Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/33

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Julieta

   En tanta honor no hi he pensat encara.

Dida

   Una honor! Si no hagués estat ta dida,
diria que amb la llet xuclares ciència.

Senyora Capulet

   Pensa-hi, doncs, des d'avui. N'hi ha a Verona
de més joves que tu, ben estimades
de tots, que ja són mares: jo mateixa,
si en el compte no m'erro, ja vaig tindré't
abans dels anys que fa que tu ets donzella.
Així, doncs, seré breu: l'arrogant Paris,
tracta d'aconseguir-te per esposa.

Dida

   Quin home, senyoreta! Déu, quin home!
val un món!... Si direu que és fet de cera!

Senyora Capulet

   No té una flor millô el sòl de Verona.

Dida

   Una flô, en bona fe! una flô exquisida.

Senyora Capulet

   Què dius d'eix cavaller? Pots estimar-lo?
Aqueix vespre el veuràs a nostra festa;
llegeix del jove Paris en la cara
i vés gustant l'encís de galanies
que en ell hi ha escrit de la beutat la ploma;
examina sos trets, com es concerten,
i com els uns pels altres es milloren;
i si res t'hi manqués, per enfosquit,
dels ulls al marge ho trobaràs escrit.
Eix bell llibre d'amor eix vertader
amant no enquadernat, sols té mester,
d'unes cobertes per a valdre més.