Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans/Crisi de l'escola catalana

Trobars es far noel dictat

En romans fi be compassat.

Leys d'amors.

Los fonaments de l' escola catalana, segons al comens

vejerem, foren la transmissió de la poesía mes antiga y
los exemples que 'n sa infantesa 'ns doná la de Tolosa;
mes la nostra, encara que filla ó altrament germana
mes petita d' aquesta, se feu molt mes gran, y per
compte de seguir contemplantla com á mestra, sembla
mes aviat que fou estudiada per ella y tingué algun im-
peri sobre 'ls seus poetas.

Lo que no 's pot duptar es que per un cantó ó per

un altre, alguns dels nostres begueren en las fonts de
l' antiga poesía provensal, per mes que no 's veje una
imitació seguida y complerta. Y de lo qu' havem asse-
gurat no 'n mancan provas. Deixant apart aquell regust
provensal en lo llenguatje que, particularment los mes
antichs, donavan á sas obras, trobam unas coblas es-
tranyas que comensan: "Ma dona's indicatiu" fetas per
imitació de unas de provensals; una cobla feta ab la
mateixa ordenació y los mateixos rims que lo "No sap
cantar" de Jaufre Rudel, trovador molt vell, una trans-
lació á prosa catalana, feta d' una manera un poch
ampla, d' un cert "Castell d' amor" en vers provensal;
Sors imita una al-legoria del trobador Pere W. (Wi-
llem? erradament cregut Pere Vidal) en la que usa per
alabar á Alfonso de Cardona. Ferrer en son Conort
inclou una cobla d' un trovador provensal, y Torroella
en son Lay n' anomena alguns, posant d' ells sengles
coblas; Rocabertí en la "Gloria d' Amor" en fa surtir
cinq, parlant d' ells ab termes que mostran coneixement
no sols de llurs noms, sino á mes de llurs vidas y obras;
Mossen Jordi en son Enuig pren molts conceptes d' una
poesía de la mateixa especie del Monge de Montaudó.

Encara 's veu mes clar lo coneixement de las obras

francesas y no cal pas maravellars'en sabent com aque-
llas foren estimadas per tot arreu en la edat mitjana y
considerant lo vehinat de las terras y 'l parentiu que
lligá ad alguns dels nostres reys ab los de Fransa.
Aixís hi ha rahons per pensar que 'ls noms de Lay,
Virolay y Balada devallaren á la nostr' escola de obras
francesas y aixís també Oliver posá en catalá un' obra
d' Alain Chartier; Torroella en lo sobredit Lay posá
lo nom y coblas d' alguns poetas del mateix realme;
Rocabertí n' hi fa entrar tres que no anomena, ficant' hi
á mes paraulas y fins alguns bordons francesos en sa
Gloria d' Amor, que te molta tirada, es ben cert, á la
Divina Comedia, mes també, com adverteix un escrip-
tor alemany, á cert fabliau francés al-legorich. Molts
dels nostres poetas anomenan cavallers dels romans de
asumto bretó que eran francesos ó vinguts de Fransa,
y per acabar, qui voldrá restar sens algun dupte, no
te mes que llegir la llista de las llibrerías del rey En
Martí y del Príncep de Viana, ahont veurá molts llibres
francesos.

Los efectes de la poesía italiana los trobam ja en

l' Escondig de Llorens Mallol, se reconeixen en Jordi,
son confessats per Ausías March que imita al Petrarca
y alaba al Dant; Rocabertí segueix las petjadas del
derrer, presenta aquell com vencedor dels francesos;
y com mes va molt mes se declaran dits efectes.

Res no direm de las lletras llatinas que eran llavors

lo fonament dels estudis sagrats y profans y poch podem
dir dels efectes de la poesía castellana que sols se deixa
conéixer ab l' adopció d' alguns mots, y després, mes
clarament, d' algunas formas de metrificació.

Ay! ay! podria dir algú, ¿com pot ser tantas poesías

que obravanen la nostra? Donchs ¿quina es la origina-
litat d' aquesta? Tot aixó era molt propi del temps y
los mateixos efectes, afegints'hi la de la catalana, trobam
en la castellana del seggle XV. No hi havia á las horas
tants escrúpols en aquesta part y ni s' amagavan de
péndrer paraulas d' altres llenguas ^[1] y per aixó eran
també originals si hi havia, com havia en la nostr'
escola, vida y saba per ésser-ho.

