Aquesta pàgina ha estat revisada.
ESCENA I. — Màntua. Un carrer
Entra Romeu
Romeu
Si hom pot fiar del que dormint s'albira,
mos somnis m'anuncien belles noves:
el senyor de mon pit hi regna alegre;
i tot avui que un esperit insòlit
m'alça de terra amb pensaments joiosos.
He somiat veure arribar ma dona
i que em trobava mort, — fantàstic somni,
que a un mort deixa pensar; — i m'infondia
tal vida amb sos petons sobre mos llavis,
que vaig reviure, i em trobí monarca.
Oh! que dolç és l'amor fruït de veres,
quan l'ombra sola ja és de goig tan rica!
Baltasar! — Dóna'm noves de Verona!
No t'ha domada fra Llorenç cap lletra?
Com està ma muller? Com està el pare?
Com està ma Julieta? torno a dir-t'ho;
car si ella està bé, cap mal no espero.
