Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/59

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Julieta

    Això dic jo;
mes potsê et mataria amanyagant-te.
Bona nit, bona nit! Tan dolç penar
hi ha en separar-se, amor, que seguiria
dient-te bona nit fins ja gran dia. (Es retira)

Romeu

   Clogui tos ulls el mes bon son i el pit
t'embolcalli la pau! — Oh! qui sigués
la pau i el son que ton repòs vetllés!
'Nem ara a fra Llorenç per a contar-li
ma bona sort i son ajut pregar-li. (Ix)


ESCENA III. — Cel·la de Fra Llorenç

Entra Fra Llorenç amb un cistell



Fra Llorenç

   Somriu el trist matí a la nit sorruda,
lluint a orient amb trets de llum els núvols,
i la fosca vençuda a pas d'embríac
fuig del camí del jorn novell, que fressen
del Tità les grans rodes foguejantes:
ara, ans que el sol avanci l'ull cremant
que an el dia somriu i va assecant
l'humit rou de la nit, em caldrà eixir
per de fora i aqueix cistell omplir
amb rels fatals i flors de sucs preciosos.
La terra, mare que és de la natura,
n'és sa tomba també; sa sepultura
n'és també sa matriu, i n'ixen d'ella
fills diversos, nodrits a sa mamella,
alguns tenint virtuts molt excel·lents,
i altres, poques; mes tots són diferents.
O, com són poderoses, grans i quantes
les virtuts que hi ha en terra, flors i plantes!
car res en terra viu tan envilit,
que no doni a la terra algun profit,