Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans/Poetas de l'escola catalana (II)

FRANCESCH FERRER ó FARRER. No sabem si quant par-
ticipá de la defensa de Rodas l' any 1444 era perque
habitás á la illa ó per anar á la galera del cavaller catalá
En Diego de Vilaregut que servia l' Orde de San Joan.

I. Romans dels actes y cosas que l' armada del gran
Soldá feu en Rodas fet per Francesch Ferrer. "Qui veu
pressent | lo que may no ha vist." Es una llarga obra
en rims encadenats ab un verset llatí de tant en tant.
Compta com l' estol del gran Soldá compost de vuitanta
cinch naus fou vist un dilluns matí festa de San Llorens
á deu d' Agost de 1444, ab plors, crits é plans de la
gent sutil (menuda) de Rodas.

Lo mestre gran | sentint un tal desordre
Pren en la ma | lo anyell ab San Johan,
E diu: ó fels | vosaltres ne mon ordre
Deu no permet | que rebe mal ni dan.

Ecce agnus Dei qui tollis peccata mundi.

Compta la defensa que feren los cristians, recordant
de vegadas als de la nostra terra.

Viu los francés | pendre 'l pas e portella
Y als catalans | ab furïa mortal
Per aquell moll | astrassant mameluchs,
Ab gran effors | fent-s' hi molts cavalers.

II. Lo Conort d' EN Francesch Ferrer "O be 's dez-
pit o gran dolor" (Rims appariats). Surt lo poeta molt
enfadat del palau real ahont los cavallers s' alababan de
llurs amías y 's gita al llit desconsolat: mes llavors se li
presentan molts poetas del seu temps y dels antipassats
que 'l conortan, parlant mal de las donas. Lo rey ho
sap y 'ls fa agafar com á maldients, mes Bocassi y Ser-
varí (de Girona) los fan trobar gracia devant del rey.
Fora de Bernat del Vet Adorn (de Ventadorn) proven-
sal, tots los demés poetas son catalans: Mossen Jordi,
Mossen Corella, Ausías March, Mossen Sentellas, Mas-
dovelles, etc.

III. Cobla devinadora de Francesch Ferrer a Val-
terra: "Huyt letras son | e la meytat vocals" es una
endevinalla del nom de Catarina. Hi ha la resposta de
Valterra ^[1].

BERNAT MIQUEL visqué 'n temps de N' Anfós V; no
sabem si era lo qui en 1394 fou elegit per la nova
reyna com á un dels seus consellers, ó un fill d' aquest.

I. Obra encadenada solta en llahor del rey.

1A Deu primer | qui es causa causant,
Tot comprenent | e per si 'ncomprensible,
Genolls ficats | estich lahors donant
Com ha format | rey tan inconnesible
Sobrepugant | tots los que son mortals,
De seny, saber, | poder e valor tanta,
E de virtuts | que ditas son morals,
Que sols pensar | l' enteniment m' espanta.

2Lo septre-us veig | en ma dreta portar
En l' altre part | lo pom d' or qui denota (desvota?)
Lo mon subdit | á vos sens contrestar
Ab rahó gran, | car virtut no-s desnota
De vos hun punt, | avent las cardinals,
Honor amant | com honor amativa
Segons descriu | esser menys principals
Lo Philosof | e per vos les deriva, etc.

II. En te un' altre: "Per molt pensar so en un pen-
sament" etc. unissonant croada, rimant lo 1^r, 4^t, 5^t
y 8^é y repetint "Per molt pensar". La senyal es "Prat
delitós".

UN POETA DESCONEGUT compongué un "Complant de
la presa de Constantinople" ó com diu un' altre rúbri-
ca trencada "...presa a XXVIII de Maig de MCCCCLIII; e
a XXVIIII del dit mes e any fonch presa la ciutat d' Em-
pera per lo Turch." (Croada solta.)

Plors, plants, senglots | e gemechs e congoxa
Me rompren tot | e no me 'n maravell
Per lo cruel | é dolorós novell
Don me complanch | ab fort mortal congoxa;
E durs suspirs | del cor van arrenquant
Quand hoi dir: | presa Constantinople
Es pel gran Turch, | e discipat lo poble,
Prínceps, barons | son venuts al encant.

Parlant dels altars diu:

Feyen d' aquells | als cavals abitatge,
Los calzers puys | ompliren de viltats.

Parla després al Papa, Emperador, rey d' Hungría,
rey de Polonia, orde de Perusa, Rey de França, Duch
de Borgonya, Reys de Castella, Portugal, Navarra,
Inglaterra, Escocia, Aragó al qui aprés d' altres co-
sas diu:

O Potent Rey | en França ni Inglaterra
May rey fo vist | que de ciutats, castels
Ab sfors tal | subjugás los rebels
Rompent las osts | ab tota llur desferra,
Adonchs vullau | molt magnifich senyor
Ab vostre stol | de naus e de galeras,
Personalment | travessar las costeras,
Per adquirir | premi gran ab honor.

Parla també al Duch de Milá, als venecians als qui
anomena "gent rica de trezaur ab mesura," als floren-
tins als qui tracta de subtils y sabis, als genovesos y per
fi als catalans:

O catalans | de Deu per amor pura
Oy e rencor | e mala voluntat
Foragitats | e amau caritat
Pus fills sou seus | adotius per natura...
O germans cars | per gran devotió
Prenets la creu | de la santa crosada
Que 'l sant Pastor | vos la ha otorgada
E guanyarets | tan singular perdó.

Hi ha tornada á Nostra Dona.


Los germans MOSSEN BERENGUER (ó JOHAN BERENGUER)
y PERE y JOHAN MASDOVELLES. Se troba un "Joan Be-
renguer de Masdovelles" á qui lo rey En Johan II,
sitiant en 1464 á Lleida anomena "magnifich, amat
fael" y li condona los bens d' un "Anthoni menor de
dies.... rebelle."

I. Mossen Berenguer te un' obra (croada capcau-
dada) per la mort de D. Alvaro de Luna (1453).

Prenguen espill | los curials que son
De grans senyors | e persona cascuna
D' aquell rich hom | don Alvaro de Luna
E com vilment | es exit d' aquest mon,
Segons se diu | per crims executat
En loch publich, | dient aquells ab crida
Fets tots per ell | en lo temps de sa vida
E per los quals | a mort fonch condempnat.

Parla aprés contra tiranía y conclou ab una tornada:
"Mon Creador."

II. "Altre (obra croada) per lo dit Johan Beren-
guer de Masdovelles a lehors de la Marquesa de Doris-
tany (l. d' Oristany) ^[2]. A vos qui sou | de complida
bellesa."

TORNADA.

Urgell pendrá | pertint-ne vos donzella
Tala ten gran | que no 's pot presumir,
Aprés pero | la pendrá sens fallir
Lo regne tot | Portogal e Castella.

III. "Obra feta per Mossen Johan de Masdovelles
sobre les (?) morts: Increat Deu sol creador." Son
bordons de 9 y de 5 sílabas y aquests van seguits
de 3 en 3 y rimant ab lo precedent ó dos precedents
de 9.

IV. P. Johan de Masdovelles (Unissonats mitj croa-
da e mitj encadenada): "Dona d' onor | qui viura vol
honesta."

TORNADA AB ENDRESSA.

Jo prech a Deu | les qui mal usarán,
Que prestament | les vull' illuminar;
Les honestes | a vos les recoman,
Mare de Deu, | les vullats conservar.

V. En mitj de moltas altres d' un ó d' altre germá
hi ha una questió sobre servey de donas ab aquesta
rúbrica "Altra sparsa feta per ell mateix (Johan Beren-
guer) e tramesa a son frare EN P. Johan de Masdove-
lles: Qui pert lo temps | detrás so que no val." Hi ha
"Resposta" y "Replicació" unissonats ab 4 bordons.
També hi ha un' altre esparsa en que P. Johan diu que
may ha sigut ni jamay será enamorat.


MOSSEN GRALLA es també un poeta de noble llinatje.
Hi ha una obra de Johan de Masdovelles ab "Resposta
feta a la prop dita obra per Mossen Martí Gralla;" en la
tornada anomena á Masdovelles "mon frare".

ANTHONI VALMANYA notari que, com se veu, era un
dels mes famosos poetas de Barcelona l' any 1457,
encara tingué part en las "Obres e trobes" de Valencia
de 1474.

I. "Anthoni Valmanya m' a feta per lo posador de
la joya de desconexensa de la enamorada (mitj croada
y mitj encadenada)." Al costat de la tornada diu: "Fou
posada la joya de desconexensa per En Marti Bellit
cirurgiá ciutedá de Barchna al monestir de Fra-Menors
(de San Francesch) de la dita ciutat, dilluns a XXIII
de Abril de festes de Pascha any MCCCCLVII e la
sobredita obra dix lo dit Bellit per honor de la dita
joya." Es á dir que Bellit quan presentá la joya que
aprés guanyá Valmanya, recitá esta composició feta per
lo mateix poeta: "Anciós tot | del amagat engan": 10
coblas y la tornada.

