Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/55

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


bell Montagut, que só massa expressiva,
i per tal pots pensar que só voluble:
mes, creu-me, cavaller: seré més ferma,
que aquelles que són llestes per fingir-ho.
Més reservada hauria estat, pots creure-ho,
si no haguessis oït, sens jo enfundar-me'n,
l'esplai de mon amor: per ço perdona'm;
i no pagui l'amor una feblesa,
que el mantell de la nit t'ha fet palesa.

Romeu

   Per eixa lluna celestial, ma-donna,
que els cims més alts d'aqueix arbrat argenta,
et juro...

Julieta

    No, no juris per la lluna,
per la lluna inconstant, que fa sa via
mudant-se cada mes: qui sap si fóra
el teu amor tan mudadís com ella.

Romeu

   Doncs, per què juraré?

Julieta

    Per res no juris;
O jura, si això vols, per ta persona,
que és el déu de ma tendra idolatria,
i et creuré.

Romeu

    Si mon cor, amada meva,...

Julieta

   Bé, no juris ; que encar que en sento goig,
no em fa goig que pactem aquesta nit:
va tan viu, és tan ràpid i impensat,
com el llampec, que ja s'és fos abans
de dir «llampega». Bona nit, cor meu.
Eix brot d'amor que un bes d'istiu madura,
serà una bella flô en tornar a veure'ns.
Bona nit, bona nit! tan dolç repòs
trobi ton cor com en el meu em sento.