Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/21

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


és per a si — no diré tan fidel —
però sí tan reclòs, secret i caute,
per fugir del sondeig i descobertes,
com el botó que envejós cuc rosega,
ans que obri a l'aire son flairós fullatge,
o ans d'oferir sa formosor al sol.
Si d'on li ve son patiment sabéssim,
ben segur que en saber-lo el guariríem.

Benvolio

Volgeu deixar-me sol: mireu, ell ve;
i o molt m'ha d'enganyà o sabré què té.

Montagut

Així siguis sortós amb tes raons,
que se't confessi clar. — Anem's-en, doncs.

(Ixen Montagut i la seva senyora)



Entra Romeu
Benvolio

Bon matí, mon cosí.

Romeu

 És encar matí?

Benvolio

Les nou.

Romeu

 Que és llarg el temps, que és trist, cosí!
Qui ara just s'allunyà, no era el meu pare?

Benvolio

Ho era. — Quin greu t'allarga el temps, Romeu?