Pàgina:Vida del gloriós Sant Sagimon, rey y martir de Borgonya (1860).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

y de sos Sants, y vehent que no podia venjarse de élls, volgué péndrer la venjansa del Rey, que era instrument tant digne y capás de exaltació.
 Era morta la Reyna muller de Sant Sagimon de la cual restá lo fill anomenat Siagro, y dit Sant se era tornat á casar ab una Senyora noble, mes no igual en sanch ab la primera. Esdevingué un dia, que vehent lo Infant Siagro vestida á sa Madrastra de una roba de sa Mare li digué sencillament que aquells adressos no li estaban tant bé á ella, com feyan á aquella per la cual eran fets.
 No prengué per burla la nova Reyna las simples paraulas del fill, y per lo tant prengué ocasió de aborrirlo y perseguirlo fins á la mort; tant feu, que al cap de temps lo posá en desgracia ab son Pare, donantli entenent que son fill se volia alsar á major, no tant solament en Borgonya, sino que també tenia intent de regnar en Italia, y que vehent ser cosa dificultosa vivint lo Pare, anaba tractant de donarli la mort, y per lo tant que no estigués descuidat. Tant feu la mala Reyna, inspirada del Dimoni, que lo mal persuadit Rey Sagimon no cayent en lo engany de la Madrastra maná á dos criats que li ofegassen lo fill de lo cual feu la Reyna grans estrems de alegría ab gran infamia del Rey. En lo mateix punt que lo cas