Pàgina:Vida del gloriós Sant Sagimon, rey y martir de Borgonya (1860).djvu/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

las montanyas del Monseny, las cuals li ensenyá lo bon Sacerdot, y també lo camí. Alashoras era Espanya dels Godos, heretges Arrians; emperó deixaban viurer als cristians del modo que volían, y així no es maravella que hi hagués hermitans puix tenian tanta llibertat los católichs.
 Despedit aquest benaventurat Sant del Domer sen aná á la Iglesia de Viladrau, allí pregá á Deu, posant per intercessora á Maria Santíssima, tingués á bé guiarlo en aquella obra que emprenia, y anás encaminantlo al seu sant servey. Després de la oració, demaná al Rector de aquella parróquia lo camí per pujar á la montanya de Monseny, lo cual li amostrá; y arribat en una casa ques diu Puix de la Vall, demaná al amo de ella quinas eran las rocas mes altas, y mes áspres, las cuals li amostrá y quant lo Sant arribá á mitg camí trobá un home vestit ab hábit de hermitá, lo cual demostrá esser gran sirvent del Senyor, ab los avisos que li doná, dientli: Germá caríssim, vos siáu molt ben arribat, qué es lo que cercáu en aquesta terra? Respongué lo Sant Príncep: jo so vingut assí per fer penitencia, y viurer vida heremítica, y de aquesta manera emplearme de tot en lo servey de Deu. Diguéli lo hermitá que puix era vingut per fer vida santa, guardás que no fos vensut en las