Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans/Poetas de l'escola catalana (I)

No n'i ach hu qu' ab son senyal
No-m fos present de conaixensa,
Si be n' i viu qu' us fos creença
Que no 'ls conech sino per fama...
Yo fiu mos grats als pus antichs,
E' ls altres tots.....


LO CONORT DE MOSSEN FARRER.



Ara comensarem á parlar de tots los poetas que fins
avuy coneixem poch ó molt, donant per suposat que 'n
aquest dictat escrit ab cuita y pera lloch estret, haurem
d' anar curts en moltas cosas y ométrer coments, auto-
ritats y glosas ^[1]. A mes eixa part segona ha de ser ex-
positiva ó com ara diuhen ab terme escolástich, objec-
tiva, parlant ben poch lo dictador modern y fent enra-
honar als mateixos poetas. De l' un pendrem un retall,
de l' altre una cobla y de pochs un' obra complerta, y
barrejarem lo que deu ésser anotat per bellesa ab lo que
mostra un' altre qualsevol singularitat, no separant lo
sagrat de lo profá, ni la manifestació d' afectes loables
de la dels que no ho son tant ó no ho son gens; y aixó
derrer advertim per esquivar tot perill als jóvens inex-
perts si alguns n' hi haurá que vejan esta lligenda. - L'
ordenació dels poetas segons sa major ó menor antigui-
tat, es sols aproximada y moltas vegadas incerta y con-
jectural.


LO REY EN PERE (III de Barcelona, IV d' Aragó)
ademés dels cants d' amor que abans, segons ell nos diu,
havia fet, compongué: I.º aquella obra de dos coblas
unissonants ab tornada: "Vetlan él lit sui 'n un penser
cazut", hont dona consells als que 's farán cavallers, de
quí y en quál lloch dehuen rébrer la cavallería; II.º un'
obreta de llenguatje familiar: "Mon car fill per Sent
Anthoni" qu' escrigué enfadat pel casament de son fill
En Joan ab Na Iolanda de Bar, y pot-ser també III.º un
rétol metrificat que portava un pago que tragueren á
taula lo jorn de la coronació de sa derrera muller Na
Sibila.


MOSSEN JACME MARCH. Foren heretats á Valencia per
En Jacme lo aventurós Pere y Berenguer March dels
quals pot ser molt be que provinguessen tots ó alguns
dels quatre poetas de aquest nom ^[2]. Nostre Jacme
March fill tal vegada d' un altre Jacme, senyor d' Alam-
prunyá, molt estimat del rey En Pere y qu' escrigué
una relació de sa propia investidura de cavaller, fou se-
gurament l' utxer del mateix rey y qui sab si lo cavaller,
vehí de Barcelona, deputat de la General de Catalunya,
de qui en carta escrita l' any 1397 confessa lo Rey En
Martí haver rebut una partida de diners, y lo marit de
Na Guillermona d' Esplugues, morta ja viuda, y soter-
rada en un monestir de Valencia l' any 1400; y si ve-
rament fos lo derrer, no fora lo deputat pel bras mi-
litar en las Corts de 1413. Lo cert es que lo cava-
ller Jacme March poeta, en l'any 1371 ordená á ins-
tancia del rey En Pere lo Libre de Concordances y
qu' en lo regnat de Joan I foren ell y Lluis d' Aversó
los qui promogueren la fundació del Consistori del Gay
saber.

Ademés de las rimas que hi ha en lo Libre de Con-
cordances tenim d' est poeta: I.º Una molt bella obra
en coblas de deu bordons: "Quan heu cussir en los fets
mundanals" en lo qual després de dir que


Totes les gens
vey regir per fortuna
Segon lo cors
del sol y de la lluna,


te compte de advertir sabiament:


Mas Deu no vol
l' arma sia sotmesa
Forcivolment
aytal astre seguir,
Ans la rahó
pot e deu ben regir
Lo cors, don han
entre si gran comptessa.


Per aquesta obra axí com per lo Libre de Concor-
dances se veu que lo divís ó senyal de J. March era:
"Columba pros."

II.º Una cobla conservada en lo lay de Torroella (Tan
mon voler): "Un soptós pler m'es vengut per lo veure ^[3]."

LO REY EN PERE, J. MARCH, LO VESCOMTE DE ROCABER-
Tí. Est Vescomte segurament lo mateix á honor del qual
escrigué Castellnou son compendi, general de l' estol
d' Orient y virey de Atenas y Neopatria, fou molt esti-
mat del infant y després rey En Joan y de sa muller, y
aquesta quant lo Vescomte era á França, sempre li de-
manava novells, lo qual no volia dir, com algú ha cre-
gut, pastorellas de Nadal, sino novas é novellas. -
"Questió entre lo Vescomte de Rocabertí e Mossen
Jacme March sobre lo departiment del estiu i del ivern:
Mossen Jacme si-us platz vullatz triar." Son 13 coblas
unissonants ab sols dos rims. "Sentencia dada sobra la
dita questió é departiment per lo rey En Pere": 3 coblas
ab los mateixos rims.


MOSSEN PERE MARCH tresorer del Duch real de Gandía
tenia per muller l' any 1395 á N' Alihanor Ripoll, neta
del Senyor de Genovés. En son testament otorgat á Xá-
tiva (1413) anomena com á fill primogénit á Ausías.
D' aquell diu Santillana: "Mosen Pere March el viejo,
valiente y noble caballero, fizo asaz fermosas cosas,
entre las quales escribió proverbios de grant moralidat."
Y diu molt be com se pot véurer per las cinq obras totas
morals que d' aquell coneixem y com demostra la que
anem á transcríurer ^[4].


(CROADA UNISSONANT.)


Al punt c'om naix | comence a morir
E morint creix | e creixén mor tot dia,
C' un pauch moment | no cessa de far via,
Ne per menjar | ne jaser ne dormir,
Tro per edat | mor e descreix amassa ^[5]
Tan qu' aysí vay | al terme ordenat
Ab dol, ab guaig | ab mal, ab sanitat;
Mas pus avan | del terme null hom passa.
Trop es cert fayt | que no podem gandir
A la greu mort | e que no-y val metgia,
Força ne giny | ricat ne senyoria,
E trop incert | lo jorn que deu venir,
Com, quant ne hon | que tot arnés trespassa;
E no-y te prou | castell, mur ne fossat,
E tan leu pren | lo neci co 'l senat
Car tots hem uns | e forjats d' una massa.
Be sabem tots | que hich havem de exir
O tart o breu | que no-y val maestria;
Breu es tot cert | qui pensar ho sabria,
Mas lo foll hom | no se 'n dona cossir:
Que remirán | sa carn bella e grassa
E'l front pulit | e lo cors ben tallat,
Ha tot lo cor | e lo sen applicat
Als fayts del mon | que per null temps no-s llassa.
Si be volem | un petit sovenir
Com son tots fayts | d' ávol merxentaria
E 'l sutze loch | hon la mayre-ns tenia,
E la viltat | de que-ns hac a noyrir,
E nexent nos | romás la mayre lassa,
E nos ploram ^[6] | de fort anxietat
Entram al mon | ple de gran falsedat
Qu' adés alçiu ^[7] e adés nos abrassa.
O vell poyrit | e que podrás tu dir
Qui-t veus naffrat | tot jorn de malaltia?
Missatje cert | es que la mort t' envia
E tu no vols | entendre ne auzir:
Mas com a porch | qui jats en la gran bassa
De fanch pudent | tu-t bolques en peccat,
Disén, tractán | fassén tot mal barat
Ab lo cor falç | e la ma trop escassa.
De cor pregon | deuriem advertir
En l' estat d'om | qui tot jorn se cambia,
Que 'l ric es baix | e 'l baix pren manantia,
E 'l fort es flac | e 'l flac sab enfortir;
E 'l jove sa | dolor breument l' abrassa
E mor ten leu | co 'l vell despoderat
E 'l vell mesquí | fay lehó de son gat,
E pense poch | en la mort qui 'l manassa.
Deu sap perqué | lexa mal hom regir,
O folls o pechs | e los bons calumpnia,
Que tal es bo | com no te gran batllia
Qu 'es fer e mals | si-u ^[8] pot aconseguir;
E tal humil | quant es monge de Grassa
Qu 'es ergullós | quant a gran dignitat;
E tal regeix | una nobla ciutat
Fora millor | a porquer de Terraça.
Qui be volgués | a Dieu en grat servir
E z ^[9] en est mon | passar ab alegria
Tot son voler | a Dieu lexar deuria
E no pas Dieu | a son vol convertir;
Car Dieus sab mils | a que tany colp de massa
Per acabar | o qui tenir plagat,
Per esprovar | o fer sa voluntat
De ço del sieu | e que-s rahó que-s fassa.

