Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/82

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Tibald

   L'odi que et tinc, Romeu, ja no m'inspira
un mot millor que aquest: ets un vilà.

Romeu

   Les raons que jo tinc per estimar-te,
excusen la rabiosa grolleria
del salut que m'has fet. Vilà, no en só:
per tant, adéu; ja veig que no em coneixes.

Tibald

   Això, minyó, no excusa les injúries
rebudes: desembeina i fes-me cara.

Romeu

   Jamai t'he fet injúria, ho asseguro;
ans t'estimo molt més, del que imaginis,
quan coneguis la llei de mon afecte:
així, bon Capulet — nom que aprecio
tendrament com el meu — res més demanis.

Mercuci

   O innoble i blana submissió envilida!
«Alla stoccata» tot això es neteja. — (Desembeina)
Au, Tibald, caça-rates, passegem-nos?

Tibald

   Què cosa cerques amb mi?

Mercuci

   Res més, bon rei dels gats, que una de tes nou vides, amb la qual penso divertir-me; i segons us comporteu amb mi després, fer que se us assequin les altres vuit. Voleu agafar per les orelles la vostra espasa i treu-re-la del cau? Apresseu-vos-hi, si no voleu sentir xiular la meva ans que la vostra surti.