.
Vés-te'n dins, i diràs a la senyora,
que havent ofès el pare, só a la cel·la
de fra Llorenç, per confesar-me'n i ésser
absolta.
Dida
Li ho diré : bona pensada. (Ix)
Julieta
Pervers mal esperit! damnada vella!
Quin és més gros pecat, volê'm perjura,
o que maldigui de Romeu la llengua
mateixa, que el preà, sens comparança,
centes de voltes? Vés, vés, consellera;
tu i el meu cor ja seran dos des d'ara.
Vaig a veure si em dôn remei el frare:
si no pot, per morir em basto sola.
(Ix)