TORNADA.

Del Payre Sant | ay ausit quan trespassa
D' aycest exill | al juhí destinat
Que ditz: "er fos | eu un bover estat
Qu' onor del mon | a peccatz embarassa."

ENDRESA.

Heu Peyres March | pregui Deu que luy plassa
Donar-me cor | e voler esforçat
Que s ab plaser | pendrá l' adversitat
E sens ergull | lo be que breument passa.


JACME y PERE MARCH. "Cobla equivocada feta per M.
J. M. a M. P. M." "Resposta de M. P. M. a M. J. M."


LORENZ MALLOL. I. ^[10] (obra croada capcaudada).
"Vers figurat fet per Ll. M: "Sobra 'l pus alt de tots los
cims d' un arbre." Lo "arbre" es "la vera crotz," lo
"auzelet" es "Ihus lo salvaire" etc. Hi ha dos torna-
das. Una á la Verge Maria ab lo senyal: "Mon rich
thesaur," l' altre als set Senyors del Consistori, lo
qual segons nos ensenya N' Enrich de Villena, no 's
podia dir parlant del de Barcelona (que tal vegada
no era establert quant fou escrita l' obra), sino del de
Tolosa.


II. (Obra croada solta). "Escondit fet per Lorenz
Mallol. Molt (l.Moltes) de vetz | dompna 'm sui pre-
sentatz" en lo qual se plany á una dona de que los
"lauzengiers" li han dat entenent qu' ell s' havia alabat
d' ésser amat d' ella y sempre repeteix: "Si-u diguí
may" que li esdevinga aixó ó aixó altre, que si acudeix
á cort de senyor que ningu 'l vulla escoltar, que si
juga "á taulas ó á squacxs", tinga mala sort, y altres
cosas molt pitjors. Lo senyal es també "Mon rich the-
saur."


UNA TROVADORA DESCONEGUDA: te un' obra molt apas-
sionada: "Ab lo cor trist | envirollat l' esmay" per
la mort del qui anomena en la tornada: "Mon dols
amich."


DOMINGO MASCÓ valenciá, sabi en dret qu' encara l'
any 1411 trobam á Barcelona com mitjanser entre los
Parlaments d' exia ciutat y de Valencia, escrigué á re-
questa de la Carrosa, dama del rey Joan, unas "Regles
d' amor y (e?) Parlament d' un home y d' una fembra,"
y fins, segons diuhen, feu representar en lo Palau real
de Valencia no res menys que una tragedia anomenada:
"L' home enamorat e la fembra satisfeta."


UN POETA DESCONEGUT (mes aviat que dos poetas dife-
rents) compongué dos Novas rimadas ó Appariats, la
una contra la vida dels mariners, trasmesa á un tal
Vilaruhir que sempre deya que volia deixar esta vida
y may ho feya

Nuyl peril aguardant,

Sol que vostron infant

Pugats be aretar,

E l' arme infernar

Faent bomba e bebany:

y la segona burlantse d' En Berenguer Simon que ab
altres ciutadans y ab gent molt grossa havia sigut elegit
per provehir als aprests del estol de Sardenya en 1393,
dient lo poeta ab molta malicia:

"Qu' exí com solem fer

Les áncores de fer

Eres les fan d' argent,

E veg que molta gent

Ne portan ya al col"

ALTRES POETAS DESCONEGUTS son los autors d' algunas
obras que conté un M. S. de la Biblioteca de Carpen-
trás: Compendi de la historia dels set sabis de Roma
en appariats; La relació de las malaventuras amorosas
d' un cavaller, escritas segons apar, per ell mateix; Co-
blas que portan eixa rúbrica: "Com per alguns homs
de Mallorca ai estat pregat que fas e ordenás un tractat
de la divisió del regne supós que lo meu enteniment
es grosser e no sotil en l' art de trobar, emperó per dar
alguna satisfacció á lurs precs, he fetes algunas coblas
grosseres en parlar catalá, seguns que veurets"; y final-
ment unes "Cobles fetes per lo preciors cors de Jesu
Xrist, per alguns homens de Valencia" que segueixen
las usansas de la poesía mes artística d' aquell temps
y semblen mes modernas que las altres obras.


BERNAT METGE fou sevidor del rey En Joan y del
rey En Martí y estigué algun temps en presó "per la
sola iniquitat" dels seus perseguidors ó "per ventura
per algun secret juy de Deu." Llavors escrigué un
llibre de molta importancia que tracta de la inmor-
talitat de l' ánima á manera de somni, en que li apareix
lo rey En Joan. Ab lo nom de "Historia de las bellas
virtuts", tragué de llengua toscana en catalana lo llibre
de Valter y Griselda de Francesch Petrarca, lo qual
han cregut alguns erradament que era un romans cava-
lleresch original. No podem donar mostra de sas obras
rimadas perque fins ara no las havem vistas.


FRA ANSELM TURMEDA lo frare de Montblanch que,
segons se conta, apostatá ab Fra Maginet monge de
Poblet, morint los dos penitents y aquell martirisat
en Tunis. Es famós y encara hi ha homes jovens que
aprengueren á llegir en ell, lo tractat que així comensa:

"En nom de Deu totavia que 'ns vulla guardar ab
la Verge Maria; libre fet per frare Encelm Turmeda
(lo llibre estampat porta: en altre manera anomenat
Abdalá) de alguns bons amonestaments: ja sia qu' ell
los haja mal seguits: emperó pensa haver algun mérit
per divulgarlos á la gent: prech Deu per ell que 'll
deix ben finar."


En nom de Deu Omnipotent
Vull comensar mon parlament:
Qui aprendre voll bon moviment
Aquest saguescha
Primerament pus sies batejat, etc.
Açó fon fet lo mes d' Abril
Temps de primavera gentil
Noranta vuit trescents é mil
Llavors corrien..."


Te á mes un altre tractat: "De les coses que han
de esdevenir segons alguns profetes e dits de alguns
estrolechs, tant dels fets de la esglesia e regidor de
aquella e de lurs terres e provincias" etc. D' aquets
pronóstichs y d' alguns altres se valia la Comtesa d'
Urgell per escalfar á son malastruch fill En Jaume,
aquell que ella volia que fos rey ó res. - Es cosa sa-
buda que s' estampà ab lo nom de Turmeda un llibre
ahont se suposa que l' ase li mou una disputa sobre
la natura dels animals.

Se trovan en lo Conort de Mossen Farrer, alguns
poetas mes antichs que est autor ("Yo fiu mos grats
als mes antichs"), com PAU DE BELLVIURE, anomenat
per Santillana y per Ausías March que diu d' aquell
"que per amar | sa dona torná foll;" MOSSEN PERE DE
QUERALT, segurament lo d' aquest nom, familiar del
rey En Martí que l' armá cavaller lo dia de sa coro-
nació y anomenat dretament lo cor de roura, segons
mostrá quant era catiu matant un lleó ab son col-
tell, del qui 's conserva un' obra la qual tornada co-
mensa ab parlar mitológich: "Al dieu d' amor | su-
pley ab reverença;" MOSSEN BERENGUER DE VILARAGUT,
MOSSEN PRÓXIDA, FRARE BASSET, y lo MERCADER MALLOR-
QUí, que tots se poden créurer de la mateixa tempo-
rada.


