Book creator (Inhabilita)

Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans/Fonaments

De Viquitexts

Dreceres ràpides: navegació, cerca

I.
FONAMENTS DE L' ESCOLA POÉTICA CATALANA.

Leixant apart |l'estil dels trobadós
Qui per escalf|trespassen veritat....
AUSÍAS MARCH.



No cantavan ja quant arribá 'l seggle XIV, així com
abans fer solian, aquells primers trobadors de llengua
provensal que eran ensemps autors y cantadors de sas
obras y que anavan pel mon y majorment per las corts
dels reys y 'ls palaus senyorials cercant dons y honors;
mes no per aixó s'havia perdut lo cultivament de la
famosíssima llengua d'hoch, ni en la nostra terra, ni
en la d' enllá los Pirineus. No mes lo nom de Ramon
Llull ja 'ns demostra ab quina vivor clarejaba nostra
poesía al comensar dita centuria y á mes d' ell altres n'
hi hagué [1] qu' escrivian obras rimadas. Mes no cal
duptar que hi hagué una revivalla poética en lo regnat
d' En Pere, anomenat lo del punyalet, pus ell mateix
fou poeta, pochs ó moltes poetas visqueren en sa cort, y
en son temps s' escrigueren alguns dels tractats de que
prengueren norma los práctichs en l' art de trobar. Del
regnat d' En Pere proceheix donchs aquella escola poé-
tica que tingué mes crit en lo seggle XV, y per tal com
avem de parlar d' aquest, no podem callar del prece-
dent.

Poch temps abans de que la ma d' En Pere agafás lo
ceptre d'or, uns poetas que s' anomenavan la Sobrega-
ya companyía dels set trobadors de Tolosa, segons la
costum que ja era establerta de ajustarse en cert jardí,
volgueren convidar als poetas d' altres encontradas
ahont se parlava la mateixa llengua á que 'ls transmetes-
sen sas obras, pera premiar las mes dignas ab flors d'or
y d' argent, espandint aquell tan famós cartell que co-
mensa dient:

Als honorables é als pros
Senhors, amichs é companhós
A qui es donat lo sabers
Don creis als bons gaug é plazers etc.


La primera d' eixas festas poéticas fou celebrada
en 1324, y un poch mes avant, l' any 1356, fou donada
al comú de la gent y trasmesa á determinats llochs (aixís
es que n' hi ha un trasllat en l' Arxiu de la Corona d'
Aragó) un tractat de poesía y gramática ab lo noms de
Leys d'amors, que 'n alguna part segueix las petxadas
de nostre Ramon Vidal de Besalú. Emperó com aquell
llibre fos massa llarch y de dificultosa retenció, se 'n
feren altres de mes xichs y de mes bon tracte, los prin-
cipals dels quals son los següents:

I. Compendi de la conaxensa dels vicis que poden
esdevenir en los dictats del Gay saber, fet per Joan
Castellnou, un dels VII mantenedors del consistori de
Tolosa de la Gaya Ciencia. Fou endressat al noble En
Dalmau de Rocabertí, lo qual arribá al regnat del rey
En Joan; mes lo dit tractat sembla haverse fet poch
temps aprés de las Leys d' amors (d' algunas de las
quals partidas es verament un compendi) si acás no fou
molt posterior á la següent obra del mateix Castell-
nou.


II. Glosa del Doctrinal de Ramon Cornet, feta per
Joan Castellnou. Es una anotació dels vicis que aquest
troba en lo dictat de Cornet. Fou feta ad honor
del Infant En Pere que 's posá á Fra Menor en l'
any 1358 y per consegüent ans d' aquest any, pus Cas-
tellnou parla d' ell com d' un príncep y no com d' un
frare.


III. Mirall de trobar, per Berenguer de Noya, (ma-
llorquí, segons Santillana). Era un tractat de las lle-
tras del a b c y de las figuras poéticas que son també
parts de las Leys d' amors.


IV. Declaració de las reglas de trobar de Vidal de
Besalú, per Jofre Foxá, (monge negre, segons Santi-
llana).


V. Comensament de la doctrina provincial vera é
de rahonable locució - Flors del Gay saber. Obretas
trobadas que, segons sembla, seguian la doctrina de las
Leys d' amors.


