Aquesta pàgina ha estat revisada.
ESCENA I. — Una plaça.
Entren Mercuci, Benvolio, un patge i servents
Benvolio
T'ho prego, bon Mercuci, retirem-nos;
fa xafagor, els Capulets es mouen,
i si ens trobem hi haurà per força tràngol:
bull la sang boja quan els dies cremen.
Mercuci
Tu ets com aquells minyons que, al posar el peu a la taverna piquen d'espasa sobre la taula, tot dient «Déu vulgui que no et necessiti»; i així que han traguejat dos cops, les emprenen amb l'abocador sense cap motiu.
Benvolio
I só jo com un d'aquests.
Mercuci
Anem, anem. A ta guisa tu t'escalfes com un altre cerca-raons d'Itàlia: per un no-res et sents provocat, i provoques per un no-res.
