Aquesta pàgina ha estat validada.
és per a si — no diré tan fidel —
però sí tan reclòs, secret i caute,
per fugir del sondeig i descobertes,
com el botó que envejós cuc rosega,
ans que obri a l'aire son flairós fullatge,
o ans d'oferir sa formosor al sol.
Si d'on li ve son patiment sabéssim,
ben segur que en saber-lo el guariríem.
Benvolio
Volgeu deixar-me sol: mireu, ell ve;
i o molt m'ha d'enganyà o sabré què té.
Montagut
Així siguis sortós amb tes raons,
que se't confessi clar. — Anem's-en, doncs.
(Ixen Montagut i la seva senyora)
Benvolio
Bon matí, mon cosí.
Romeu
És encar matí?
Benvolio
Les nou.
Romeu
Que és llarg el temps, que és trist, cosí!
Qui ara just s'allunyà, no era el meu pare?
Benvolio
Ho era. — Quin greu t'allarga el temps, Romeu?