VI. Llibre de las concordances apellat Diccionari
ordenat per En Jacme March á instancia del molt alt é
poderós Senyor En Pere per la gracia de Deu rey d'
Aragó é fon feyt en l' any MCCCLXXI [2]


VII. Torcimany del gay saber. Ací comensa lo pro-
lech del present llibre apellat Torcimany, lo qual tracta
de sciencia gaya de trobar, lo qual he compilat Lluis
d' Aversó ciutadá de Barcelona [3] per instrucció dels
no sabents ne enteses en la dita sciencia.


En aquell temps fou introduit lo nom de Gay Saber
ó Ciencia Gaya donada al art de Trobar, y que no 's
llegeix en los antichs trobadors, com així mateix lo de
llengua llemosina, conforme demunt tenim explicat; y
no sols lo nom sino que 'ls poetas, en especial los mes
antichs, treballavan de usar paraulas y formas de la
llengua dels trobadors vells ó de la Razós de trobar y
Leys d' amors.

Llavors s'introduiren també molts noms propis de la
ciencia poética, la mes gran part presa de las Leys d'
amors, encara que de vegadas ab alguna variació, afe-
gints'hi després alguns altres no usats per las ditas
Leys; y com la coneixensa d' estos noms sia necessaria
per compéndrer be aquella antigua escola, posarém
aquí l' explicació dels principals, la qual pensam que
ad alguns pareixerá fastigosa, pero que plaurá als qui
son afectats al estudi de las antiguitats lliterarias.

Tota ratlla mesurada havia nom de bordó, pocas ve-
gades de verset y may ó quasi may de vers, paraula que
tenia altre significació.

Los bordons mes usats eran los de 11 sílabas[4] ab
accent y pausa á la 4.ª, y los de 9 sílabas. En las Dansas
s' usaban los de 8. Mes endevant trobam los de 12, pre-
sos de la poesía castellana.

Lo bioch era un tros ó trencat de bordó (altrement
un bordó mes curt) y l' ampelt una paraula molt xica
concordant ab lo bordó precedent.

L' unió d' alguns bordons pera formar un tot arreglat
s' anomenava cobla. Cobla croada era aquella en que
concordava ó rimava lo bordó primer ab lo quart y lo
segon ab lo tercer y comunment lo quint ab lo vuité y
lo sisé ab lo seté; encadenada aquella en que concor-
dava ó rimava lo primer ab lo tercer, lo segon ab lo
quart, etc. N' hi havia de mitj croadas y mitj encade-
nadas.

Appariats eran los bordons que concordavan de dos en
dos. Hi havia coblas mitj croadas y mitj appariadas, etc.

Una cobla sola (ab tornada o sense) se deya esparsa.

Las coblas de vegades no estavan agafadas l' una ab
l' altre (encara que 'ls rims seguissen lo mateix orde)
y llavors l' obra 's deya solta. Mes altres vegadas se re-
novavan los mateixos rims en totas las coblas y llavors
l' obra 's deya unissonant. - Si 'l derrer rim d' una cobla
era 'l mateix que 'l primer de la següent, s' anomena-
van capcaudadas, aixís com altres vegadas no era 'l
primer sino lo segon rim d'una cobla lo qui concorda-
va ab lo precedent. De vegadas eran dos los rims que
's renovavan, lo qual podrém anomenar capcaudadas de
dos bordons. Totas estas coblas de que acabam de parlar
eran de bordons de 11 sílabas. Hi havia altres menas de
coblas de bordons de 11 ó dels mateixos barrejats ab
altres de 7, y mes endevant de 5, ab diversas ordina-
cions en los rims.

Quant no hi havia rims concordants en tota l' obra 's
deya estramps ó estrampa (obra ó cobla). Un bordó
sens rim (altrement un rim no concordant), ficat entre
altres que 'n tenian, se deya bordó ó rim perdut.