Retret d' amor | e d' aymi' aborrit
Pus me trop vuy, | e luny de conaxença,
Pris n'e posat | e vostra reverença
Suplich que 'l do | al que mils haurá dit.

II. "L' obra de desconaxensa ab la qual lo predit
Valmanya gonyá la joya" (Capfinit ab un ampelt y dos
biochs). Al costat de la I.ª cobla diu: "Fou donada
la joya de desconaxensa al dit Valmanya per la present
obra diumenga a XXIIIJ. de Abril any MCCCCLVIJ a
Fra-Menors de Barchna." 10 coblas.

L' ignorant hom | porta 'b si greu dan,
Dan e perills | volent seguir amor,
Amor e grat | no comporten l' engan,
L' engan ne mal | vers leyal amador.
Plor
Jo trist per so | qu' amant vos he servida
Ab form' e gest | de ver enamorat
E mes valer | tostemps be favorida
De les millors | ab cor no verïat,
E mostrant-vos | amor sens fantesia

Vos dins un dia

No'b colpa mia

Ab gran desdeny | m' agués tot avorrit.
Com fals delits | d' aquest mon l' espirit.

Lo senyal es lo mateix, com també d' un' altre obra
que s' anomena: "Valmanya per amor de la joya."

III. "Obra intitulada Sort feta per N' Anthon Val-
manya notari en lahor de les monges de Valldonzella,
hon parle de una desconaxensa a ell feta." Al costat de
la I.ª cobla diu: "Fou spandida la present obra per mi
Anthoni Valmanya notari en lo cor de Valldonzella
hon se tenia consistori diumenga a XXIIIJ. de Maig
any MCCCCLVIIJ. Als desigans | aconseguir lo pre-
mi". La següent es una de las 18 coblas unissonants en
los 6 bordons després del 4rt:

Practicar viu | ab ellas la honesta
Ab ulls inclins | Na Vallsecha Serena,
Prenent sa part | de llur delit e festa
Sens derogar | devocïó que mena;
De totes gents | pot esser reputada
Archa de seny | e monarcha 'n legir.
D' entendre 'n be | vey' aquesta fornir;
Hen Deu lohor | sempr' estar arrepada

E affectada,

Santifficada,

Son spirit la fará | tan contemple,
Habitar pot | de Cenobi' al temple.

Aixís va comparant quiscuna monja á una dona de
l' antiguitat (generalment gentílica) explicant llurs fets
en anotacions ahont fa referencias al Infern del Dant,
als triunfos del Petrarca, á l' Eneida de Virgili, al
llibre dels Treballs de Hércules (pot-ser lo de N' En-
rich de Villena) y sobretot á las claras Donas de Bo-
cassi.

Te una "Altra obra de grat e ingrat feta per N' An-
thoni de Valmanya per amor de una senyora monja (es a
dir que va en nom d' ella) ..... ab rims solts e encade-
nats", un' altre ab rims solts e croats "en lahor de una
monja", un' altre que porta la rúbrica "Anthoni Val-
manya notari capcaudada ab rims croats," sempre ab lo
senyal: "Retret d' amor......"; "Altra obra contra ad-
versa fortuna per lo dit Valmanya," ab la tornada:
"Archiu de seny."

JOHAN ROQUAFORT. Tal vegada lo qui en 1456 se tro-
bava en la cort de Navarra com embaixador del comte
de Foix, y contra 'ls desventurats Prínceps.
I. "Johan Roquafort solta e croada" Enamorat | no
fou jamés de Isolda. Te tornada y endressa.
II. "Departiment fet per solt e encadenat," sens
dupte del mateix, de molt encesa expressió, com se pot
véurer per la I.ª y 4.ª cobla:

1Tots mos delits | é pensa ten joyosa
En que mon cor | solia delitar
Me son tornats | en pena dolorosa
E hisch de seny | que-m cuyt desesperar;
No·m veig ni·m hoig | tant es ma vida trista,
Tot mon desig | es que pogués morir,
Ans que jo-m vers | absent de vostra vista
Pel cas cruel | qui-m fa de vos partir.........

4Trist dolorós | en mal signe fonc l' ora,
Maleyt lo punt | que mare·m concebé,
Mala nesquí | car vos sou ma senyora
De qui jo-m part | sens que may no-us veuré;
Car en lo punt | qu' absent de vos me senta
Me prendrá mal | qui nunca-m lexará
Fins á la mort | que tots los mals destenta:
En lo terç jorn | lo meu cors finirá.


PERE TORROELLA fou majordom de Carles de Viana,
als derrers temps de la vida d' aquest Príncep y mes
endevant serví á Joan II.
I. A una comtesa demanantli provisions "per una
galiota".

Alta senyora comtesa
Plena de molta bondat......
Trenta quintás de bescuit
E tres porchs de carn salada
No-m vendrán gens en descuit
Per omplir lo pallol vuyt
De ma fusta desbusada

Demana també una bota de bon vi, una de vinagre,
tres quintars de formatje; diu que no te oli, favas,
çiurons, alls, çebes, ni un fasol, y que considere:

Quant es mal de praticar
Tots dias lo masçamorro.

II. Obra satírica;

Doleu-vos enamorats
E vestiu tots vos de negre
Car io pens que-us pendrá febre
Scoltán mes veritats,
Vistes no ab ulls tancats
Mes ab clara speriencia:
Los del mon pus aviltats
Praqtican vostra sciencia.

Representa fent lo enamorat un esclau, un mestre de
llegir, un jueu convers dels que venian joyas, un mer-
cader florentí, etc., y acaba ab la tornada:

Si degú dels temerosos
Aquest meu açot reçut
En so d' hom qui menja losas (alosas?)
Mostra que-s val del scut.

III. Tant mon voler se 's dat [a] amors (Codolada
en la part de Torroella). Es una composició ab retalls
de molts pel estil del Conort de Farrer, mes sens cap
succehit. Los poetas de qui posa sengles coblas son: De
provensals: Pons de Orteffá (Ortafá); Blasquasset (Bla-
casset); Arnau Deniell (Daniel), Bernat de Ventadorn,
Vaqueiras, Guillem de Berguedan; de francesos: Xatier
(Chartier), Mixaut (Michaud), Micer Otto de cata-
lans: Mossen Jacme March, Vilarrasa, Martí García,
Mossen Arnau March, Mossen Jordi, Francesch Ferrer,
Francesch de Mescua ^[3], Johan de Castellví, Febrer;
de castellans: Johan de Torres, Johan de Mena, Johan
de Duenyes, Sentaffé ^[4]. Las coblas son veritablement
dels poetas citats, com se veu en que la mes gran part
son conegudas per altres cantons.
Te també dos Lays: lo un en bordons de 11 y 7 síla-
bas sense tornada y l' altre que comensa:

Qui volrá veure un pobre stat
Del pus leyal enamorat
Pus trist e pus desventurat

Qui jamés fos,

Aquest meu lay tint de dolors etc.

Se llegeix una epístola en prosa ab la rúbrica: "Res-
posta feta per Mossen Torroella al Comanador Rocha-
bertí castellá d' Amposta, ahont hi ha aquest respós de
dansa:

Pus no-m consent sperança
Fi de mos mals esperar,
D' asó que no 's pot cobrar
Lo remey es oblidança.

Te moltas obras catalanas, comunment ab lo
senyal: "Be de mos mals:" "Lahors de P. Torroella;"
"Conort e notificació de la mort de la senyora;" "Com-
planta de la mort" (fet de trossos de Ausías March).
També te diversas composicions en castellá. Algunas
vegadas se troba anomenat Pere Torrellas.

PEROT JOHAN es un nom que 's trova entre 'ls catalans
de las parts de llevant cap á 1382, mes lo poeta es mes
modern com que lloa á la dama d' Anfós V en esta
obra: "Per madama Lucrecia (de Lanno o Alanyo)."

En la pus alta fortuna
Próspera e venturosa
Es vuy vostra vida una
Entre la gent no comuna
Mes singular o famosa.
De tantas virtuts complida
Com per meréixer corona, etc.

Te unas altres coblas que comensan "Principi de
malas fadas" y altres "per Nostra Dona."

O mare de Deu Senyora
O Santa o clemens o pia,
O dulcis Virgo Maria,
O digna procuradora
Dels pecadors nit e dia, etc.

TORNADA.

Exemple de castedat
No gordeu les grans erradas,
Mas com per nostre peccat
Sou reyna entre las lloadas.

PEROT JOHAN, FRANCESCH FERRER, DON DIEGO, PERE
TORROELLA se burlan de Bernat, clerge apóstata.