Ja es arribat lo punt en que podem tractar de la parti-

ció d' aquesta escola, seguint la successió del temps, y la
partirem en tres temporadas.

La primera compren del rey En Pere fins als dias

en que comensá á trovar Ausías March. La diferencia
d' aquesta ab la segona no es ben declarada sino en lo
llenguatje mes vell y mes ple de provensalismes. Per
ventura 's trobaria també alguna petita distinció li-
teraria.

La segona que podem mirar com lo zenit de la nos-

tra poesía es la de Ausías March, so es á saber, los
trenta ó quaranta anys mitjans del seggle XV. Los poetas
d' esta y de la precedent se troban especialment en los
Cansoners de Paris y Saragossa.

La tercera que cull lo derrer ters del seggle XV se sin-

guralisa per la adopció del bordó castellá de 12 sílabas,
la reduplicació dels rims en las coblas de 8 bordons
abbaacca) á la manera de l' octava d' art major castella-
na, y per altre part mostra efectes molt determinats del
renaixement italiá, los quals se coneixen fins en lo com-
pás mes jambich del bordó de 11 sílabas y en una ma-
nera de dir mes culta y llatinisada. Las obras d' aques-
ta temporada se troban especialment en lo Jardinet de
Orats y en los llibres estampats á Valencia.

Havent ja vist los parentius y la partició de la nostr'

escola, ja es hora de demanar ¿qué pensarem de sa na-
tura y de son mérit?

Si volem donar una resposta considerada, debem en

primer lloch advertir que aquell' escola no era una
poesía popular ó natural, sino una poesía verament ar-
tística ^[2], so es á saber; que miraba molt á la maestría
dels poetas ó sia als primors y dificultat en la part d'
execució com també á esquivar faltas grossas ó peti-
tas ^[3]. Aixís es que los mérits principalment s' han
de cercar en las bellesas de llenguatje y de metrificació.
No voldriam pas dir ab assó que la llengua poética dels
nostres trovadors tingués aquella blanura dels provensals
que moltas vegadas la feya semblar al art musical, per
tal com la d' aquells era, salvant la expressió, mes
tibant, y arreglada d' una manera quasi mecánica, mes
també és cert que era molt ben ordenada, ben subjecte
á determinat compás y sabia dir lo que 'l poeta volia.

La nostra poesía era mes aviat de estudi y de cap, que

de cor y de fantasía, lo qual provenia de sa mateixa
natura, dels ayres del temps, y del génit pensatiu y no
gaire amich de flochs dels nostres naturals. Encara
que 'n aquest punt s' han d' exceptar moltas obras, pus
succehia sovint que 'ls afectes trencavan los vincles
ab que 'ls subjectaban las prácticas de l' escola.

Si ara consideram la materia ó argument de las obras,

veurem primerament que lo lloch dels veritables afectes
era moltas vegadas usurpat per la gentilesa cortesana,
aixís en la notr' escola com en moltas d' altres; y en
est punt debem advertir qu' encara que no sens rahó
doctes escriptors han cregut ser millor aquella genti-
lesa que l' expressió de grossers apetits propia dels an-
tichs poetas pagans, y encara que 'ls nostes mostran
molta mes netedat que 'ls antichs provensals ^[4], no
per assó cal pensar que 'ls usatjes cortesans seguescan
sempre la mes dreta via, y no tot lo que recullen los
histórichs de la lliteratura se posa com á patró pels jo-
vens que desitjan profitar en la gaya ciencia. - En lo
qu' especta á la part lliteraria no 's pot negar que sem-
blant gentilesa produhí mes abundancia d' obras y
moltas elegants y primorosas, mes també es cosa re-
coneguda que multiplicá las de poca importancia y lo
que anomena llochs comuns la ciencia dels retórichs.

La poesía moral molt apropiada als estudis, al génit

y al gust de l' escola produhí obras de molta substancia
y molt ben dictadas, com se pot reconéixer en abdosos
los Marchs pare y fill.