Del nom de capcaudada ó sols caudats que 's donava
de vegadas als appariats, pensam que devalla lo de co-
dolada, forma molt usada pels nostres antichs (encara
que sens lo nom) y servada lo dia de vuy á Mallorca, y
que 's composa d' un ó dos bordons llarchs (de 9 síla-
bas), un de xich, un de llarch y sempre aixís, tots
appariats. També de vegadas se troba un altre orde-
nació, la qual es de dos llarchs, un de xich, dos de
llarchs etc. que comensant pel tercer concordan de tres
en tres y que anomenarem codolada de dos bordons
llarchs. Y encara trobariam algun exemple de codolada
de tres bordons llarchs.

Certs regiments de paraulas y rims havian noms es-
pecials, com cobla equivocada ahont un rim era usat
duas vegadas ab sentit diferent, com fi que vol dir terme
y fi que vol dir pulit; cobla derivativa en que hi havia
un nom mascle y apres lo mateix nom femení, com fi y
fina; cobla capfinida ó capfinit ahont un bordó comensa
per la mateixa paraula ab la qual conclou lo precedent.
Les altres repeticions de paraulas, com així mateix de
bordons, s' anomenavan retronx; mes quant se diu so-
lament qu' hi ha retronx, s' entendrá que á la fi de
quiscuna cobla hi ha repetició d' un bordó ó de mes
d' un bordó, que es lo corresponent al refrain dels
francesos y al estribillo dels castellans.

Las composicions se deyan Obras y de vegadas Vers,
sino que hi havia noms mes especials, com lo de Dansa
que tenia Respós ó mitja cobla del comensament, la
qual donava 'ls rims y moltas vegadas lo retronx pel
acabament de las altres coblas y de la tornada; la Cansó
que era de bordons de 11 y no tenia respós, mes sí
tornada y retronx de dos bordons; la Balada que tenia
tres coblas en tot ó en gran part unissonants sens res-
pós ni tornada, mes sí ab retronx d' un bordó; lo
Lay que comunment era trist y de vegadas en codo-
lada de un ó dos bordons llarchs. També 's troban los
noms de Virolay[5] y de Servent y Serventesch[6].


Hi havia altres noms indicatius de la materia ó d' al-
guna singularitat de l'obra com Comiat (despediment),
Escondig (escusació), Lahors, 'Vers figurat (al-lego-
rich), etc.

La major part de las obras tenian Tornada de 4 bor-
dons concordants ab los 4 derrers de la derrera cobla,
ó be sols concordants ab un dels rims (pocas vegadas,
fora dels estramps, ab cap), la qual tornada solia portar
lo senyal ó divís del poeta y eix senyal veyem que lo
mateix poeta l' usaba ab significació sagrada y profana
y de vegadas per dues diferents donas. També hi havia
moltas vegadas una segona tornada que s' anomenava
Endressa pera la persona á qui 's trasmetia la obra.
Alguna vegada la tornada ó segona tornada s' anome-
na .

L' amor dels nostres avis á la gaya ciencia se declará,
no sols ab la composició y estima dels llibres doctrinals,
sino també ab una institució semblant, encara que no
del tot igual, á la del consistori de Tolosa. Lo rey En
Joan I, amador de la gentilesa y del art musical [7],
s' havia de trobar ben dispost per acullir ab benevolen-
sa la suplicació á ell feta dels dos entesos en la ciencia,
lo cavaller Jacme March y lo ciutadá Lluis d' Aversó
(ja abans anomenats), als quals, ab intent de que sos
sotsmesos, tan cavallers, com honrats ciutadans y tots
los demés poguessen aprofitar en aquella, los anomená
mestres y mantenedors en la mateixa pera que quiscun
any en la festa de la Beneyta María del mes de Mars ó 'l
diumenge prop vinent, poguessen celebrar una festa,
cerimonia y solemnitat, donantlos també l' us de sagell,
lo dret de jutjar las obras y de concedir títols y joyells,
ab los demés privilegis que obtenian los mantenedors
de París y de Tolosa [8]. Mes avant hi hagué quatre
mantenedors, l' un mestre en Teología, l' altre ju-
rista, l' altre cavaller y lo derrer ciutadá.

De las cerimonias usadas pel Consistori en lo regnat
d' En Martí nos restan unas memorias escritas per lo
famós N'Enrich de Villena (erradament dit Marqués)
que fou president d' aquell: y encara que ditas memo-
rias son molt conegudas y que vajen en castellá, pensam
qu 'es obligació nostra transcríurerlas aquí, pus d' altre
modo hi farian molta falta.