Perot JohanDicatis qui-us ha guinat
De penyar (penjar) en la figuera
Aquel hábit qui-us fo dat
Per seguir la vida clera etc.

Francesch FerrerAveu deixat ut re mi fa sol la...
Et finis est convertere Bernat.

Don Diego.In illo tiempo pasado
Clérigo erades vos.....

UN POETA DESCONEGUT feu "una obra per (es á dir
pera) lo capellá Sagadell, beneficiat de la çeu de Barch-
na" que pot-ser era lo mateix Bernat (algunas lletras
del principi dels primers bordons s' han de suplir).

No se si s' es mon servell
Transportat de lla ont era
Car no veig ninguna prevera
Que no-m semble Sagadell;
No per grat que tinga d' ell
Ni menys de sa vill manera,
Mas vos dich que-m maravell
Del comport de Na Bruguera.....

La Panadera.

Aquest retronx "La Panadera" era moda 'n aquell
temps, pus se troba també 'n coblas castellanas.

JOHAN FOGASSOT notari se singularisa honrosament per
tractar assumptos de la cosa pública.
I. "Johan Fogassot notari en lahors de la venguda
del rey (N' Anfós V) solta ab rims crohats e un perdut:
Rey virtuós | senyor d' insigna terra." Demana que
N' Anfós vingue á son realme:

Metje scient | especulant orina
Jo no contrast | no pugue remey dar,
Pero millor | quant pot lo pols toquar
Ordenará | per cors de medecina;

Representa ab molta vivor las cerimonias de la re-
buda:

Qui pot pensar | de quant honorós acte
Será fornit | l' ora sereu ací!
Donas d' estat | grossa trena d' or fi
Desigant vos | han texi d' ab tal pacte
Quant sereu sus | la real aqua vostre
E lla matrán | ab lo fre magnifich:
Ja son d' acord | alguna no s' i trich ^[5]
E sus lo fresch | irèu ab bella mostre
E lla destrants | per vos, majestat sacre,
Ja veix reblerts | los carrers e les places
Per vos mirar | d' innumerable gent,
Genolls postrats | en terra prontament,
Plorant de goix | no-y bastarán les masses
Dels porters molts, | uxers, officials
Cridant grans crits: | "Tirar, tirar, feu loch;"
Del poble tot | així 'l gran com lo poch
Cridant irá: | "O remey de tots mals,
Prosper vos Deu | e la vida-us prorroga."

II. Romans fet per Joan Fogassot notari sobre la
presó é detenció (fou á Saragossa lo dia 2 de Desembre
de 1460) del Ilustrissim Senyor Don Karles príncep de
Viena e primogénit d' Aragó lo qual fou fet en la vila
de Bruselles del ducat de Brabant en lo mes de Febrer
any MCCCCLXI.

Ab gemechs grans | plors é sospirs mortals
Sentí las gents | dolre-s per les carreres,
Plasses, cantons | en diverses maneres,
Los uylls postrats | están com bestials.
Dones d' estat | viu estar desfressades
Lagremeiant | e batent-se los pits,
Los infants pochs | criden á cruels crits
Vehent estar | llurs mares alterades.
¡O trist de mí | quin fet pot ser aquest!
¿De quant ensá | stá 'xi Barcelona?
L' arm' ab lo cors | de cascú se rahona:
Acte semblant | no crech may sia lest.
Car de lurs uylls | diluvi gran depara
D' aigua tan fort | que per terra 'ls decau.
Ay! ¿que 's axó, | germans, dir me vullau?
Tots estan muts | e guardant-me en la cara.
Creix mon dolor | per tal capteviment,
E de plorar | los fiu prest companyia,
Molts esforçats | perden la homenia,
E cascú diu | gemegant e planyent:
O vos omnes qui transitis per viam etc.

III. "Obra feta per lo dit Joan Fogassot sobre la
liberació del dit senyor primogénit: Infinits mals | di-
visïó ns' aporta" (Coblas croadas). Esta lliberació fou
á 25 de Febrer y l' entrada triunfant en Barcelona (de
la qual fa Carbonell una bonica pintura) lo dia 12 de
Mars. Lo poeta sembla que ja s' hi trobá, pus parla
de "la forma de la entrada." Tracta també

Del virtuós | don Karles d' Aragó,
Tan desijat, | detengut en presó
Contra status, | libertats leys e pactes.

del clement rey, de la reyna excelent. Demana la con-
cordia y acaba:

Cantem contens | lo gran alleluyá.

GUILLEM GIBERT. "Complant fet per Guillem Gibert
en la ciutat de Barcelona sobre la mort del primogénit
d' Aragó don Carles (aliter Karles); obra encadena-
da solta."

: 1Ab dolor gran | e fora de mesura

Vull jo dir part | de una trista mort,

Ab dolor gran | abundós en tristura.

Vos denunciu | aquesta mala sort.

Ab dolor gran | passá d' aquesta vida

Lo excellent | príncep d' Aragó (l.de Aragó),

Ab dolor gran | lo poble tot jorns crida

Molt fort plorant, | dient Deu li perdó.

2Ans que morís|espay de gran estona

Ell parlá clar | ab un aire plasent;

Ans que morís | á tots de Barchinona

Recomená | son fillet et sa gen.

Ans que morís | ab gran humilitat

Volgué pregar | tot hom li perdonás,

Ans que morís | pres derrer comïat

A tots dient | que algú no plorás.

3Aprés d' assó | lo cap va inclinar

Juntes les mans | loant lo Criador,

Aprés d' assó | los ulls li viu tanquar

Ab un sospir | mirau quina tristor!

Aprés d' assó | l' ánima s' apartá

Deixán lo cor (cors?) | e montán-s'en a Deu

Aprés d' assó | tot hom Ihesús pregá

Dient: "Senyor | es lo servidor teu."

Hi ha 4 coblas mes y

TORNADA.

Mare de Deu | humil Verge Maria,

Acudiu prest | qui-us (al. os) volen pregar,

Mare de Deu, | mateu-nos en tal (al. feu vos que 'n esta) via

Qu' est mal divis | del tot s' haje apartat.

ENDRESSA.

Genolls flectats | de fin cor pregaria

Bons Xpias (Cristians) | la Verge sense par,

Genolls flectats | tots jorns reclamaria

Que 'n paradis | nos vulla collocar.

"A XXIII de Setembre (Festa de Santa Tecla) any
MCCCCLXI reté l' ánima á Deu omnipotent lo Prín-
cep don Carles de gloriosa memoria en lo palau real
de la ciutat de Barcelona."

FRA ROCABERTÍ (Hugo Bernat de Rocabertí), amich,
com havem vist, de Torroella, fou castellá d' Amposta,
comenador del Fambra, y gran creu del orde de San
Joan, y en 1461 general del exércit de Joan II al
qui serví també mes endevant. Fora d' un' estrampa:
"Conforms desitgs, ab qualitats diversas" que te per
senyal: "Mon claregant" sols li conexem un gran obra, segons dihuen, de 1522 bordons que te aquesta
rúbrica: "Comensa lo Cançoner de obres enamorades
(Lo Cansoner de Paris) y sagueix lo primer la Gloria
d' amor de fra Rocabertí." Després d' una introducció
endressada als jóvens, segueix lo 1er cant ahont diu que-s
trobá dins d' una vall d' arbres tan dolorosa que desitjá
la mort. Demana l' adjutori de Apolo y de Mercuri y
segueix planyentse. Se fica mes endins del bosch ahont
veu un castell del qual li defen l' entrada una donsella
vestida de negre drap y acompanyada de deu infants ab
antorxes cantant

Una cansó de dols é plors
Que-m paragué del angoixós.

Acabada la cansó ella respon á sos prechs y li diu que
es "Dels amans Conaxensa." Tot lo demés consisteix
en lo viatje que fan ensemps responent ella á las de-
mandas del poeta, discorrent del amor y distingint
lo veritable del fals y veyent diferents amants, tant de
la antiguitat, com italians (histórichs ó romanceschs),
francesos de que n' hi ha tres vençuts per Petrarca, un
de portugués, y algun catalá, com per exemple lo Prín-
cep de Viana. N' hi ha que viuhen ab goig, altres son
atormentats y 'l poeta recorda sos fets ó los interroga á
"Conaxensa." Lo mes de la obra que te X cants, es
feta en tercets semblants als del Dant, mes no encade-
nats, sino que tenen lo segon bordó perdut. Hi ha altres
coblas mes llargas també de bordons de 11 sílabas, ap-
pariats de 9 y codoladas de 2 bordons llarchs. Veja 's
un retall dels tercets:

:Passat yo viu | Gillem de Capestany,
Vian' ab ells | y París lo segon,
Isol d' aprés | ab lo noble Tristany,

Tots arreglats | ab forma de cos alt

Cascú cantant | ab divers' alegria
Ab delit gran | sens enuig e desalt.

