Però no t'hi mous de pressa... a moure't.
Un gos que vegi dels Montagut, ja em remou.
Bé, també moure's és anar-se'n, i els valents es queden: vol dir que quan et sents mogut... t'esmunys.
Et dic que un gos Montagut em fa restar: aniré ran de paret amb tot home o dona dels Montagut.
Doncs seràs un covard poltró; car és de fluixos l'arrambar-se a la paret.
És veritat: per això les dones, essent els càntirs més fluixos sempre s'adossen a la paret. Jo, doncs, trauré de la paret els homes Montagut, i llurs dones les hi empenyeré.
Les qüestions són entre els amos nostres i no entre els servents.
És tot u: seré un tirà; després de batre els homes, seré cruel amb les minyones, i els tallaré el cap.
El cap de les minyones?