MOSSEN ARNAU MARCH: I. (Croada capcaudada) "Can-
só d'amor tensonada feta per Mossen A. M. e ha-y
sentencia donada per ell mateix, la qual no es ací per
manament de la senyora reyna dona Margarida á ell
fet. Parle lo seny: Presumtuós | cors ple de venitats."
Son lo seny y lo cor que 's barallan. Hi ha 7 coblas
ab tornada del seny y tornada del cor. Esta poesía
fou escrita despres del casament del rey Martí y dona
Margarida en Setembre de 1409 y ans de posarse la
reyna a monja lo mes ensá l' any 1420.

II. Mossen A. M. de Nostra Dona: "Qui porá
dir | lo misteri tan alt." Cada cobla (en bordons de 7
y II sílabas) acaba ab un verset del Evangeli. La
tornada diu:


Verges humils | á vos clam é desir
Qui tota sots | misericordïosa:
Preguets per mi | qu' en la vall tenebrosa
M' arma no-y pas | son costumat martyr.



III. (Croada). vers de la nativitat de Ihxpst per
Mossen A. M. seguint lo Evangeli de Sant Joan:


Un novell fruyt | eixit de la rebaça
D'eternitat, | humanal carn vestit,
Lo fill de Deu | nat per aquesta nit
S' es demostrat | en la temporal plasa,
Peregrinant | nostre camí passible,
Lo cors humá | seguint la Deitat,
Perque 'l Satan | ne fos mils enganat
Lo Salvador | s' es fet átots visible.

ENDRESSA

Lo Sperit Sant | prech que mon cor encena,
De gran ardor; | tostemps puxa servir
L' infant qu' es nat | é puis volgué morir
Per nostr' amor | rement l' infernal pena.



IV. (Tant mon voler de Torroella). "Parla Mossen
A. M. Tot hom se guart de mí." Cobla molt apassio-
nada.


ARNAU D'ERILL deya sens cap dupte qu' era l' autor
de la següent obra lo Cansoner de Saragossa, segons
se conclou de las paraulas del qui l' avia vist ans d'
ésser retallat ^[11] y de lo que ara 's pot llegir, encara
que no van aquellas y lo últim del tot concordes. Lo
cert es que fou escrita contra Roger d' Erill (nebot d'
aquell, segons dit Cansoner), del orde de S. Johan
y Comenador de Berbens, que veyem anomenat en la
historia com á contrari del Comte d' Urgell, ensemps
ab sos dos germans Arnau y Franci y que en 1431
ab altres del mateix ordre fou testimoni en lo tractat
conclós á Rodas entre 'ls missatjers del rey d' Aragó
y 'ls del Soldá de Babilonia y del rey de Xaraf. Lo
coern, segons ell mateix s' anomena, fou escrit per
un furient enemich de Roger y qui sab si per un parti-
dari del Comte d' Urgell. Cada cobla (que son croadas
y appariadas la meytat soltas) comensa dient: "O tu
traidor"; com la primera.


O tu traidor | que tan sovint renegues
Jhesuxrist Deu | é senyor eternal


Li diu que te la coha de palla y que a por e temensa
després que ha trovat qui li prová sas falsías, que va
ab la entresenya de un lleó sens testa (es á dir ab las
armas de sa familia escapsadas per infamia) y com,
segons apareix, Roger mancá á la paraula de compa-
réixer á la batalla singular que li havia estat oferta
per son enemich, est li diu:


O tu traidor | é com poguist donar
Per suspitós | lo príncep de valor?
Car de bondats | es vuy cabdels é flor:
Ta malvestats | te fa guinerdeiar.....
O tu traidor | pus veus que jo-t apell
Per tan vil hom | com no serques senyor
E jutje gran | que-s preu de sa honor
Hon io é tu | provem la nostra pell?
Car jo-t promet | que-t seguiré dins França
Per so qui 'n han | molt millor la usansa
De fayt d' armas | mostrant cavellería,
Per so vull eu | seguir aycella via.
O tu traidor | quant m' aurás agut jutge
E sertament | auré de leys jornada,
No-t falliré | á la taula jurada,
Ans mon martell | ferrá dessús l' enclusa
Ab gran plaer | é z ab trop gran desduyt,
Mas tu m' aurás | tot primer sal-conduyt
E z ab aysó | lo gatge-s cumplirá:
Allí veurem | qui bon dret mantendrá.
E que l' arnés | sia de nostre grat
Sens refusar | é sens tornar á mida,
Lança, coltell, | spasa ben fabrida
Atxe pesant | o que 'n sie laugera....
O tu traidor | be saps que Ferriol
T' a ensenyat | man bel colp e repich,
Mas lo teu cor | flach, cohart e manich
Non ha soffert | c'om ne veses un vol.
Dins lo palau | de la flor Margarita ^[12]
Gran assaig fist | pero duptant la dita,
No est gosat | exir de Barchinona,
Bacallar fat, | com est tan vill persona......


Altres cosas li diu que no fan gaire de bon retráurer.


MOSSEN JORDI DE SENT JORDI (ó SAN JORDI, nom de
casa que s' ha conservat á Valencia fins el dia d' avuy)
cambrer y servidor molt grat al rey N' Anfós V, y la
germana del qual recomená ab molta instancia la reyna
Maria pera que fos admesa per Monja de la Zaydía,
fou cativat en una de las guerras que comensá lo ma-
teix rey en 1416. Santillana qu' escrigué una coronació
en llahor de Mossen Jordi quant aquest morí, diu d'
ell en son famós Proemi: "En estos nuestros tiempos
floreció Mossen Jorde de San Jorde, caballero pru-
dente: el cual ciertamente compuso asaz fermosas cosas,
las cuales el mismo asonaba: ca fué músico excelente
é fizo entre otras una canción de opósitos que comien-
za: "Tots jorns aprench e desaprench ensemps." (Es
aquella famosa cansó encadenada capcaudada, segons
lo poeta "vers revresat d' escriptura" y que's pot mirar
"al dret e al revers" y en la qual se troban 3 bordons
y 3 mitjos bordons traduits de Petrarca que per esta
rahó fou unjustament tingut com imitador de nostre
poeta ^[13]. Fizo la pasion de amor en la cual copiló
muchas buenas canciones antiguas así destos que ya
dixe (Bergadan, Bellviure, P. March y pot-ser altres,
francesos o italians, lo qual prova que esta obra per-
duda era per l' estil de Conort de Ferrer y del Lay
de Torroella) como de otros."

Encara que coneixem d' est autor XV ó XVI obras,
nos contentarem d' anomenar algunas, comensant per
la següent feta en presó que molt be mereix ésser trans-
crita de cap á cap. Es croada unissonant.

Desert d' amichs | de bens é de senyor,
En strany loch | e 'n estrany' encontrada,
Luny de tot be, | fart d' enuig é tristor
Ma volentat | é pensa cativada,
Me trob del tot | en tal poder sotzmés.
No veig negú | que de me s' aja cura,
E soy guardats, enclós | ferrats é pres
De qu' en fau grat | á ma trista ventura.
Heu hay vist tems - que no 'm plasia res,
Are-m content | d'acó qui 'm fay tristura,
E los grillons | leugers ara preu mes
Qu' en lo passat | la bella bordadura;
Fortuna vey | qu' a mostrat son voler
Sus me volent | qu' en tal punt vengut sia,
Pero no cur | pus hay fayt mon daver
A tots los bons | que-m trob en companyia.
Car prench conort | de com suy presoner
Per mon senyor | servint tan com podia,
D' armes sobrat | é per major poder
No per deffalt | gens de Cavallaria.
E prench conort | c'om no pot conquerir
Honor en res | sens que treball no senta,
Mas d' altra part | cuyt de tristor morir
Com vey que 'l mon | del revers se contenta.
Tots aquets mals | no son res de sofrir
En esguart d'u | qui del tot me destenta,
E-m fay tot jorn | d' esperansa partir,
C'om no veyrets | que-ns avans d' una spenta
En acunçar | nostre desliurament,
E mes com vey | ço que-ns demana Força
Que no soffer | algun rehonament;
De que lengueix | ma virtut é ma força.
Perque no say | ni vuy res al presen
Que-m puixa dar | en valor d' una scorça,
Mas Deu tot sol | de qui prench fundamen
E de qui fiu | hi 'b qui mon cor s' esforça;
E d' altra part | del bon rey liberal
Qui socorrá | per gentilesa granda,
Lo qui-ns ha mes | del tot en aquest mal
Qu' ell m' en traurá | car suys jus sa comanda.

