O, malastruga!
La mort que me l'ha pres per atuir-me,
la llengua em nua i ni parlar em deixa.
És ja la núvia a punt per anâ al temple?
Pen 'nar-hi sí, mes per jamai tornar-ne. —
Ai, fill; la nit abans del jorn de bodes,
Ja mort jeu amb ta esposa: — veu-la estesa,
flor tal com era, per la mort marcida.
Mon gendre és ja la mort, la mort ha d'ésser
mon hereu; ha esposat la meva filla:
en morir, vull que tot sigui per ella:
la vida, els béns, tot a la mort li deixo.
Tan voler veure els ulls d'aquesta aurora,
i veure una desgràcia com aquesta!
O dia maleït, nefast i horrible!
Hora la més de dol que hagi mai vista
el temps en som etern pelegrinatge!
Sols una, només una, una filleta,
que era tot mon consol i tot mon gaudi,
i dels ulls me la treu la mort ferotge!
Quin dia! quin dolor! malaurat dia!
Dia trist, dia trist, el més trist dia