"En tiempo del rey D.Martín su hermano fueron
más privilegiados é acrescentadas las rentas del consis-
torio [9] para las despensas facederas, así en la reparación
de los libros del arte é vergas de plata de los vergueros
que van delante de los mantenedores é sellos del con-
sistorio, como en las joyas que se dan cada mes, é
para celebrar las fiestas generales; é ficiéronse en este
tiempo muy señaladas obras que fueron dignas de co-
rona....."

"Las materias que se proponían en Barcelona estando
allí D. Enrique (es á dir, ell mateix), algunas veces
loores de sancta María, otras de amores é de buenas
costumbres. É llegado el día prefigido congregábanse
los mantenedores é trovadores en el palacio donde yo
estaba, y de allí partíamos ordenadamente con los ver-
gueros delante, é los libros del arte que traían y el re-
gistro ante los mantenedores; é llegados al dicho capitol,
que ya estaba aparejado é emparamentado de paños de
pared al derredor, é fecho un asiento de frente con gra-
das en donde entaba D. Enrique en medio é los mante-
nedores en cada parte, é á nuestros pies los escribanos
del consistorio, é los vergueros más abajo, é al suelo
cubierto de tapicería, é fechos dos circuitos de asientos
donde estaban los trovadores, é en medio un bastimen-
to cuadrado tan alto como un altar cubierto de paños
de oro, é encima puestos los libros del arte é la joya, é
á la man derecha estaba la silla alta para el rey, que las
más veces era presente é otra mucha gente que se ende
allegaba; é fecho silencio levantábase el maestro en
teología que era uno de los mantenedores, é facía una
presuponición con su tema y sus alegaciones y loores de
la gaya ciencia é de aquella materia de que se había de
tratar en aquel consistorio, é tornábase á sentar. É lue-
go uno de los vergueros decía que los trovadores allí
congregados espandiesen y publicasen las obras que
tenían hechas de la materia á ellos asinada; é luego le-
vantábase cada uno é leía la obra que tenía fecha, en
voz inteligible, é traíanlas escritas en papeles damas-
quinos de diversos colores con letra de oro ó de plata,
é iluminaduras fermosas lo mejor que cada uno podía;
é desque todas eran publicadas, cada uno las presentaba
al escribano del consistorio....

"Teníanse después dos consistorios, uno secreto y
otro público. En el secreto facían todos juramento de
juzgar derechamente sin parcialidad alguna según las
reglas del arte, cuál era mejor de las obras allí esami-
nadas e leídas puntuadamente por el escribano. Cada
uno de ellos apuntaba los vicios en ella cometidos, é se-
ñalábanse en las márgenes de fuera. É todas así reque-
ridas, á la que era hallada sin vicio, ó á la que tenía
menos, era juzgada la joya por los votos del consis-
torio.

"En el público congregábanse los mantenedores é
trovadores en el palacio, é D. Enrique partía dende con
ellos como está dicho para el capítulo de los frailes pre-
dicadores; é colocados é fecho silencio, yo les facía una
presuponición loando las obras que ellos habían fecho,
é declarando en especial cuál de ellas merescía la joya,
e aquella la traía ya el escribano del consistorio en per-
gamino bien iluminado é encima puesta la corona de
oro y firmábalo D. Enrique al pie, é luego los mante-
nedores, é sellábala el escribano con el sello pendiente
del consistorio é traía la joya ante D. Enrique, é llama-
do el que fizo aquella obra, entregábale la joya é la
obra coronada por memoria, la cual era asentada en el
registro del consistorio, dando autoridad é licencia para
que se pudiera cantar é en público decir.

"E acabado esto tornávamos de allí á Palacio en or-
denanza, é iba entre dos mantenedores el que ganó la
joya, é llevábale un mozo delante la joya con ministri-
les y trompetas, é llegados á palacio hacíales dar confi-
tes y vino; é luego partían dende los mantenedores é
trovadores con los ministriles é joya acompañando al
que la ganó fasta su posada, é mostrábase aquel aventa-
je que Dios y natura ficieron entre los claros ingenios é
los obscuros."

