Poesies (Joan Maragall)/Nadal

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca


 NADAL


 Caièu, fulles; caièu, fulles,
 que ja s'acosta Nadal
 i el cor el vol nû i glacial.....

 

 Neix l'hivern cantant les glories
 d'una Verge am manto blau
 qu'al sentî-s plena de gracia
 baixa els ulls, junta les mans
 i es posa a adorar a Deu
 en son ventre virginal.....
 Caièu, fulles; caièu, fulles,
 que ja s'acosta Nadal.

 

En les nits de Desembre—tant llargues!—
els pastors s'estàn sols entre el vent,
contemplant la foscor de la terra...

I en el cel hi ha l'estrella d'Orient.
En les nits de Desembre— tant llargues!—
entre'l vent i invisibles remors,
 que n'hi caben de vols d'angels
 en els somits dels pastors!
 Van els angels per la terra
 i pel cel les resplandors.

 

 Prova el fred de fer-se etern,
 la tenebra també ho prova.
 prò al cor de la nit d'hivern
 se bada la Bona Nova;
 i al punt de mitja nit
 tot aucell ha refilat,
 i tota l'herba ha florit,
 i Jesús es nat.

 

 Oh Jesús de ma infantesa!
 Oh petit Nostre-senyor!
 Bon Jesuset de les pances i figues,
 i nous i olives i mel i mató!
 Qu'alegra's torna la nit de Desembre!
 Quina alegria d'infants i pastors!
 Tot timbaleja, tot cascabelleja,
 tot se trontolla al va-i-vé d'un breçol.....
 «Què n'hi darèm an el Noi de la Mare?
 Què n'hi darèm que li sàpiga bo?»



 Al devant del vostre altar
 jo veig als fidels pregar
 am les boques rialleres,
 perquè us deuen demanar
 cosetes gracïoses i lleugeres
 com un nen les sol donar.
 Com el demanar-ne esqueia
 als pastors en l'establia,
 que fins la Verge Maria
 en mitj-reia!

 

 La Verge mitj-reia, i la bona gent
 trobaren-la bella;
 mitj-reia la Verge, i els Reys d'Orient
 per la nit seguien l'estrella
 que'ls duia a Ponent...
 al Misteri.