La poesía religiosa, sempre atractívol per la impor-

tancia y la bellesa del subjecte, no fou tal en los poetas
de la nostr' escola que 'n aprofitaran los tresors qu' ella
ofereix tant per móurer los afectes, com per exaltar la
fantasía.

Sembla al primer cop d' ull, y molts en aixó s' han

enganyat, que 's deuria trobar abundó la poesía histó-
rica, pus molts dels poetas eran cavallers y feyan actes
que ara serveixen de preciosa materia poética; mes no
es aixís, y la causa fou que com á nosaltres nos plau
recordar en las obras de fantasía aquells temps cavalle-
reschs, ells en sas poesías de cort tractavan de reposar
de las armas y de las bregas y fingirse un mon de genti-
lesa y de costums suaus y benignes. Direm aixó no
obstant, que si en los antichs poetas no trobam, tant
com voldriam, la representació d' aquells grans fets
de la nostra historia en las illas de Italia y lo realme
de Nápols y dels grans actes de coratje que 'ns causan
admiració dins de casa nostra, hi ha qualque cosa
ahont se reconeix l' esperit militar y patriotich d' aquells
temps, y fins se pot observar que 's troban moltas refe-
rencias á cosas de marinería.

Un' altre, no gaire noble, representació dels costums,

trobam en la poesía satírica, que com te acostumat,
es sovint poch vergonyosa y mesurada, mes que altres
vegadas plau per sa gracia y lleugeresa y es la que de á
las horas fins al temps nostre menos ha mudat de faysó.

Aquestas son las especies mes usadas pels nostres

antichs, y ja per lo que havem dit fa prou de bon co-
neixer quina opinió tenim de sos mérits, la qual ara
declararém mes palesament. La nostr' escola te 'ls defec-
tes de totas las escolas de trovadors, y eixos defectes
procehian del fals concepte que s' havian fet de l' essen-
cia de la poesía, las quals fonts buscavan mes aviat en
una ciencia mal entesa, en certas ideas convingudas
y en un art material, que en lo giny de cadescú y en
l' amor de la natural bellesa. Emperó la mateixa escola
nos dona á tesa en moltas de sas obras primors de tota
mena: sentencias de gran seny y de gravedat, pensa-
ments manifestats ab maestría, colps de viu afecte,
elegancia y gentilesa de llenguatje y boniquesas de exe-
cució que 'ns recordan que aquell era lo temps del gó-
tich mes florit y del comens de la renaixensa artística.
Y per mes que abunden massa certas especies y certas
materias, y que per llegirse plegadas moltas obras del
mateix temps se troba en algunas excessiva uniformitat,
hi ha en altres prou varietat y riquesa. Aixís es que tot
ab tot, no cambiariam la nostr' escola per cap altre de
trovadors, y encara que no podem ufanarnos de cap Dant,
podem proclamar alguns noms, no sols de dextres y
ginyosos versificadors, com Valmanya, Sors, Romeu
Llull, Gazull y altres, sino de veritables poetas com
Pere March, mestre en Moral poesía, Jordi, autor d'
algun cant de molt preu, Corella que es el que mes s'
acosta al estil de la moderna poesía, y sobre tot Ausías
March y Jaume Roig que 'ns demanan mes llarga con-
sideració.

Ausías es una notable persona poética. Lo singularisa

l' especial accent de veritat que transmeten sas obras,
las quals nos diuhen ab molta vivor y sens fingiment
quant ell sentia, fos bo, fos mal. Fins quant nos dona
una doctrina teórica d' amor, se veu que no era com
molts altres per seguir la costum, sino perque verament
hi creya y pensava executarla. Lo defecte de l' obscuri-
tat (que semblava primor als seus admiradors antichs)
ve en molta part de que volia aprimar la materia, pen-
sar per sí mateix y dir lo que 'ls altres no havian may
sentit ni expressat. Era molt fill de son temps, mes com
solen los grans homens, ensemps n' era norma y excep-
ció. No es un poeta complert, mes sí gran, y de pochs
se podrán recordar tants bells fracments ó memorables
conceptes. Excel-lent en la part intelectual y afectiva,
sols li manca aquella fantasía inventiva que de cada
objecte representat ó de cada situació del ánima fa un
nou ésser poétich; mes no per aixó deixa d' acostarse
molt á aquella soberana perfecció, que sols consegueix
del tot l' inspiració natural ó l' art mes exquisit. Y res
no hi fa que com obra poética 's desitje alguna cosa,
que quant Ausías fa eixir certas veus del mes pregon de
son cor, llavors no pot hom recordarse de res mes y
queda per ell pres y subjectat.