TORNADA.

Rey virtuós, | mon senyor natural,
Tots al presen | no us fem altra demanda
Mas que-us record | que vostra sanch reyal
May defallí | al qui foy de sa banda.

II. També es molt singular una obra (encara qu'
estrampa, se pot partir com altres de la mateixa espe-
cie, en coblas de vuyt bordons) que comensa aixís:


Jus lo front port | vostra bella semblança
De que mon cors | nit é jorn fa gran festa,
Que remirán | la molt bella figura
De vostre faç | me 's romasa l' emprenta;
Que ja per mort | no s' en partrá la forma,
Ans quant serai | del tot fores d' est segle
Cells qui lo cors | portarán al sepulcre
Sobre me (l. ma) faç | veurán lo vostre signe
Si com l' infant | quan mira lo retaula,
E contemplant | la pintura ab imatges,
Ab son net cort | no lo 'n poden gens partre,
Tan ha plasser | del aur qui-ll environa;
Atressí-m pren | denan l' amorós sercle
De vostre cors | que de tans bens s' anrama,
Que mentre l' vey | ......... lo contemple
Tan hay de joy | per amor qui-m penetre.
Axí-m te pres | é liatz en son carçre
Amors ardens | com si stes en un coffre,
Tancat jus claus | e tot mon cor fos dintre,
On no pusqués | mover per null encontre;
Car tant es grans | l' amor que-us ai e ferme
Que lo meu cor | no-s part punt per angoxa,
Bella, de vos, | ans esay femr com torres
En sol amar | a vos, blanxa colomba, etc...



III. D' un' altre obra encadenada capcaudada que
per lo molt respecte ab que parla de la dona lloada
se pot créurer fos la mateixa reyna dona Maria, trans-
criurem la I.ª cobla y la tornada.


Axí com son | sus l' espera los signes
Per instruir | los scientals astrólechs,
Son en mi-dons | totes virtuts insignes
Que divissar | pusquen alguns teólechs;
Les quals hi mes | Dieu que n' a fet retaules
Perqué cascú | mirán sa bella talla
Veja d'onor | cap, pes, mas e z spatlles^[14]
E que pensán | en leys ha mes no falla.

TORNADA.

Reyna d'onor | tots hómens tench per nicis
Qui-us vol d' amor | sopplear ne requerre,
Car hom no·s pot | trovar en vos indicis
Perque deiats | causa semblant soferre.



En te un altre de molt y pot-ser massa satírica ahont
parla contra un' ávol fembra que anomena "En Cam-
biador" debaix de l' allegoria de diferents diners (florí
de pes, ducat, doble scut, mitx florí, croat, malla,
diner; diner jaqués, croat melorquí, diner maluyre,
de cap) y qu' es retronxada per dos bordons; altre
anomenada "Setje d' amor," altre que comensa com
un pregó (Ara hoiats), un Enuig (Enuig enamichs de
jovent) y segons un poeta mes modern que la glosá,
una cobleta que sembla lo respós d' una dansa.


SERRADELL DE VICH se deya ó s' infingí un poeta qu' es-
crigué en codolada un "Testament" suposat (any 1419)
comensant així sa obra:


Un jorn cansat de treballar
E desitjós de repausar
Quant vespre fo
Eu retorné a la maysó
Volent sopar.....


Hi ha en l'obra moltas cosas de per ríurer, mes
també ni ha de sérias com aquesta gentil representació
del Paraís:


La flayra dolça que exirá,
Segons ay dit,
Del [sagrat] cors de Jesuxrist
E d' autres sants
Será plasent als adorants
Axí fortment
Que flors e ambre son nient
A llur esguart;
E dich vos que qui'ls presentás
Tots los joyells,
Viles, ciutats, borchs e castells
Q'om pot mirar,
Ells no porien sepparar
D' aquell esguart
Tan flamegant que tots los art
Per fin' amor, etc.



PERE GALVANY compongué un' obra ahont se mostra
molt irós de que 'ls cardenals haguessen fet papa á Mar-
tí V y no á Pere de Luna (1417) y comensa dient:


Pus vey lo mon | es vengut en tal cas
Que leyaltat | non es de fill á payre
Pere, Joan | volgr' aver mort son frayre,
E l' ereter | l' aratador al vas.
Antecrist | es qui ve de pas á pas
Guerres bastint, | dols, affanys e desayre:
Deus nos aiut | e la Verge saMayre
Sino del tot | nos te 'l Satan al ras.
Per aquest mals | ha Deus permés lo cas, etc.



Cada cobla retronxa ó repeteix al cap de quiscun
bordó las paraulas terminativas de la primera: cas,
payre, frayre, etc.


RAMÓN ÇAVALL, com parla dels bandos dels pagesos
se podria créurer que escrigué mes endevant, al fort
de la guerra dels pagesos de remensa ^[15], mes aquell
nom lo trobam en l' historia de las derrerías del seg-
gle XIV y comens del XV, com embaixador trasmés al
Comte d' Urgell y á 'N Ferran d' Antequera. Sa obra
unissonant (y singular en l' ordenació dels rims) co-
mensa: "De mal saber | ab verinós coratge" y diu en
la segona cobla:


Pensar no pux | que 'ls hómens de peratge
Haguessen rey | si fos á lur voler;
So qu' els fig mes | e'ls fa lo cor doler
Es temps de pau | com non han sous ne gatge;
Los ciutadans fan | stament reyall,
En lur vestit | meten guany e caball ^[16];
En breu fondrán | e mudarán penatge.



Aprés parla contra 'ls vicis dels diferents estats y
en especial dels pagesos que 's donan "a carnatge," que
"menan bandositats" y que "Pentinats van | ab los
collars brodats" y conclou:


TORNADA.
Dona del mon | qui fes lo pariatge
De Deu e hom | per qui fom reparats,
Pregats per nos | qui som descaminats
Lo vostre fill | qui 'n vos feu son hostatge.

ENDRESSA.
Mete-s cascú | la ma en son coratge
E verá si | d' aycel mal es tocats
E si-u veu clar | lunye-s de tals barats;
Prenets mos dits | per peres é formatge.



TRASFORT Ó TRAFFORT notari compongué un' obra
un poch semblant á la de Çavall contra 'ls vicis de
son temps:


Gran carrech han | vuy tuit l' hom de peratge
Ver Deu e sants | e la Verges Maria
Qui per mostrar- | se de maior valia
Entre les gents | fan nova ley d' ultratge, etc.



MOSSEN JACME SCRIVA te un' esparsa molt curiosa.


En be fort puny | suy entrat en la cetla
D' amor qui-m bat | ab ses grans disciplines,
Que mon las cors | tota nuyt axí vetle
Que tots les tochs | e retorn de matines
Oig clarament | e 'ls cans que de nuit guayten,
En que (Enquer?) lo guall | qui cantán se desperta
Perque 'n cell punt | tots mos spirits arden
Del foch d' amor | que 'n ma pença deserta.



FRANCESCH LAVIA (ó Laviá) fou poeta d' enginy,
pero molt libidinós.


Si com l' infant | quan aprent de perlar
Que no l' enten | mas cella quil nodreix
Que 'ls mots escurs | de sa lengua coneix,
Lo que vol dir | ne que 'l plats demandar,
Atressí-m pren | denant vos bell' aymia
On vau cutxós | mos secrets descobrir,
E quant suy lla | ma paraula 's cambia
Qu' autre mas vos | no coneix que vull dir.

