Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/43

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Tibald

   S'hi escauen, quan es té un vilà per hoste.
No el sofriré.

Capulet

    Doncs et caldrà sofrir-lo:
com és, noi gran? — El sofriràs; i vés-te'n;
só jo aquí l'amo, o tu? Dic que te'n vagis.
Que tu no el sofriràs! — Déu em perdoni,
és que et proposes un motí amb els hostes!
Vols gallejar de llest? Vols semblar l'amo?

Tibald

   Oncle, això fa vergonya...

Capulet

    Vés-te'n, vés-te'n! —
Ets ben bé un insolent! Per cas jo m'erro?
Potsê això et costi car: jo sé el que penso;
t'agrada contrariar-me, i a bona hora. —
Ben dit, amics! — No ets més que un ximple: vés-te'n,
resta quiet, o — Llums! més llums! —per força,
t'ajupiré. — Amics meus, vinga alegria!

Tibald

   La paciència forçada i l'ira encesa
la carn em tenen, que em tremola tota.
Me'n vaig; i si ara el fet vos sembla mel,
potser vostra intrusió se us torni fel. (Ix.)

Romeu

   (A Julieta) Si jo us profano amb la indigna mà
eix reliquiari, siga el càstig pres: —
mon llavi vergonyós suavitzarà
el tacte rúfol amb un tendre bes.

Julieta

   Massa injurieu la mà, bon pelegrí,
car mostra prou sa devoció com és;
mans de sants toquen mans de pelegrí,
com es besen les palmes dels palmers.