Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/128

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que mai, mai hagi vist! un dia horrible!
mai se n'és vist un altre de més negre
horrible, dia horrible, dia horrible!

Paris

   Burlat, ofès, divorciat, fet trossos!
Enganyat só per tu, mort detestable;
per tu, cruel, cruel, tombat per terra!
O amor! O vida! — no;
ans amor en la mort, i no en la vida!

Capulet

   Escarnit, menyspreat, mort en martiri! —
Per què has tingut de vindré, hora funesta,
a ésser l'assassí de nostra joia? —
Filla, filla! — què, filla: ànima meva! —
Ets morta, morta! — ai Déu, ma filla és morta;
i amb ella enterraran mes alegries!

Fra Llorenç

   Silenci, prou! Del desesper la cura
no és pas el desesper. Si finses ara
de vosaltres i el cel ha estat la noia,
ara el cel la vol tota, i ella hi guanya:
la vostra part, era a la mort subjecta;
mes la del cel, serà una eterna vida.
Tot el vostre desig fou d'enlairar-la;
car d'eix enaltiment en feien glòria:
i ara ploreu, quan la veieu gloriosa
sobre els estels, i com el cel tan alta?
Ameu tan mal, amb vostre amor, la filla,
que veient que està bé esdeveniu bojos:
no és la que hi viu més temps, la ben casada;
la casada millô és la que mor jove.
Sequeu's el plor, i sobre el bell cadàver
esbargiu romaní; després guarniu-lo
amb ses robes millors, segons s'estila,
per portar-lo a l'església; car si ens força
a plorar un instint d'amor nadiu,
dels plors aqueixos la raó se'n riu.