tropolitanas ab sas Provincias, á mes de assó posseia tota la Provensa, lo Delfinat, Saboya, lo territori dels Vallesanis, y dels Esguisaros, la Alcia, y altres llochs que confinan ab los sobredits. Era Bisbe de la Ciutat de Urena lo benaventurat Sant Abito, gran sirvent de Deu, lo cual ensenyá ab tantas veras lo modo de ben viurer al Príncep Sant Sagimon, que de poca edat era ja home santíssim. Se encengué tant en las cosas del servey de Deu, que per sa consolació, y donarse mes de veras á éll, volgué deixar lo mon, y anarsen al desert, per fer áspera penitencia. En aquells temps antichs hi habia gran fervor entre los verdaders cristians, y per aixó florian molt en santedat los deserts de Egipte. Inspirat Sant Sagimon per lo Sant Esperit, sen aná secretament de casa de son Pare, prenent lo camí de Espanya: arribá á la Ciutat de Narbona, y en ella comprá una figura de la Creu en memoria de la Passió de Cristo Senyor nostre, y ab ella partí per Catalunya: arribá á una Vila del Ampurdá anomenada Figueras, y en ella demaná quinas eran las montanyas mes altas de aquesta Provincia: diguérenli que las de Monserrat, y las de Monseny, que son prop de una ciutat anomenada Osona ara Vich. Arribá per sas jornadas á dita ciutat, y confessá ab un Domer de la Catedral, y li demaná quinas era