TORNADA.

Purs diamans | de laus ennoblacida,
Pus que sabets | que suy vostre sotsmés
E dir no-us pux | l' amor que-us port complida
Per mercé-us prey | sia per vos deffés.



II. Te un' altre obra (estrampa, menos en lo derrer
bordó d' una cobla y primer de la següent), que fora
digna de recordació, si la mateixa d' ella fos tan bona
com deuria ésser y no es. Comensa: "No fonch do-
nat | tal joy en tot lo segle" y diu mes avant:


Jamés falcó | no vench tan prest al loure
Quant li criden | cassadors ab lur siscle
Com eu quant vi | son cors alt en la torre
E-m feu simbell | d'una alcandora ^[17] linda, etc.



III. Ademés fou estampat un "Libre de Fra Ber-
nat compost per Francesch de Lavia per pendre solás"
que per la mostra que 'n havem llegit (encara qu'
errada en alguns mots) se veu ésser escrita en codo-
lada: "Quant los gats en amor etc."


LLUIS DE VILARASA. Aquest nom de casa que 's troba
també en l'historia del Roselló, es molt comú en Cata-
lunya. Com hi hagué un Lluis de Vilarasa l' any 1414
en lo siti de Balaguer y en l' any 1416 en las Corts
congregades per N' Anfós V, y en 1420 se troba una
carta de la Reyna Dona Maria á un cavaller del mateix
nom, y com no tenim cap rahó ben clara per créurer
mes modern nostre poeta, lo posam en est lloch.

I. Les V. balades ^[18]. Donarem la I.ª cobla de la
quarta.


Si com lo flach | qui 'n brega no 's estat
Se feny ardit, | crehent que sia tal,
Mes quant s' i veu | en un punt es torbat
Tal que fugir | no 'l sembla cosa mal,
Me pren á mi | qu' áns que tal don' amás
Me fou semblant | que le-y gosás ben dir,
Mes quant e (es?) loch | que la pusch requerir
Li parle d' al | e call-me de mon cas.



II. Dansa retronxada per dos bordons que te res-
pós, 9 coblas de 8 bordons y tornada.



Respós
L' enuig es meu e vostre 'l dan
Si tot me planch e vos riets,
Mas temps será que us plorarets
D' aço qu' enats ara burlán.



III. Te un' altre obra en qu' hi ha una mena de
respós y després coblas de 7 bordons ab los quatre
últims unissonants ab lo respós y l' últim en llatí es un
retronx.


Per ben amar | jo pas lo derrer dan
Perque tots prech | los qui be amarán
Diguen per mi | quant m' enomenarán:
Requiescat in pace.



Hi ha tornada unissonant ab lo respós.

Te també un' altre obra y dos esparsas de las quals
la següent no 's pot dir que no sia ben cavalleresca:


Si alguns dits | que sia mal perlán
De don' al mon | de qual estat se sia
Vos dich que ment |e quant dix-ho mentia
E mentirá | si-u dirá deranan;
E si es om | l' apell fals mentidor
E z ab mes mans | son prest fer-lo desdir,
Si dona es | no la vull desmentir
Mas no diu ver | parlant ab sa honor.



N' ANDREU FEBRER, agutzir del rey N' Anfós V. De
ell diu Santillana: "Mossen Febrer fiço obras nobles:
e algunos afirman haya traido el Dante de lengua flo-
rentina en catalan, no menguando punto en la órden
de metrificar e consonar." Ara es ben sabut qu' es aixó
cert y que la translació fou acabada en 1428, y que ni
hagué mes d' una transcripció y encara 'n queda una
al Escurial; y no manca qui l' ha copiada de cap á
cap. Com cosa original d' est poeta no coneixem mes
que 'l comensement d' un Lay, transcrit per Torroella:


O Deu ¿a qui diré (dir?) ma langor?
Qui-s planyerá de mon greu plant,
Qui pendrá part de ma tristor
Será mill tant leyal amant;
Qui de mon xant
Qu' en la mort xant
Mostre semblant
D' aver dolor.


AUSÍAS MARCH ^[19] cavaller valenciá com ell mateix
amostra en dos llochs de sas obras, fill d' En Pere
March que l' anomena, com havem dit, en son testa-
ment de 1413 y de N' Alihanor Ripoll, casat primer
ab N' Isabel Martorell y aprés ab Na Joana Escorna.
L' any 1440 habitava á Gandía, y lo 1446 acudí á las
Corts de Valencia; fou senyor de Beniarjó prop de
Gandía y otorgá testament l' any 1458. Jofre de Blanes
ja l' havia heretat en l' any 1462. Ausías sempre ha
sigut tingut per cavaller tan práctich en las armas com
en las lletras: y algunas de sas obras demostran que
havia anat pel mon, y encara per mar, pus usa simils
trets de la marinería. N' hi ha d' escritas en "velletat,"
segons ell mateix nos diu y d' estas foren certament las
respostas donadas á Fenollar que arribá el seggle XVI
y á la neboda del Pare San Calixto de Borja (1455-58).
De ell diu Santillana: "Mossen Ausías March, el cual
aun vive, es gran trovador y hombre de asaz elevado
espiritu" y segons lo verídich Zurita: "Entre todos los
más señalados varones que hubo en España en su tiem-
po fué por él (pel Príncep Carles de Viana) más esti-
mado y preferido con su amistad y privanza Ausías
March, cavallero de singular ingenio y doctrina y de
gran espíritu y artificio." Se veu per sas obras que era
molt afectat á tota mena d' estudis: aixís es que cita
ab molta frecuencia los filosops, en especial los antichs
y los escocians; te també coneixement de las fábulas
gentílicas, parla del poeta Ovidi y una ó duas vegadas
sembla que 'n imita un altre dels clásichs. Fins se nota
que havia estudiat la ciencia medicinal, cosa poch
usada per cavallers ni poetas. Sobre tot era molt ver-
sat en las obras de Petrarca ^[20] y Dant y segurament
en los dels poetas francesos (almenys en los romans
d' assumto bretó), en la d' algú dels antichs pro-
venzals y en qualque libre de Castella ^[21]. Emperó
sos mestres mes próxims foren los de la propia terra,
majorment Mossen Jordi y 'l seu mateix pare Pere
March.

Cantá ab preferencia una noble dona, anomenada Na
Teresa Bou, en la partida de sas obras intitulada Cants
d' Amor, encara que no en totas (se deu almenys ex-
ceptar un de satírich y poch conforme al estil d' Ausías,
contra certa Na Monboy). En un d' ells manifesta que
havia sigut contrastat per dos amors, ab una bella sem-
blansa d' aquellas (per lo comú mes reflexivas que pic-
tóricas) que li son tan familiars.

Axí com cell | qui desija vianda
Per apagar | sa perillosa fam
E veu dos poms | de fruyt en un bell ram
E son desig | egualment los demanda,
No 'l complirá | fins part haj' elegida
Si que 'l desig | vers l' un fruyt se decant,
Axí m' a pres | dues donas amant,
Mas elegesch | per aver d' amor vida

(Axí com cell.)

Elegí donchs l' amor de Dona Teresa, á la qual serví
llarg temps, qu' exaltá ab fervor gran, per mes que
altres vegadas se plany d' ella ab molta amargor. Veja 's
la representació que fa de sos mérits en aquell cant
molt celebrat: "Leixant apart | l' estil dels trobadors,"
ahont hi ha tant notables conceptes.

2L' ull del hom pech | no ha tant fosca vista
Que vostre cos | no jutje per gentil,
Ne 'l coneix tal | com lo qui es suptil,
Hoc la color | mas no sab de la lista.
Quant es del cos, | menys de participar
Del esperit, | coneix be lo grosser:
Vostre color | y el tall pot be saber
Mas ja del gest | no porá ben parlar.