Roig es poeta satírich de molt preu: un dels pochs

que saben agafar y apropiarse nous aspectes de la natu-
ra (ja sia l' inanimada, ja l' humana, ja pel costat se-
rio, ja pel jocós) y sab també usar ab profit d' aquesta
qualitat seva mitjansant la gracia y abundancia en l' ex-
pressió. Nos sembla que sa obra fou mare d' una especie
de llibres molt celebrats en la lliteratura castellana,
so es, de la novela picaresca, per tal com en Roig y en
aquesta veyem que lo principal personatje es lo mateix
narrador dels fets y lo sol fil que lliga aventuras sepa-
radas, y hi ha un minyó pobre y mal tractat pels seus
que 's posa á servir diferents amos y que te cambis de
fortuna, y en aquella com en ditas novelas se cerca
(y massa que 's cerca!) una norma mental, no de
pulcritut, sino de lletjesa. S' ha censurat á Roig per
excés d' erudició, mes est defecte, comú en los poetas
de son temps, no 's repara ó 's repara molt poch en son
llibre, y lo que s' ha pres per vocables erudits son
paraulas molt familiars y ben fillas de la terra que ixen
á doll de sa ploma quant vol calificar ó descriurer.

Un dels timbres que porta l' escola catalana es lo

haber obrat especials efectes en la de Castella, y no es
cap estranyesa, pus la nostra provenia de mes lluny
y estava mes aprop de las fonts en que las duas bevian.
No diem pas que totas las semblansas sian imitacions,
pus quiscun' escola per son camí venia principalment
de la provensal: la catalana servant moltas cosas per
esta transmesas y rebent ensenyansas de la de Tolosa, y
la castellana naixent tot plegat de l' escola gallego-por-
tuguesa. Aixís es que las duas poesías prop-parentas
degueren quedar encantadas de llurs semblansas quant
se trobaren en lo palau barcelonés de N' Enrich de Vi-
llena, en la coronació de Ferran d' Antequera ^[5], y
després en la cort napolitana de N' Anfós, y final-
ment á Barcelona y á Valencia en la de Joan II y en
la dels Reys Católichs. Mes, com havem dit, la nostra
obrá molt sobre la castellana. Aixís se veu que N' En-
rich de Villena escrigué un llibre de la Gaya ciencia,
tot ple de cosas tretas dels nostres tractats, la qual doc-
trina cuidava transmétrer als castellans, y Santillana
á qui Villena endressá son llibre y qu' era un altre
mestre dels poetas de Castella, no 's cansava d' alabar
los nostres y sobretot á Mossen Jordi, y quant li repre-
nian certs suposats defectes, ell s' escusava ab l' autori-
tat dels nostres tractas de Gay saber. A mes d' aixó
trobam en altres poetas castellans paraulas tretas del
nostre llenguatje. Y encara que apar increhible, no 's
pot duptar que las nostras dansas tolosanas y catalanas
son mes antigas que 'ls villancets y altres semblants
coblas retronxadas dels castellans, y que haventhi tanta
semblansa, be 's déu créurer que las mes antigas la
comunicaren á las mes novellas.

Per acabar, recordarém lo que féren Boscá i Gil

Polo en la poesía de Castella, que Ausías fou imitat
per Garcilaso y traduit per dos poetas castellans, y com
conservantse en Valencia la tradició de la poesía cata-
lana, Lope de Vega doná ésser al drama nacional en
esta ciutat y rodejat de poetas naturals d' ella; y ab tot
aixó tindrem prou qu' exaltar de nostr' escola y de sos
efectes inmediats y posteriors, y creurem no haverli fet
tort, encara que l' havem calificada sens passió, dient
tot lo que dir deviam y

Deixant apart | lo stil dels trobadors
Qui per escalf | trespassen veritat.