Vent lur delit | comensí dir en mi:

Quant bell delit | e quant bell pensament
Porta 'n aquells | tan delitable fí.

Jo piedors | cuitat los fiu mirar

E dells aprés | viu ab trista semblança
Ser Capestany | lo primer en cantar.

Alsant los ulls | io viu quasi torrat

D' amor estar | Rimbaux de Vaqueiras,
E Beatriu | nobla de Montferrat etc.

MOSSEN LLUIS DE REQUESENS. Sent lo nom de Lluis tan
comú en esta familia, no sabem be de cert quin era
lo poeta, que tal vegada fou Lluis fill de Bernat (fill de
Lluis gobernador de Catalunya) lo qual Bernat otorga
testament en l' any 1469. Aquest Lluis deu ésser dife-
rent d' un del mateix nom, cambrer del rey que 's casá
en 1551. Te varias obras de l' especie mes costumada
en que 's queixa que no li val saber, y una: "Retorn,
retorn | nostra bon' amistat" que 's troba també ab lo
nom de Corella. Muda molt de senyals: Margarita;
Dona de mi; Mon paradís; Hulls falaguers.

En JOHAN BOSCÁ. No sabem si es lo major ó lo menor
dels que trobam congregats ab altres personas del bras
militar á 8 de Desembre de 1460 per motiu de la presó
de Carles de Viana. Hi hagué també mes avant y ha
de ser un dels mateixos, un Johan Boscá que seguia
la part del Rey y escrigué unas memorias d' aquella
guerra.
Te dos dansas, sino que de la una sols se conserva
lo respós. Encara que l' altre ha sigut ja publicada per
lo qui mes amplament havia parlat del Cansoner de
Saragossa, la posarem tota perqu' es molt ben feteta.
"Dansa d' amor feta per en Johan Boscá" (retron-
xada per dos bordons).

RespósNo sap lo camí d'amor
Lo qui diu per fellonia:
Tal cosa jo no faria
Mostrant lo esdevenidor.

I.ª coblaQuant los ulls han presentat
Al entendre lo bon alt,
La voluntat fa lo salt
Esperant lo desigat;
En tal cas es gran error
Dir una semblant follia:
Tal cosa etc.

2.ª coblaPerque es veu que dir no-s deu
En tal punt jo no vindré,
Car amor al qui retté
Per (Pot?) manar: assó fareu.
Al qui sent de sa calor
No 'l cresch si dir-li lexia:
Tal cosa etc.

3.ª coblaD' ont ve donchs l' enfellonir
Al desitjós pensament
D' esperar estranyament
Lo temps que no deu venir;
Mes ab tot que 's gran error
Jamés algú dir deuria:
Tal cosa, etc

TORNADA

Qui donar vol la favor
Dir no deu devant s' aymia:
Tal cosa, etc.


MARTÍ GARCÍA escuder fou un dels aragonesos que
trobaren en catalá; encara que te obras de bordons
de 11 sílabas, se veu que era mes amador de la dansas
y lais. Son senyals es: "Segurament."
I. (Dansa retronxada per un bordó)

RespósAdeu bon temps e bona sort
Mon ris, mon xant e ma ventura,
Adeu mon solás é confort,
Car mon trist cor se desnatura
Pensant que leix e que m' en port.

I.ªcoblaO trist! e no deu sclatar
L' arma per dol de tal partida,
Vent que no pux mes aturar
Ne partir sens lexar la vida;
Ay de quants mals me recort
No trop pus fer del qui m' atura,
En est pas tan estret e fort
De que seré, si pus me dura,

Prest foll o mort,

Pensant que leix e que m' en port...

II. Lay unissonant:

Desconcertat d' aquell saber
D' aquell art, giny e maestria

Ab que solia

Vençre l' esfors e lo poder
D' amor e fer ço que tot dia

Ma (l, Me) favoria

Desgraciat, fat e grosser.....
Certes mon fin cor e voler,
Ma leyaltat e cortesia

Del que-m temia

Muyr per fael e verdader,
E si mils morts per ço prenia

Als no diria,

Ans ab esfors ferm e senser

Ho deffendria,

Com se pertany d' un escuder.....

MOSSEN RODRIGO DIEZ també aragonés, en las obras
d' Ausías March te una resposta (l' altre es de March) á
una pregunta de Fenollar. Compongué un' obreta que
comensa: "De vuy demá fent via lo temps" en que tots
los bordons conclouen ab lo mot "temps", y una dansa
que te aquest respós:

Qui per son temps es be orat
E ple de molta grossería;
Aço dich per l' enamorat
Qui desamat ama s' aymia.


MOSSEN NAVARRO també es tingut per aragonés y li
donan lo nom de Pedro. D' aquest nom trobam un Na-
varro á Italia ab Gonzalo de Córdoba, mes sembla que
'l poeta deu ésser mes antich. Te una esparsa y un lay
(codolada de dos bordons llarchs).

Si be d' amor me clam sovent
E dits los mals que tots jorns sent

Per ben amar

Negun no-'s pens que separar, etc.

MOSSEN SUNYER fou á las guerras d' Italia en vers 1454.
I. Dansa retronxada.

RespósMes ameria tenir febre
Que no com sent tal dolor

E tristor

Qui-m fa 'nar vestit de negre.

1Nunca viu pus fort ventura
A negú que veig a mi,
Ple d' enuig, dol e tristura
Des que tot mon ben perdí.
Perque no-m do res a cura
Sino plányer ma dolor etc.

2Amichs, parens quant avia
He perdut en un moment,
Que no trop res que bo-m sia
A dar-me socorriment,
Ne veure la que solia,
Ne de perdre ma dolor etc.

3Solia passar ma vida
Solament prenent deport
Leixant dols qui no s' oblida
Are 'n donar-me la mort,
Des que fon de mi partida
E per qui-m ve la dolor, etc

4Acusar vull a quant sien
Que no-m diguen res de pler,
Car tot ço que dir porien
No val res pus que 'l voler,
Seny, saber e cor sentiren (l. sentien),
E sospirar me (l. ma) dolor etc.

TORNADA.

Amors, tots me planyerien
Si sabessen ma dolor etc.

II. Dansa retronxada per dos bordons.

Prou li fassa qui ha dit
Que no compre sens engüany
Que la roba de mal guany
Al (Als?) demés fa mal profit.
No he voler d' esmerçar
En lo que ve de mal just,
Perque 's aximpli vulgar
Torna fust d' allá hon fust ^[6].
A vos pendre est partit,
Al comprador es afany,
Que la roba etc.

En te una que comensa ab lo respós:

Mal, mal
Deu li do qui-m fa 'quest mal

y en la segona part de las coblas correspont: val, val;
tal, tal; sal, sal. També te dos esparsas.

ALTRES POETAS quasi tots dels cansoners de Paris y de
Saragossa: MOSSEN N. AVINYÓ que te 'l senyal: Altas
de sort; RAMON BOVER de qui son aquests bordons:

Si com al sol | la estela Diana
Declara 'l jorn | espandent les tenebre;

ANDREU DE BOXADORS que 'n un' esparsa se queixa de
son oncle, segons apar, mariner "Com no tirá | la
volta de Berut"; MOSSEN CARDONA PREBERE; PERE DABE-
LLA (d' Abella) que 's queixa d' una dona divulgadora
de secrets: "Puix axi-t plau | ta bandera estendre";
Estanya que te en una cansó aqueixos dos bordons
retronxats:

Desventurat | e mal content d' amor
Essén jo viu | vos dich que ja so mort;

MOSSEN BERNAT ESTRÚS de GIRONA ^[7]; FIGUERAS qu' es-
crigué uns "Lahors de sa senyora" que anomena en lo
senyal "Font d' onestat" ab coblas de II bordons de II
y de 5 sílabas y un' altre composició ab lo títol: "Obra
de Figueras. Ab la sua oració" que comensa: "Temps
ha que visch | peccant sens penedir" y diu aprés: "Se-
gueix-se la oració: O sobiran Deu Creador;" y te 110
bordons de 9 y de 5 sílabas. MAESTRO FERRANDO metje,
escrigué una "Obra contra adversa fortuna ab la qual
guanyá joya," que comensa:

Tal indispost | qual lo novell e tendre
En la gentil | e pulida sciencia.....

y ab la següent tornada:

Mare de Deu | pus de tot be cumplida
Sou en lo cel | qui es bell consistori,
Redressau tost | Barcelona afligida
E no trigueu | en lo seu adjutori ^[8].