Quant passá d' aquesta vida lo rey En Martí, las dis-
cordias per la succesió del regne causaren, segons nos
diu lo mateix N' Enrich, la suspensió de solemnitats
del Consistori, mes no fou per molt temps, per tal
com veyem que lo rey En Ferran, encara que caste-
llá de naixensa, renová (any 1413) lo dó de 40 florins
pera los mateixos effectes senyalats per son predeces-
sor [10].

Mes avant se celebraren iguals ó semblants festas, nó
en lo convent de Sant Domingo, sino en lo de Fra Me-
nors ó en lo de las monjas de Valldonzella. També do-
naren joyas personas singulars y foren celebradas altres
festas poéticas, en especial pera solemnisar la festa d' al-
guns Sants, ús que veyem aprés conservat en los temps
mes famosos de la poesía castellana; y de la qual tradi-
ció ha durat, al menys entre nosaltres, alguna petita
mostra fins molt prop dels nostres dias [11].


[modifica] Anotacions

  1. Com frare Romeu Bruguera (1228-1315) que feu una "Bi-
    blia rimada en romans", Muntaner que feu "un bell sermó" rimat
    "en so de Gui Nantull" l'infant En Pere que pera la coronació de
    son germá N' Anfós III (1327) compongué algunas dansas, un ser-
    ventesch, una cansó y DCC versos (lo M. S. diu aixís!) rimats.
  2. En alguna cosa 's veu que J. March no segueix las Leys
    d' amors, aixi com en algun' altre reconeix que 's recordava del
    tractat de R. Vidal.
  3. L'honorable En Lluis d' Aversó, ciutadá de Barcelona se
    troba participant en actes de la república l'any 1410 y lo següent.
  4. Seguint lo compte italiá y castellá y no 'l francés que llavors
    se seguia, y en lo qual, exempli-gracia, lo que diem bordó de 8 sí-
    labas, se diu de 7; lo de 11, de 10, etc.
  5. Lo conegut Virolay de Nostra Dona de Montserrat.
  6. Eixos noms no tenian la significació de cant satírich, com en
    lo temps dels trobadors provensals. En uns Servents anónims y en
    lo Serventesch del infant En Pere, sembla que estas paraulas signi-
    fican poesía moral, útil, que serveix. En P. Puig usa 'l nom de Ser-
    ventesch, no sabem perqué.
  7. En un llibre intitolat los Trovadors nous podeu llegir un
    romans compost de fets y paraulas triadas dels antichs registres,
    ahont se veu l' afició del Rey á 'ls ministrers, y als instruments de
    novella guisa. Bernat Metje en son Somni, parlant de la visió ahont
    li compareix lo mateix Rey, lo representa rodejat de cans y portant
    una rota (instrument musical).
  8. En lo punt de lo que diu Villena del comensament del Consis-
    tori barcelonés, veja 's un article estampat en un dels quaderns de
    "El Arte," lo primer any de la derrera renovació dels Jochs
    Florals.
  9. Lo dia 1er de Maig de 1398 lo rey En Martí maná que quis-
    cun any per Pentecostés fossen donats quaranta florins als mantene-
    dors (los quals havian de premiar las obras in honorem et gloriam
    aliqualem et bravium) ab la necessaria condició de que 'ls mante-
    nedors devian ésser d' elecció d' ell mateix.
  10. Molt poch temps fa que s' ha publicat una breu noticia del
    diploma del rey En Ferran, lo qual, segons en ella 's diu, mana
    que 'ls mantenedors no sian mes ni menos dels que llavors eran, sino
    per mort ó malaltia d' algun d' ells, en qual cas de 'n deurian ele-
    gir d' altres; que no sent ells mes de quatre pugan péndrer adjutori
    d' altres personas entesas, y que celebren consistori sempre que
    vullan.
  11. Pera trobar noticias ó mes ben dit indicis de semblants fes-
    tas veja 's lo que 'n son lloch y temps dihem de Sors, Valmanya, Ferrando, Puentull, Obres é troves de 1474, Vilaspinosa, Lull, Vinyoles, Loiz Roiz, Solivella



Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans de Manuel Milà i Fontanals

Fonaments - Poetes (I) - Poetes (II) - Crisi -


PD-icon.svg
Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)