Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/135

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de peixos de figura esgarrifosa:
en els prestatges, velles capses buides,
pots de verda terrissa, herbes pansides,
bufetes, fils penjant i pans de roses,
tot escàs i esbargit per a fer tenda.
Veient tanta misèria, jo vaig dir-me :
«si un home vulgues ara una metzina,
que té pena de mort avui a Màntua,
hi ha aquí un desgraciat que li pot vendre».
i eix pensar precedí el que necessito;
i aqueix necessitat cal que m'ho vengui.
Si no recordo mal, ací viu l'home:
com és festa, la pobra tenda és closa. —
Obriu, apotecari!


Entra l'Apotecari


Apotecari

    Qui és que em crida?

Romeu

   Amic, vina'm aquí: — veig que ets molt pobre;
pren quaranta ducats, i proporciona'm
una forta metzina, una substància
que ràpida corrent totes les venes,
mati el desesperat que se la prengui;
i llenci el cos tot son alè, amb la fúria
i amb la vivesa d'inflamada pólvora
eixint del ventre del canó mortífer.

Apotecari

   Tinc eix verí; però la llei de Màntua
condemna a mort a qualsevol que en vengui.

Romeu

   Et veus bo i despullat, ple de misèria,
i tems morir? La fam és en tes galtes,
mancança i opresió els teus ulls traspuen,
el menyspreu miseriós corba ta esquena:
el món no és ton amic, ni ho són les lleis:
el món no et dóna llei perquè enriqueixis;
no sigues pobre, doncs, i pren, i riu-te'n.