GABRIEL FERRUIX que feu una Requesta d' amor;
FRANCI GUERAU autor d' una "Obra feta per F. G.: Leor
de la nobla dona Leonor de Cardona. Aqui porá | don-
cella virtüosa": JOHAN GARAU autor d' una "Obra de
nostra dona;" EN DIONÍS GUIOT, notari de Valencia
que feu: "Obra figurativa ab rims estramps en lahor
del Rey;" N. DEL MONESTIR: "Enamorats | planyeu tots
e plorau;" FRANCESCH OLIVER que tragué del francés
en catalá "La Requesta d' amor de Madama Sans Merci
feta per Mestre Alain Chartier": EN PASTRANA que feu:
"Debat del cor e dels cors tot encadenat e unissonant";
EN SIMON PASTOR; MOSSEN P. PUIG cavaller que dona 'l
nom de serventesch á un' obra que te 'l respós:

Pus que bondats ne z abtesa
No val tant com la favor,
Vull servir tan gran altesa
E pel mon cridar favor.....

seguit de 5 coblas de 8 bordons los dos derrers retron-
xats; FRANCI JOHAN PUENTULL que te una "Hobra feta
per F. J. P. en lo consistori de Mossen Anton Captana
lo que posá una joya á qui millor diguera en laor de
la Creu animant los cristians a la croada"; a més en te
un' altre al mateix assumpto comensant quiscuna cobla:
"Arbre molt sant." En Ramis te un Lay en codolada
de 2 bordons llarchs "Oiu de mi quanta dolor" etc.;
MOSSEN BERNAT SERRA; BLAS SESELLAS que feu un "Dese-
ximent e comiat d' Amor;" URGELL autor de uns vi-
llacents ó abbades (aubades?); MOSSEN VERDÚ; VILA-
GUT; UN POETA DESCONEGUT que feu uns consells á son fill
en que parla de humilitat, lealtat, veritat, felonía...
jutges, frares, reys, barons, cavallers, estudiants, que
comensa ab una endressa á un Senyor de Moncada y va
seguida d' un "Consell parlant en persona d' un pare al
fill" en coblas derivativas, y UN ALTRE Ó DOS ALTRES
POETAS DESCONEGUTS que compongueren una Dansa ó
Goig de Santa Magdalena y altre de la Verge María:

RespósMolt humil Mare de Deu,
De las Verges la mes bella,
Vos perís restant doncella
A Jhesús Redemptor meu.

I.ª coblaConsebés tot nostre be
Sens mácula de pecat
E parí 'l vostra Marcé
Restant la virginitat,
Pus que dignament podeu
Dir que sola sou aquella
Vos perís etc.

TornadaDonchs, dolça Mare de Deu,
Pus vos fes tal maravella
Vos perís etc.

Se conservaren també en un altre M. S. unas poesías
espirituals que pot-ser alguna fou composta abans del
seggle XV, mes que per lo llenguatje que ara mostran
semblan d' aquest: "Sobre los set psalms penitentials
e primerament de Miserere mei Deus": Coblas de 9 (la
primera es de 10) bordons de 14 sílabas ab un mateix
rim. - "Saguéixen-se los Goigs de la Verge María be-
neyta Mare de Deu sacratísima e son los terrenals.-
Acabats los terrenals saguéixen-se los espirituals (á ma-
nera de dansa) - sagueix-se una cansó de la beneyta
Verge María Mare de Deu e cantars (l. canta 's) al so
de: Si be-m so mal maridada, Jo me 'n he etc."^[9].

JAUME ROIG Valenciá, mestre en medicina, física y
arts, metje de Dona María muller del rey N' Anfós V.
Fou un dels poetas de las "Obres e Trobes" de 1474 y
en lo mateix any y en lo precedent se troba com á exa-
minador de metjes y apotecaris. En 1 d' Abril del
derrer any, passejantse ab un fill de Domingo Mascó y
alguns hicendats li agafá un' apoplexía de que morí al
cap de quatre dias. Lo seu famós "Libre de consells"
es un' obra satírica y fingida vida del autor, que si 's
prengués al peu de la lletra, á mes de moltas altres
cosas increibles, probaria que Roig encara era poeta,
examinador y bon caminador, quant tenia mes de cent
anys ^[10]. La sobredita obra está partida en prefaci y
quatre llibres, aquell y aquest partits de nou en quatre
parts. Al comensament nos diu que com entre las obras
pias la millor es doctrinar y dar bon exemplar á la gent
novella, ell sent ja molt vell y apartat del mon, desit-
jós de que 'ls jovens y no pochs vells no 's cremen com
á papallons en la flama, escriu lo seu llibre per ús
majorment de son amat nebot Balthaçar Bou. Aprés, y
no certament per la derrera vegada, se posa á injuriar
á las donas, y luego tracta de la natura y regiment de
sa obra. En lo primer llibre comensa á parlar dels fets
de sa propia vida sent encara infant. Mort son pare, la
mare 'l trau de casa dientli que 's campe la vida fentse
bergant del Grau, ó llanterner de cap de guaytas etc.
Es robat per un' hospitalera y passa á Cathalunya ahont
serveix á un cavaller catalá gran bandoler, que li ense-
nya de ben servir, seguir armas, cassar, cavalcar, etc.
y al qual deu deixar per desamor de la muller. Se fica 'n
casa d' un mercader que l' envia á París, ciutat que li
plau molt pel tracte pacífich dels ciutadans y ahont veu
enforcar algunas donas, una per matadora del marit,
altre per vendrer pastissos de carn humana, altre per
robar dents de penjats etc. Havent donat fi á sos affers,
lluyta ab los francesos contra 'ls inglesos. Torna á Es-
panya y veu penjar un' altre dona, y un' altre cremada
pel seu mateix marit agraviat. En lo llibre segon parla
dels seus casaments, lo un ab una donzella que l' em-
pobreix, y aprés li fuig, lo segon ab una mala beguina,
lo tercer ab una criada que li fa despendrer molt ab
metjes y á la fi 's penja, lo quart ab una criada de
monjas tan apassionada del vi novell que s' ofega en
un trull. En lo llibre tercer óu les paraules de Salomó
que li aconsella que no 's case y segueixen bells llahors
de Nostre Senyora. En lo derrer compta lo viatje que
feu á la Cartuja de Scala Dei de Catalunya, qu' es lo sol
lloch de que tracta ab veneració, y l' ordenació de sa
vida, aprés de haber passat cinquanta ó seixanta anys
ab penas y treballs.
Veurem per mostra algunas cosas del primer casa-
ment, que son de las pocas del segon llibre que qual-
sevol lector podrá llegir sens avergonyirse.
Li proposan un casament molt singular, d' una
donzella ben ensenyada y que ha en dot trenta mil sous
y una gran alquería etc. Ell se determina y fa grans
compras.

Yo provehí              Cabotejant
E la rehí               E morrejant
Perles, rubins,         Ab gran menyspreu,
Velluts, cetins,        Dona-y del peu,
Conduyt, marts, vays,   Vestir no-u vol,
Vernius, duays,         Diu que du dol;
Percots, gonelles,      No-y veu brocat
Angles, bruxelles       De vellutat;
E bell domás.           Hi fall faldetes.....
Arrunça 'l nas

Quant comptaren lo dot, fou "foch de falles ^[11]", la
moneda restá reduida á "trenta mil malles" y las hi-
cendas eren bens hipotecats, confiscats, etc. La novia
reya ab tothom, mes quant estaba al seu costat sembla-
va muda. Ell prou li feya novas compras de "alfarda,
treça, llistada peça, drap de coll, etc." mes no per assó
la contentava, sino que se sentia dir:

Dolent, catiu    Mas mala-m vist,
Yo mala-t viu,   Mala-m prenguist.

Ell, qu' enten son entremés, voldria fer las bodas de
matinet y ab poca gent, mes enlla y sos parents volen
que 's fassan al bell del dia, que hi vajen nobles, jurats
y cavallers, y la novia

Yrá honrada        Del fre parent,
Alt cavalcada      Dels seus potents,
En cosser blanch,  Puix prou ne te.
Durán lo banc.

Ella queda tota superbiosa regirant los ulls y maste-
gantse las unglas dels dits. Ell á 'l últim feu sos comptes
de tenir sas cosas aparelladas al temps de rosas. Lo ters
diumenje 's fa la festa, acudeix tot lo veinat y menjan y
ballan á llur plaer, quedant la tristesa per ell á solas.

