Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/46

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Julieta

   I el que el segueix, que no ha volgut ballar?

Dida

   No el conec.

Julieta

    Vés son nom a preguntar.
Si per cas és casat, preveig ma sort:
serà mon llit de boda llit de mort.

Dida

   És un dels Montagut, es diu Romeu,
i és el fill únic del casal contrari.

Julieta

   Brolla mon sol amor, en mon sol odi:
tard el conec i amor me'l descobria
ben prompte, quan encar no el coneixia.
Prodigiós és l'amor que neix en mi,
que em fa amar a qui, en llei, haig d'avorrir.

Dida

   Què dius?

Julieta

    Uns rims que m'ha ensenyat suara
un ballador. (A dins: «Julieta!»)

Dida

    Va tot seguit, senyora! —
Nem-hi de pressa: els convidats són fora. (Ixen.)

PRÒLEG

   Ara és ja el vell amor en llit de mort,
i un nou amor vol ser-ne hereu corprès;
la beutat per qui, foll, blasmà sa sort,
prop la tendra Julieta, ja no ho és.