3Tots som grossers | en poder esplicar
Ço que mereix | un bell cos e honest,
Jóvens gentils | ben sabents l' an request:
E famejants | los convench endurar.
Lo vostre seny | fa so qu' altre no-y basta
Que sab regir | la molta sobtilesa;
En fer tot be | s' adorm en vos peresa:
Verge no sou | perque Deu ne volch casta.

4Sol pera vos | basta la dona pasta
Que Deu retench | per fer singulars dones,
Fets ne ha 'ssats | molt savïes e bones:
Mas compliment | dona Teresa 'l tasta.
Havent en si | tant gran coneixement
Que res no 'l fall | que tota no-s conega,
Al hom devot | sa bellesa encega:
Past d' entenents | es son enteniment.

(Leixant apart.)

Veja 's també un' altre noble alabansa que fa de la
mateixa dona:

Bell 'ab gran gest | portán un esperit
Tan amplament | que no 'l te presoner,
Mas com senyor | usant de son poder
Tenint estret | plaentmen l' apetit.

(Dona si-us am.)

Molts altres llahors fa continuadament de la dona
que sempre anomena en las tornadas "Lir entre cars,"
"Plena de seny" etc. y 's complau en parlar dels "estats
de sa vida casta," emperó com solian los trovadors, s'
estima mes desfogar sos alterats sentiments que repre-
sentar la figura del objecte de sos cants; y aixís es que
tot arreu nos parla dels delits seus mesclats ab dolor,
y sempre plora, tem y espera y requereix mans juntas
la pietat de la noble dona. Com en veritat no podem
referir tot quant diu en esta materia, pus per aixó seria
menester transcríurer mes de la meytat del seu llibre,
nos haurem de contentar d' una quansevol mostra (com
per exemple la següent) de sos plants amorosos:

2Yo viu uns ulls | haver tan gran potença
De dar dolor | e prometre plaher,
Y esmaginant | viu sus mi tal poder
Que 'n mon castell | era esclau de remença.
Yo viu un gest | e sentí una veu
D' un feble cos, | e cuydara jurar
Qu' un hom armat | yo 'l fera congoxar;
Sens rompre-m pel, | yo-m so retut per seu.

3Si com l' infant | que sab pel carrer seu
Prou be anar | segons sa poc' edat.
Si en esculls | per cas se veu posar
Está pauruch | no sab hon se te 'l peu;
D' anar avant | perque no-y veu petjada,
Ne vol, ne pot | usar de camí pla;
Tornar no sab | de hon altra 'l portá
Ni menys per si | may ferá tal jornada;

4Mos ulls d' acó | han feta la bugada
E tots sos senys | si son volguts mesclar;
Yo pena 'n pas | mas no-y puch contrastar
Per qu' algun tant | ab delit es mesclada.
Amor me vol | e fortuna-m desvia,
A tals contrasts | no basta mon poder,
Sens ell al mon | remey no puch aver:
Donchs dir m' eu vos | ja de mí que-us paria?

5Dormint vetlan | yo tinch la fantasia
En contemplar | qui am, qui es, que val
E quant mes trob | lavors me va pus mal
Pel pensament | qui-m met en gran follía.
Hoc e tan gran | que yo am son desdeny,
Son poch parlar, | son estat tal que es
Mes que ser Rey | del poble tot francés,
E muyra prest | si 'n mon parlar yo-m feny.

(Lo viscahí.)

Ab aquest tan encés efecte parla Ausiás en molts
cants, trobant sempre nous modos d' expressarlo, mes
si deixant apart per un instant los acostumats sospirs,
volem una invenció ben fantasiada, la trobarem en
aquell cant que comensa dient:

O vos mezquins | qui sots terra jaeu
Del colp d' amor | ab lo cors sanguinent.....
Veniu plorant | ab cabells escampats,
Huberts los pits | per mostrar vostre cor
Com fonch plagat | ab la sageta d' or
Ab que Amor | plaga 'ls enamorats.....

y segueix contant que l' Amor te sagetas d' or, d' argent
y de plom y que

En aquell temps | que primer d' aquest fou
Les fletches d' or | Amor totes lançá
E desmembrat | una s' en aturá
Ab que-m ferí: | de que viur 'abandon....

(O vos mezquins.)

Ausiás estimaba

Sens lo desig | de cosa deshonesta
Don ve dolor | a tot enamorat

(Sens lo desig.)

y en un dels seus cants tracta d' est amor pur y verita-
ble ab paraulas molt nobles y sublimadas:

1Fantasiant | Amor a mi descobre
Los grans secrets | qu' als pus subtils amaga,
E mon jorn clar | als homens es nit fosca,
E visch d' açó | que persones no tastan.
Tan en Amor | l' esperit meu contempla
Que par del tot | fora del cos se aparte,
Car mos desigs | no son trobats en home
Sino en tal | que la carn punt no 'l trobe.

Que-us diré? fins gosa acomparar lo seu efecte ab
l' incomparable Amor dels Sants y pensa que li han
sigut revelats primors amagats als demés homes.

4Si con los sants | sentints la lum divina
La lum del mon | conegueren per ficta
E menyspreants | la gloria mundana
Puig major part | de la glorïa sentien:
Tot en axí | tinc en menyspreu y fastich
Aquells desigs | que complits Amor minva,
Prenent aquells | qui del esperit mouen
Qui no 's lassat | ans tot jorn multiplica.....
Als naturals | no par que fer-se pusquen
Molts dels secrets | que la Deitat s' estoja
Que revelats | son estats á molts Martres
No tan subtils | com ignorants y aptes.
Axí primors | Amor á mi revela
Tals que 'ls sabents | no basten á compendre
E quant ho dich | de mos dits me desmenten
Dant á parer | que folles coses parle.

(Fantasiant.)


Mes ay! Ausiás volia trobar l' infinitat fora de son
veritable centre, y cercava, segons ell mateix nos diu,
vida per lo cami de mort; y ja sia perque lo desenga-
nyás algun acte de la dona, ja sia per lo desordre que
naix en lo esperít d' un pensament massa constant y
perque ell mateix no fos tan bo com s' havia pensat,
lo cert es que de dolsos plants y de paraulas humils y
sotsmesas, en vingueren á la fi amarchs sanglots y
cruels debatiments. Parla llavors Ausiás March com
hom fora de seny:

Com viure vull | la mort prench en delit,
Com vull morir | la vida tinch per santa...

(Sobres dolor.)

y en altra part

Colguen les gens | ab alegría festes...
E vaje jo | los sepulcres cercant
Interrogant | animes infernades...

(Colguen les gents.)

Se pensa que la mort lo crida:

Brassos uberts | es exida en carrera
Dient: amich, | ix de casa strangera...

(Quins tan segurs.)

Podriam citar molts altres cants que mirats per eix
costat fan de mal llegir, mes prou n' hi haurá ab re-
cordar aquell en lo qual se plany del dolor y encara
del fástich que pateix, ab paraulas que semblan propias
de 'ls moderns poetas que han estat malalts de cor y
de seny, y es lo que comensa: "Retingue-m Deu | en
mon trist pensament" y acaba ab la tornada:

Axi despert | dols me sembla l' amarch,
Tan es en mi | enfeccïonat gust:
A temps he cor d' acer | carn he de fust,
Yo so aquell | que-m dich Ausías March.

Mes no creyem que durás gaire en aquest tristíssim
estat, sino que cercá lo veritable conort en la cristiana
filosofía y en l' Amor divinal, com demostra en sos
cants morals y en son únich encara que preciós cant
espiritual.

Pera no pecar d' omissió debem donar alguna cobla
d' un dels mes notables dels primers, qu' es aquell
en que tracta de la forsa de la voluntat y del menys-
preu de la mort.

1Pos de pijor | á molts fa pendre mort
Per esquivar | mal esdevenidor:
Si be la mort | resembla cas pijor,
Cell qui la pren | la te per bona sort.
E de açó | Cató mostrá camí
É li mes nom | us de la libertat.
Car de tot als | pot esser l' hom forçat
Sino 'n morir | que 's en nostre juhí.