Dilluns seguent,     Al menester
Com fom dinats,      Manau de mi."
Los convidats        Fan son camí,
Tots s' en partien;  Lo novensá
E sols me dien:      Deixán mal sa.
"Gracies grans       La novensana
E molts infants      Romás ufana
Vos done Deu.        Com pago vell
Si res voleu         Mirán-se bell
Yo so tot vostre;    Roda ben alta,
Si be no-u mostre    Dels peus la falta
Del que se fer       Nunca mirant

^[12]

Com foren casats, per mes qu' ell s' afanyás per man-
tenir pau y concordia, ella sempre estava mal contenta;
no 's cuidava de clau ni de mesura, sino de tenir plat,
escudella, tassa y sal que ningú hagués tocat; no volia
res del mercat si hi havia home penjat, sino perdius,
conills y francolins vius; tenia en sa cambra foguer y
olleta, dormia fins á las deu, no filava ni cusia, no 's
treya las mans dels guants; mes

Sols claus tenia   Molla de muja
Al seu mig cofre   Ab unt de suja
Ple de girofle     E de rovell.
E drogueríes....   Ab cer vermell
Pasta de muda,     Tret d' escudelles,
D' oli de ruda     Morros e celles,
O de ginebre,      S' empeguntava.
Pols de gingebre;

En los dias de festa la matinada ja s' afanyaba per
poder ben lluir, entraba á l' igglesia quant era ja co-
mensat lo sermó, s' enfadaba si no s' alsaban las donas,
per lo soroll que feya besant sas amigas, lo predicador
tenia que pararse algun temps y s' estava á la igglesia
fins que la treyan ab anellada. Per l' advent li prenia
molts diners, abana pels mercats y la gent li feyan lloch
com si Mestre Corá mostrás sa destresa y á molts ges-
tils ciutadans los donava ó demanava fira. Anaba 'ls
banys y allí ballava ab sas vehinas y menjava perdius,
gallinas, pollets petits, ous ab gingebre etc. y bevia
grech, clarea y malvesía, ademés de lo que pujava 'l
gasto de l' apotecari y de la banyadora. Tornaba acom-
panyada de cants y brandons. Si ell may gosaba pre-
guntarli d' on venia, ab quina furia responia ella:

En la color           No sou d' enguany,
No-u coneixeu?...     Ja no-us usau...
Content seriau,       ¡Hun cos tan bell
Tant amerieu          Alt com plançó
Un' aldeana           Ab un beçó
Dona serrana          Xic, caganiu,
Qui visten capes.     Sech, ronadiu,
Del temps de chapes   Flach, setmesí...
Sou e d' antany.      So emparellada!

Veja 's per acabar la representació d' una tertulia,
segons ara diem, d' aquell temps:

En casa mia            E-y affegien
Sino junyien           Ab molt envits
O no corrien           Dels llurs marits
Toros per festa,       E se 'n burlaven.
Cascuna sesta          Aprés jugaven:
Fins llums enceses,    "¿Voleu palleta?-
Moltes enteses         Dau-me man dreta,-
(O so cuidaven)        Qui te l' anell?-
Les que filaven,       Do-us est ramell.
Com diu la gent,       Capsa 'b comandes,
Ab fus d' argent       Ab ses demandes,
Si ajustaven.          Un arbre y cant
També y cridaven       Ocell donant."
Jóvens sabits,         Mes dir rahons
Ben escaltrits;        Desvarïons
Llansats entr' elles   E marevelles
A coceguelles          De cent novelles
Ells comensaven;       E facecíes,
Puix salmejaven        Filosophíes
De ses endresses,      Del gran Plató,
Teles e peces          Tulli, Cató,
Que fan ordir          Dant, poesíes
Al bell mentir;        E tragedíes.
Puix una clama,        Tots altercaven
L' altra difama,       E disputaven;
L' altra despita,      Qui menys sabia,
L' altra sospita,      Mes hi mentia,
Altra flastoma;        E tots parlaven,
Conten prou broma,     No s' escoltaven.
Tot de mal dien

GAZULL cavaller valenciá, se troba ja anomenat l'
any 1457: veja-s mes avall.

MOSSEN JOHAN ROIÇ DE CORELLA cavaller y teólech
valenciá sembla que arribá de mes de cinquant' anys
al 1500; los poetas del seu temps l' alabaren molt y un
no 's deixa de dir "que 'l mateix Virgili de aquell
aprenguera." Tingué molt crit com á poeta y autor de
prosa elegant, ab la qual escrigué algunas narracions
religiosas y altres profanas. Com á poeta n' havem
vist fins ara:
I. Lo Cansoner de París li atribueix un' obra que
lo de Saragossa (aquest no diu res de Corella) porta
com de Requesens y en lo Conort de Ferrer hi surt
també un Corella.
II. "Oració á la Senyora nostra tenint son fill Jesús
en la falda devallat de la creu:"

Ab plor tan gran | que nostres pits abeura
E greu dolor | que 'l nostre cor squinsa
Venim á vos | filla de Deu e mare,
Que nostra carn | dels ossos se arranca,
Hi 'l sperit | desija l' esser perdre,
Pensant que, mort | per nostres grans delictes,
Ver Deu e hom | lo fill de Deu e vostre
Jau tot stes | en vostres castes faldes.

Esta obra, una de las de mes preu de nostra poesía, se
troba en un llibre 'stampat de Corella y ho ha sigut be
ó malament en l' estranger; mes nosaltres deixam la
preferencia de donarla tota de nou al que per primera
vegada la trobá y espandí.
III."Una sou vos | lo remey de ma vida": bordons
en que no-s veu cert compás.
IV. Tragedia de Caldesa feta per Mossen Corella.
Comensa en prosa molt estudiada alabant lo lloch,
que es la ciutat de Valencia, y lo monarca regnant Rey
don Johan y aprés parla d' una bellíssima donzella á la
qual vol amar, mes conexent després qui era, li diu
ab tremolosa veu que ans de que la torne á servir "los
cels caurán á trossos." Ella respon ab un altre trova
"ab moltes lágremes e sospirs e senglots:"

Si-us par que y bast | per vostres mans espire,
O si voleu | cuberta de salici
Iré pel mon | peregrinant romera.

V. "Cobles de Mossen Corella á Caldesa: Ma gran
caritat | amor e larguesa". Parla mal dels passats d' ella,
li diu que la gent son cegas gallinas perque "lo fust e
lo fruit | ignoren de vos". Hi ha resposta de Caldesa,
una sparsa contra la mateixa y una llista dels set pecats
mortals, aplicantlos tots á ella, acabant ab la tornada:

Si 'm leix de mes dir | senyora sabuda
Pensau que no fall | pertret per la obra,
Que tots temps dient | encare me sobra;
Mas vull per honor | ma llengua fer muda.

També escrigué un tractat ara perdut de "Las tres
lissons de mort" no sabem si 'n bordons ó en prosa.

JOHAN MORENO notari de Valencia sembla qu' encara
era viu en los primers anys del seggle XVI.
I. "Obra feta per JOHAN MORENO en persona de una
nobla y devota senyora dona Violant d' Urrea con-
tinuat en lo present: Jo si be 'm tinch | per indigna
serventa."

TORNADA.

Tots los meus drets, | Mare de Deu serena,
Tinch ja perduts | si vos no m' advocau;
Ab vostre Fill | senyora-m concordau:
Sots lo mantell | cobreu la mia squena.

ANDRESSA ALS JUTGES.

Jutges d' onor | puig que teniu la mena
Del bon saber | he de virtuts la clau,
Aquest mon dir | si en re vos desplau
Jo 'l vos tramet | que y sia feta smena.

II. "Versets fets per Johan Moreno a una filla del
Gobernador de Valencia". Encara que hi falta 'l comen-
sament, per un tros de mes avall, veyem que eran bor-
dons de 9 sílabas ab un de 5 cada tres de 9, tots appa-
riats.
També hi ha en lo Jardinet "Johan Moreno per los
vells" en igual ó semblant metrificació.

MOSSEN BERNAT FENOLLAR nasqué de noble familia á
Penáguila, fundá un benifet en la capella de S. Llorens,
fou domer de la Seu l' any 1503 y en 1510 li donaren
la cadira de matemàticas. Ja sabem que havia tractat
á Ausías March. Encara que, segons apar, pocas vega-
das trobava sol, te alguna cobla castellana y un' obra que
comensa:

Quasi llibert | content de ma ventura
En port segur | novament arribat.....

FENOLLAR Y CORELLA: Demanda de F. ab resposta
de C. que lo anomena "Fenoll molt dolç". Segueix una
"Obra de Mossen Fenollar trasmesa a Corella que le-
gint-la tota diu mal y legint-la per la mitat diu be"
(es á dir que si-s llegeixen los bordons enters son inju-
riosos per Corella y si-s llegeixen primer los Iers mitjos
bordons y aprés los 2ns mitjos l' alaban molt).

N' ARCÍS Ó MOSSEN NARCÍS VINYOLES, assesor de justicia
criminal y després en 1492 y 94 jurat de Valencia, no
havia mort en 1511. Posá en llengua catalana una gran
obra de historia en llatí y en italiá. Era molt amador
de la llengua castellana.
I. "Obra de Mossen Vinyoles desdenyat de sa ena-
morada en lengua valenciana: Pensant en vos | tresor
de ma ventura". "Resposta del matix ^[13] á una senyora
que li demanava qual era major dolor, perdre sa 'namo-
rada per mort ó per noves amor".
II. "Cobles en lahor de la gloriosa sancta Catalina
de Sena" ajustadas á la vida de la Santa per Miquel
Pereç. Estampat en 1494.
III. "Omelia sobre lo psalm del Miserere" mitj en
prosa y mitj metrificada. - "Obra feta per lo dit Magni-
fich Mossen N. V. responent á una joya que-s doná a
qui millor diria quina dolor sentí la Mare de Deu etc."
Estampat en l' any 1494.

