el sant frare Llorenç perquè ací em, postri,
demanant-vos perdó: — Doncs, perdoneu-me!
ja sols faré ço que volgueu que faci.
Cerqueu el comte ; aneu això a contar-li:
vull que aqueix nus demà dejorn es nuï.
A la cel·la he trobat el jove comte;
i tant com he pogut li he estat amable,
servant límits que imposa la modèstia.
Molt me n'alegro; està molt bé; aixeca't:
havia d'ésse' així. — Vull veure el comte;
sí, sí ; mal llamp ! aneu, i feu que vingui. —
Veu's ací, Déu m'ajut, que aqueix sant frare
s'ha ben guanyada la ciutat sencera.
Vols venir, dida, amb mi fins a ma cambra,
ajudant-me a triar les boniqueses
que creguis que demà hauré de posar-me?
No cal, no és fins dijous: hi ha temps de sobra.
Vés, dida, amb ella, vés. Demà a l'església.
Apurats ens veurem per arranjar-ho;
ja és bo i nit.
Jo faré que tot es mogui,
i tot aniré bé; t'ho ben prometo:
vés amb la noia, i en ses coses aida-la;