2Algú la pren | é reb nom de mezquí
Fugint perill | qui le 's davant posat,
Altre será | de cor nobl' animat
Que vol morir | per la valor de si.
Venint en mans | d' enemich seu potent
Sobrat lo cors | guerrej' ab lo voler;
De vencedor | encara 's veu poder,
Vol perdre 'l cors | per l' esperit vencent....

5Alguns passats | que voluntat iniqua
Los feu morir | ó l' opinió vana
Aquests no llou | mas los de pensa sana
Volent morir | per fer llur arma rica,
Perdent un poch | per l' infinit atendre,
Guaynant lo goig | qu 'al Fill de Deu acosta:
Gran es lo be | segons aquesta costa
Que per la mort | de tal hom s' agués vendre.

(Pos de pijor.)

Aprés estas nobles y altívols paraulas, escoltam los
suaus gemechs del cant espiritual.

1Puig que sens tu | algú á tu no basta
Dona-m la ma | o pels cabells me lleva,
Sino estench | la mia vers la tua,
Quasi forçat | á tu mateix me tira.
Yo vull anar | envers tu al encontre,
No se perqué | no faç lo que volrria,
E no se que | aquest voler enpacha,

2Levar mi vull | é prou no mi esforce,
Ço fa lo pes | de mas terribles colpas;
Ans que la mort | lo procés á mi cloga,
Placia-t Deu | puig teu vull ser que-m vulles.
Fes que ta sanch | mon cor dur amolleixca
De semblant mal | guarí ella molts altres:
Yo lo tardar | ta yra-m denuncia,
Ta pietat | no trob' en mi que obre...

27Dona-m esforç | que prenga de mi venja:
Yo-m trob' offés | contra tu ab gran culpa,
E si no-y bast | tu de ma carn te farta
Ab que no-m tochs | l' esperit que á tu sembla.
E sobre tot | ma fe que no vacile,
E no tremol | la mia sperança
Puig que no-m fal | caritat, elles fermes,
E de la carn | si-t supplich no m' en hoges.....

28O quant será | que regaré les galtes
D' aiga de plor | ab las lágrimes dolces!
Contricïó | es la font d' hon emanen;
Aquell' es clau | que 'l cel tancat nos obre.
D' atricïó | parteixen les amargues
Perque 'n temor | mes que 'n amor se funden;
Mas tals quals son | d' aquestes me abunda
Puig son camí | e via per les altres.

Ja havem arribat á la última part que es la dels
Cants de mort. Morí aquella tan estimada, y tan exal-
tada Teresa, y ¡quánt llastimosa no degué ser la veu
de nostre poeta!

Aquelles mans | que jamés perdonaren
Han ja romput | lo fil tenint la vida
De vos qui sou | de aquest mon exida,
Segons los fats | en secret ordenaren.
Tot quant yo veig | o sent dolor me torna.....
o Deu perqué | no romp l' amarga fel
Aquell qui veu | tot son voler perir?.....
Tu, Pietat, | com dorms en aquell cas?
Que 'l cor de carn | fer esclatar no saps?
No tens poder | qu' en tal temps lo acaps?
Qual tan cruel | qu' en tal cas no't loás?

(Aquelles mans.)

Llavors se recorda de son amor ara purificat per
la Mort:

Axí com l' or | quant de la mena 'l trahen
Está mesclat | d' altres metals sutzeus,
E mes al foch | en fum se va la liga
Leixant l' or pur | no podent-se corrompre;
Axi la Mort | mon voler gros termena,
Aquell fermar | en la part contra sembla
D' aquella que | la Mort al mon l' ha tolta,
L' honest voler | en mi roman sens mescla.

(Puig me trob sol.)

Tremola pensant en la sort eternal de la finada:

Qui será 'quell | del mon superior
Que veritat | de mi á vos recont... etc.

Aqueixos crits de dolor van barrejats de moltas re-
flexions y de doctrina y á la fi 'l poeta se mostra per-
fectament resignat:

E tot es bo | puig es obrade Deu.

(Qui será 'quell.)

- Es una viva llástima que Ausías no tractás subjec-
tes historials; solament ho feu una vegada en lo primer
cant moral en que lloa a N' Anfós V en estas y altres
paraules:

Pahor no sent | que sobres laus ^[22]me vença,
Loant aquell | qui totes lengues loe (loen?)
Tan son en ell | les virtuts manifestes
Que 's d' yra cech | l' hom qui be no les veja
Per los migs va | que 'n los extrems no toca:
En temps dels Deus | en vida l' adoraren.
E Deu vehent | la prolongada honta
Quels grans senyors | en contra dell cometen,
Tenint ab fraus | e tiranes maneres
Les parts del mon, | los pochs e grans realmes,
Ha dat voler | al justificat home
Que 'n breu espay | haja la monarchia....
D' aquest valent | una gran trompa sona
Que 'ls Indians | ab un poch no exorda,
Oen-la 'quells | qui son a tremuntana,
Y els del ponent | e de levant los Tartres.

(Pahor no sent.)

Fora de la demanda ja recordada y de un' altre
obra que no 's troba en los llibres estampats ^[23],la
primera en bordons de 8 y la segona en 9 sílabas;
Ausías usá sempre lo bordó de 11, alguna vegada
estramps, mes sovint en coblas rimadas de 8 bor-
dons, mes vegadas croadas qu' encadenadas, quasi
sempre capcaudadas de 1 ó 2 bordons y alguna vegada
unissonants ^[24]. Te també una cansó. Algunas vegadas
las coblas son soltas ab dos bordons appariats al mitj
de cobla y cobla, que es ús que veyem en los trobadors
mes moderns y en alguns castellans. Ausías te comun-
ment tornada, algunas vegadas endressa com en aque-
lla obra de Mort que comensa: "O quant es foll | qui
tem lo forsat cas", escrita segons diu lo M. S. per (es á
dir, pera) Mossen Borra (Anthoni Tallander, mes famós
ab l' altre nom):

Thoni amich, | vostra carn es ja fem
E sens lagot | aveu bon sperit:
Si no-y pensau | restareu scarnit,
Que per ser fresch | lo cors lo sperit crem.

MOSSEN LEONART DE SORS Ó SOS: cavaller de Barce-
lona, fill tal vegada del igualment nomenat, llochtinent
en 1412 del maestre racional de la Cort real, fou pro-
tegit per Alfonso de Cardona que en 1484 se troba 'n
la guerra d' Italia y que com poeta castellá es ja com-
prés en lo Cansoner de Constantina (tingut per de las
derrerías del seggle XV).
I. Obra de bordons diversos en la qual lloa á un
sabi foraster que havia fet unas trobas ahont havia
parlat molt bé de la nostra terra.

Aytal es hom | com se mostra parlant:
Comunament | es mitgá que descobre
Lo rahonar | cascun sos fets en obre;
Per que bondat | os empeny en dir tan
Ara 'n lahor | d' aquesta nostra terra
En que nasquem, | son nodrits e poblats,
Si 'l vostre dit | reporta veritats
Nostre pensar | per creur' aço gens erra....
Lahor a Deu | e sobirana gloria
S' atribueix:
Si l' ángel bo | jamés no-ns derrencleix
Per conselar | nostra frévol memoria,
Del cel parteix
Tot bon consell | que s en la terra val,
E d' hom no ve
Lo regiment | qu' en bona pau nos te...


II. Obra no breu y de bordons molt diversos en la
qual alaba á son protector Alfonso de Cardona.

Tant quant me serch e mes veig
Mes singular me pareu;
En vos no-s troba res leig...
Yo m' anaba deportar
De fora de la ciutat
Un matí, jorn era clar,
Passejant per la rosada
Mirant com (lo?) forment segat,
Pensa tenint ocupada,
En vos sert imaginant,
Viu endret una pujada
Home qui-m feu ressemblant
D' aver-me be conegut.