VALMANYA, tots los poetas que acabam d' anomenar de
ROIG (inclós aquest) ensá, MARTINEZ, FRANCI DE CAS-
TELLVI, CABALLER, MIGALOT PEREÇ, JOHAN BERDANXA me-
nor de dies, MESTRE JOHAN VIDAL Prebere de la ciutat
de Valencia, frare LUIS D' ESPÍ, Mestre de Montesa y
Virey de Valencia y molts altres ab los títols de "metje,
prebere, notari, escribent, argenter, mestre d' escriure,
nahiper etc." y un castellá sens nom tingueren part en
l' acte poétich celebrat á Valencia l' any 1474 del qual
fou secretari Fenollar, estampantse llurs poesías en lo
mateix lloch y ab designació del mateix any ab lo títol:
"Obres e trobes les quals tracten de lahors de la sacratí-
sima Verge María". Es tingut per lo primer llibre es-
tampat en Espanya, en res no obstant lo que-s digué
d'un cert tractat Pro condenis orationibus.

FENOLLAR, FRANCI DE CASTELLVI, VINYOLES, MIQUEL
PEREÇ, JOHAN VERDANXA. En un Cansoner d' Amberes se
troba: "Demanda adevinativa de Mossen F. á don F.
de C. y a V." y "Respon F. de C." y "Respon V."; y
aprés uns bordons d' aquest, y altres fets per tots tres
plegats y altre "Demanda de F. á V." ab resposta de
aquest. En altre lloch "Demanda feta per M.P. a F.V."
y "Resposta de V."

JOHAN ESCRIVÁ, comanador, maestre racional del rey
y embaixador dels reys católichs al summo Pontífice.
Hi ha algun' obreta seva castellana en lo Cansoner de
Costantina ^[14].
"Encontra d' amor feta per Mossen Johan Escrivá ab
hunes cobles de les Caterines."

Passant jo per l' encontrada
De ma bella enamorada
Viu l' astar molt desdenyosa...
Tenint en la ma sinestra
Un ram poch qui odorave,
De gran tros lluny me mirave...

Segueixen las ditas coblas sens dupte del mateix (lo der-
rer bordó 's retronxa); eixa es la primera:

Les Catherines
Sembles regines;
Donques veurem
Quines cobles ne farem.
Tota la volem.

També escrigué en prosa lo "Judici de Paris" ab al-
legoria feta per Mossen Corella.

FENOLLAR ESCRIVÁ. "Cobles fetes de la passió de Jhu-
xrist per Mossen Fenollar e per Mossen Joan Scrivá ca-
valler contemplant en Iesús crucificat"

MOSSEN FENOLLAR.

Qui Deu vos contemple | de la creu en l' arbre
Penjant entre ladres | per nostra salut,
Tanchats te los ulls | e lo cor de marbre

Ab ingratitut,

Si tostemps no plore | d' amor gran vençut,
Pensant quina mort | volgués humil pendre
Per sols a nosaltres | la vida donar,
Ab cap inclinat | los brassos estendre

Mostrant-nos amar;

Perque-us desijam | en creu abrassar.

MOSSEN JOHAN SCRIVÁ.

Recort deu tenir | com d' alta cadira
Al mon devallant | de carn vos cobrís,
Y com d' aquell poble | mogut ab gran ira

Que sols elegís

Rebés la mort vos | que dau paraysM
Si donchs be contempla | ab pensa devota,
Com vos Deu e hom | murís ab turmen;
Lo cor te de ferre | si prest no açota

Com ver penident

La carn pecadora | per tal falliment.

Quiscun te 23 cobles mes.

MIQUEL STELA. "Obre feta per Miquel Stela de Barce-
lona intitulada comedia de la sagrada passió de Jeshu-
xrist".

Foch divinal | cremant del mas alt polo
Encés d' amor | infús a poques Muses
Auxili prech | d' aquel primer Apollo
Que m' illumin | les forses molt confuses
En poder dir | lo que desig escriure,
D' un rey molt gran | vingut per amor pobre
La mort del qual | a nosaltres descobre,
Hun clar camí | que-ns don' eternal viure.

Veja-s un altre cobla molt ben feta que 's pot compa-
rar ab las que sols mitj seggle mes tart se feren en la
poesía castellana.

Ell es lo gran | artiste de la vida
Aquí los vens | e mon tot obeeix;
Ell es lo Deu | que tot l' univers cride
A que l' infern | terrible revereix;
Ymnes cantant | d' aquest sant patriarcha
L' exércit gran | que viu d' angels venir,
Lo trist palau | de Plutó feu obrir
Dient axí | lo divinal monarcha...

Hi ha tornada y endressa á la Mare de Deu.

LO COMANADOR STELA, diferent de Miquel, te altres dos
obras espirituals.

PERE VILLASPINOSA notari, arribá al comensament del
seggle XVI. "Salve Regina feta per lo discret En P.V.
notari de Valencia: la qual ell mateix pera honor del
loable consistori lo dia que-s publica la davall escrita
sentencia de la damunt dita joya de les lahors de la
Verge María aquella spandí e publicá..."
També te uns goigs á la Concepció de Nostra Se-
nyora.

FENOLLAR, JOAN VIDAL, VERDANXA, VILLASPINOSA, MI-
QUEL STELA, "Questió moguda per Mossen Fenollar
prebere a Mossen Joan Vidal prebere a 'N Verdanxa
a 'N Vilaspinosa notari, la qual questió es disputada
per tots e sentenciat per Miquel Stela."

FENOLLAR Veure

Per tal que lo mon | en tals fets huy sia
No prou favorable | past es singular,
E vist que d' amor | se parla tot dia,
De quatre luquets | saber yo volria
Qual mes la encen | e la fa doblar.
Yo dich que lo Veure | que mostra carrera
A tot quant aprés | se dona combat;
Mossen Vidal veig | del Grat fa bandera;
Verdanxa l' Entendre | diu que la prospera,
E Vilaspinosa | defen Voluntat.

Los altres tres defensan la seva opinió y tots quatre
replican quatre vegadas, sempre ab rims unissonants.
Fenollar te "conclusió ab electió de jutge." Demana
sentencia de Corella y tots l' aceptan ab grans alabansas
del mateix. Fenollar fa la presentació del procés al
jutge. En fallensa de Mossen Corella prenen nou jutge
que es "un altre Stela". Presentan lo procés al jutge
Miquel Stela en una codolada. Segueix la sentencia
donada per Miquel Stela y encara s' allarga mes la obra
seguint altres termes judicials.

ROMEU LLULL fértil poeta barcelonés era conceller en
cap quant morí á 14 de Juliol de 1484. Fou soterrat ab
molta cerimonia. Trobava en catalá, castellá, italiá y
encara sembla que poch ó molt en francés: alguna de
sas obras es endressada al Duch de Cardona y en un' al-
tre castellana respon al Comte d' Oliva.
I. Resposta de Romeu Llull a tres cobles del Senyor
Compte d' Oliva qui mes loaria e millor la Sª Na Fran-
cina Rossa metent per joya un diamant, responent per
los mateixos rims:

Comte senyor | puys virtut es la rama
E de son fruyt | pren tema mon scriura, etc.

Diu que no feren mes que Na Francina, Dido, Sa-
phós, Tiresi, Penelope ni Judit. Hi ha endressa á la
dona.
II. "Obra feta per Romeu Llull intitulada lo "Con-
sistori de amor: L' alt triumphant Cupido, deu d' amor."
Se troba ab Cupido que primer lo mira irat y aprés li
promet posar lo jou al coll de "aquella tan altera." Mes
endevant hi ha lo consistori ahont es President Na Pas-
tellosa "per molt saber," Canciller Na Bastida "viuda
de pris" etc. Hi ha "endressa á tots los amants virtut."
III. "Cobles de Romeu Llull de hon proceheix amor:
Fantesián | molt sovint en amor". Lo senyal es: "Pas
e sens par".
IV. "Cobles de Romeu Llull requerint o amonestant
certa dona en amar-lo: Leixa-m estar | amor no-m do-
nes pena." Senyal: "Dona sens par."
V. "Obra de Romeu Llull trobant-se fortunat en
amor loa e comenda aquell; Si-'n nagun temps | d'
amor me so clamat." Senyal: "Par e sens par."
VI. "Cobles de Romeu Llull scusant-se de hun mal
dit qu' ere inculpat contra una dama":

Si-us he mal dit | en pensar ni per obre
No-m do Deu be | ni lo que li deman,
Si-us he mal dit | quant fas me vingue dan,
Visque 'n lo mon | trist, mal content e pobre, etc.

Y així segueix fentse altres imprecacions. Lo senyal
es: "Par e sens par." Aquesta escusació es la quarta y
derrera poesía que trobam de la mateixa especie, co-
mensant per un Escondig del trovador provensal Ber-
tran de Born, seguint per Petrarca y nostre Llorens Ma-
llol y acabant ab Romeu Llull.
VII. "Altres del predit cobles fetes per xelosia de
la que en strem amave. Ab gran esfors | quasi forci
natura". Senyal: "Par e sens par."
VIII. Cobles de Romeu Llull dolent-se d' una dama
qui 'l havia deixat o desdenyat: Puys no-m voleu, |
prech la mort prest me vulla." Se veu un joch de parau-
las com per exemple en lo vers de la tornada: "Puig
no-m voleu | jo vull lo que volguí."
IX. Cobles de Romeu Llull querelant-se del cruel e
desconaxent amor: Gloriós es | l' om qui no sent d'
amor." La tornada comensa: "Dona cruel."
X. Obre de Romeu Llull contrita fugint a foll e de-
sonest amor: Si 'n temps passat agués agut (l. pogut)
conéixer. Lo senyal: "Par e sens par."
XV. "Romeu Llull clamant-se com no pot fugir als
lassos del amor: Yo fuig d' amor | per viure 'n liber-
tat." Senyal "Arxiu de seny."
XVI. "Stramps sobre lo desconaxent amor. Mon
sentiment | ha perdut del tot l' esme". Senyal: "Par e
sens par."
XVII. "Obra feta per Romeu Llull en la mort de la
que en estrem amava."

Vingut es temps | que 'n amor daré terme
E mon parlar | mudará novell lay
Puys que la mort | ab s' aspasa tan ferme
Ha convertit | tot mon delit en guay.
Mon cant será | per tot temps cridar ay
Fins aurá fi | ma dolorosa vida,
Ja tarda molt | la dolça departida
Que desig tant | que no-m par vinga may.

Y aixís segueix no indigne de ser comparat á Ausías
March.
XVIII. "Obre feta per Romeu Llull responsiva a
Nostre Dona en los vint triumphos triumphosa. De la
concepció. Misteri gran | e concebimen noble." Y se-
gueix en sengles coblas: "De la nativitat - De la sua des-
posació ab Josep - De la anunciació - ... - De la ascen-
sió del Fill de Deu - De la Missió del Sperit sant - De la
Assumpsió de la Mare de Deu - Endressa de tota la
obra a la gloriosa Mare de Deu."
XIX. "Obre de strams feta per Romeu Llull en laors
de la gloriosisima Mare de Deu: Per satisfer | al qui
tan me obliga."

UN POETA DESCONEGUT. "Colloqui e rehonament fet
entre dues dames, la huna dama casada, l' altre de con-
dició beata, al qual colloqui se applicá un' altre dona
viuda, lo qual hoit per un vellet fonch descrit per ell lo
rahonar de quiscune comensant a parlar ell en stil de
semblants paraules."

:Divendres sant
Die honest de dol e de plant

De bon matí

Devant mon Deu me presentí, etc.

Obra satírica en codolada.
A mes dels poetas valencians y catalans d' aquest temps
en trobam alguns de mallorquins: MOSSEN DESCLÓS
compongué un' obra á la Concepció de Maria. FRAN-
CESCH OLEZA feu un Menyspreu del mon per la mort de
sa muller:

Ab manto de plors | el cel se cubria
Y tota la terra | mostrava gran dol,
Mirant d' aquest mon | del tot se partia
La qui en virtuts | granment resplandia;
Tristor senyalaba | la lluna y el sol.

Esta obra es endressada al prebere BENET ESPANYOL
que li respon ab un' altre, ahont hi ha eixos bordons:

Almoinas, responsos | faré per aquella,
Moltas oracions | per ella diré:
Y ab cremans ciris | en vostra capella,
Ofertas y misas | cantaré per ella,
Y sobre 'l sepulcre | sovint absolré.

Creyem qu' era del mateix nom y de la mateixa fa-
milia JAUME DE AULESA de qui trobam:
I. "Obra en rims stramps de trentatres cobles per
los trentatres anys de Jhesuxrist tractant de la Incarna-
ció e Passió mes conforme a la sepmana-sancta del
any MCCCCLXXX tres per lo de clar enginy Jacme
de Aulesa, honrat ciutadá." Comensa l' obra ab "Invo-
cació": "Verb encarnat | dins ventre d' une Verge."
La tornada comensa "Crist mort en creu | mes culpes
me condampnen." Hi ha una cobla sparsa als jutges:
"Jutges molt prudens | de gran dignitat."
II. Una cobla de 10 bordons rimats serveix d' in-
troducció á una "Contemplació de la visió haguda per
la Verge María com adorá lo seu gloriós fill tantost que
fou nat. Ab goig contemplar | yo vull de Deu mare."
III. "Trimphes de Nostra Dona en cobles capde-
nals blocades per lo de mirable enginy Jaume de Aule-
sa ciutadá, compostes et trasmeses a Valencia per la
joya será allí mesa al qui mils hi digués." Invocació
llatina. "Emperadriu | principi dels bens nostres."
Tornant als poetas valencians no farem res mes que
anomenar algunas obras estampadas.

FENOLLAR y PERE MARTINEZ. "Historia de la Passió
de Nostre Senyor."

FENOLLAR, MORENO, GAZULL, VINYOLES, etc. "Proces
de les olives e disputa dels jóvens e dels vells. Lo
sompni de Joan Joan." Eixas famosas obras que tractan
dels mals que porta la sensualitat y de si son millors
per marits los jóvens o los vells, foren comensades per
las Demandas y Respostas de Fenollar y Martinez, als
qui s' ajustaren aprés un anomenat Sindich dels peix-
cadors y Vinyoles. Lo sompni es obra de Gazull y te
molta vivesa y gracia d' expressió. Hi ha una mena d'
octavas, dobles quintillas de bordons dodecasílabos y
codolada.

FENOLLAR, ESCRIVÁ... GAZULL. "Obra feta per un de-
port de l' Albufera" per Fenollar y Escrivá "Brama dels
llauradors del orta de Valencia" per Gazull (censura
dels vocables vulgars).

LOIZ ROIZ, PERE MARTINEZ, lo (aixís l' anomenan)
gran trobador Miquel Miralles: "Obra en lahors del
benaventurat S. Christofol": Consistori celebrat en 1498.
Roiz guanyá la joya y l' obra de Martinez fou coro-
nada.) També hi ha un' obra de Vinyoles y un altre
"d' un home de sciencia, digne persona."

VICENT FERRANDIS brodador, NARCÍS VINYOLES y altres:
"Obra feta en lahor de la Seráphica santa Catalina de
Sena" 1511.


FERRANDIS, BELTRAN: "Obres contemplatives de molta
devoció novament trobades en loor de la SS. Creu." Lo
derrer compongué altres obras espirituals ^[15].
Seguiren las prácticas de l' antiga escola Solivella que
"gonyá la praderia" en una justa de 1533; los tres
autors del "Procés de viudes y donzelles ordenat per
los Magnifichs Jaume Ciurana y Mestre Joan Valentí
doctor en Medicina ab una sentencia ordenada per lo
honorable y discret Andreu Martí Pineda, notari;" Al-
modovar que posá trovas sevas al comensament de sa
edició de Jaume Roig; Guerau de Montmajor que tra-
duí en llengua llatina y comentá al mateix Roig, del
qui seguí l' estil en una sátira que compongué contra 'ls
catedrátichs de Valencia que l' any 1586 besaren las
mans del Rey; Pujol, mataroní, que compongué un
poema de la batalla de Lepant y altres trovas, etc.
En lo meritíssim poeta barcelonés Serafí y en altres
de son temps ja 's nota 'l pas de l' antig' escola á l' imi-
tació de la de Castella. Aquell conserva la pausa del
vers de 4 sílabas en la 4.ª, l' usatje de Demanda y Res-
posta, la Tornada y moltas cosas del llenguatje y estil
dels antichs. En 1615 trobam encara una imitació
d' Ausías March en lo "Cant del canonje Gerónim
Ferrer de Guissona a la beata Mare Teresa de Jesus a
la imitació y estil dels cants o octavas del antich catalá
Ausías March fecundíssim y elegant poeta":

1.ª coblaO gent del mon | obriu los ulls per véurer
Entre sculls | una gran maravella
Qu' a obrat Deu | per una sa donzella
Pera 'l soport | dels que la volen créurer.
Teresa fou | tan sancta y tan prudent
Que meresqué | per sa tanta bondat
Que lo tercer | de l' alta Trinitat
Li abrassás | son cor ab foch lluent . .

Hi ha també tornada com en los antichs.