Est home li diu que Alfonso de Cardona es amich
car de sa germana que l' acompanya. Lo poeta pregun-
ta com se diuhen.

Ell respos: io so Bon Grat
E ma sor es Conexença.

Llavors Conexença recita una composició, lo poeta
li respon ab un' altre, de que ella queda molt pagada;
ell s' agenolla y Bon Grat li diu que pot estar content
pus sa sor li dona favor, y després de conversar una
bona estona diuhen mes trobas en llahor de D. Alfon-
so, que aparellan ab Cesar, Caton, Troilo, Alexandre,
Absalon, David, etc.

III. Obra també al·legórica molt llarga y partida
en capítols á la qual preceheix un' Introducció en prosa
dirigida al rey N' Anfós.
Lo primer capitol comensa dient:

Perque 'ls demés | homens naturalment
Desigan molt | que sian estimats,
Cupdiciant | viura onradament
Volent muntar | dins en majors estats,
Per ço 'nprengué | de fer molt gran viatje,
Secretament | navegant per la mar...

S' embarca y te por, mes se recorda de Régulo,
aquell valent romá que volgué morir per consellar
dretament sa ciutat, fa una oració, y aprés se dorm.
Quant se desperta troba 'l patró que séu al costat del seu
trast y li pregunta qui es. Lo patró li respon que tothom
li diu Direcció, que 'l seu notxer es Juhí de rahó, los
mariners Bons Nodriments y Bons Costums presos en
minyonía, los gaubiers Esfors y Gossar, lo gordiá
Constant Humanía, los fadrins que 'ls serveixen Bonas
Intencions, lo calafat Virtut de paciencia, lo mestre
d' axa Pau, l' escribá Liberalitat, que te filla gran qu'
es Caritat y dos menors y dos fills que son Pietat y Vera
Conciencia y finalment que lo barber es Amor. Lo
poeta li respon ab una obra de rims molt treballats
(com mol, mel, mal, etc.)

Aquí fineix lo segon capítol y comensa 'l següent:
"Capitol terç qui tracte que es Veritat e mostrant com
deu ésser timoner e guiador en la intenció de nostra
conciencia". Segueixen son camí passant la "fos del
riu de Roma" y esperan que prest veurán la montanya
de Soma (qu' es un dels cims del Vesubi) ahont se
troban mes bellas pomas qu' en altre lloch del mon,
y 'l poeta dona gracias al patró en una composició que
comensa: "Cert, Veritat." Segueix lo "Capítol quart
en que es divisat com se causa Amor en nosaltres e
com son offici es curar naffres d' iniquitat e per qui
(perqué?) los ferits de son ars volenters se pensen e
per so es acomparat al barber." Conversa 'l poeta ab
l' Amor que li explica com ha de ser l' afecte del qual
es ell figura:

E presupon | virtut en lo coratge
De cadescú | per aver be durada,
E cascú deu | aver avans menxada
A son gran plaer | de sall una cortera.

Lo poeta li respon ab bordons capfinits.

Vos feu Amor | l' enamorat amar,
Amar pus fort | que si mateix no s' ama etc.

Segueix lo "Capítol quint en que 's narrat com la
majestat del senyor Rey D' Aragó e de les dues Secilias
es fora de Naples per la mortandat e com es dat Pau
per guiador al que desiga Honor veure". Ixen de nau.

Pau me tragué | de nau no parerós
Ben alleugats | en terra de Lavor.
Entrenyorí-m | de tots aquells senyors
Axi dient | per alleugar dolors:

Recita una composició unissonant que comensa "Car
es á mi | lo mal que pas d' Amor," repetit "Car es a
mi" en los 1rs, 3rs y 5ns bordons. En lo Capítol sisé que
ve aprés y "en que es descrit l' estat de la majestat reall
e las rahons que son ditas e respostas en aquell dia"
recita devant del rey una composició ab coblas deriva-
tivas y per fi en lo "Capitol seté qui parle del redupte
que 's deu tenir venint devant tan singular Senyor e
Príncep transformat en Honor per sos mérits" li fa ho-
menatje en altre composició, mostrant temor de parlar,

Car veig m' entorn | tan gentil trobador.

A mes d' aquestas obras llargas y de molt treball Sors
en te diversas altres com una "per la Marquesa d' Oris-
tany" que creyem era Na Catarina de Centellas, ger-
mana del Comte d' Oliva, abans de passar á Sardenya á
víurer ab son marit lo segon fill y successor d' EN Leo-
nart Cubello. Totas las coblas comensan: "Esforç me
fall" Note 's est concepte:

Lo practicar | ab gens feu liberall
E no fent peu | de l' estranya bellessa
A quants son prop | fuig pensament de mal...

TORNADA

Fi del que pens | si majestat real
S' avi 'a dar | per molta gentilesa
Ho per bon seny, | besant los peus de sal
Diriem tots: | sus! visca la Marquesa!

ENDRESSA.

Clara com sol | si vos no fosseu tal
Qu' en mes lahors | estiguesseu compresa
No-m par que-us fos | prou servidor leal;
No me 'n engan | per esser parciall,
Ni veur' en vos | ma libertat sotsmesa.

Un 'obra de Sors porta la rúbrica: "Leonart de Sos
gonyá la goya que posá Franci Bussot: Crueltat vol |
que gens no sia armat." Diu que lo bon amador es des-
amat.

Asso vull dir | vehent molt congoxant
Franci Bussot | perque vuí ha justada (l. ajustada)
Es gent subtil.....

Es á dir, que Franci Bussot congregá un consistori
perque 'ls poetas planyessen son dolor.
Te dos dansas sens retronx y una cansó retronxada
ab eixos dos bordons:

Si-us he fallit | ni probar m' o podeu
Matau-me tost | e no-m fassau penar.

Las obras de Sors mostran que fou passionat d' un
afecte quimérich per una donzella que 's feu "saror de
Pedralbes" escrivint llavors lo poeta una "Sparsa" ab
tornada que deya:

Enamorats | qui teniu prim sentit
Dieu si-us platz: | ¿podeu metre-m en via
D' aquest mon cor | qui m' es poch ha fugit;
Car io no 'l trop | tan vo 'l deman tot dia?
E donch digau, | si Deu vos prest l' aymia,
Car io-us se dir | qu' ell s' es de mi 'bsentat,
Huy ha vint jorns | exint jo de ciutat:
Qui me 'l retés | bonas novas n' auria.
Bons trobadors | qui-m dirá 'l loch on sia
Aquest meu cor | ab tota veritat,
Yo li daré | una anel smaltat
E seré seu | pus haya sa paria.

Se troba una resposta de Jacme Safont, altra poeta del
temps ^[25].

En Leonard, | si be mon sperit
Ha sentit gros, | tots pens divínaria
Hont es lo cor | qui axi-us ha fallit
E-m fa buscar | en cas 'e fora via.
A Pedralves | on tan n' es qui-us desvia
Lo trovareu | qui 'l te apresonat;
Na Bruguera- | us dirá la veritat
Qui-y sap mes qu' om | ne fembra que al mon sia.
Mon paradís | mon be, ma bell 'aymia
Lo cor e 'l cors | e tot quant Deu m' a dat
Coman a vos, | e l' anell esmaltat
Será vostre | si En Sos lo m' envia.

Acabarem ab lo recort d' una composició de Sors de
mes bon seny.

1.ª coble. No sab que-s fa | sino cell (aycell?) que prega
Devotament | tenint ferma creença:
No sab que-s fa |qui en altres fets pença
Sino en Deus |en volentat integra.
No sab que-s fa | qui del mon ha vuy cura
No 'smaginant | en que vendrá la fi,
No sab que-s fa | qui te semblant camí
Leixant á Deu | per delits de natura.

TORNADA.

Font de virtuts | mon Deu celestial,
A vos suplich | ab cor devotament,
Aiau mercé | de mon defalliment
E que-m guardeu | del gran foch infernal.


===Anotacions===