Soliloqui de Caifàs a la mort de Jesucrist
De Viquitexts
¿Qué pretens, agitada fantasía,
Que vaga, perturbada y pesarosa
Formidables ideas me presentas,
Y l' ánimo y sentits tots m' albarotas?
La nit, que ab sa quietut ab descans brinda,
Funestas inquietuts me causa y dona,
Perturbántme l' descans ab mil fantasmas,
Y horribles visions de negras sombras.
Lo llit, que per alivio de fatigas
Ab lo tou matalás de finas plomas
La dolsa son deuría conciliarme,
Es pera mi catasta fatigosa.
Los oprobis y mort d' eix Nasareno,
Estas ánsias terribles, horrorosas,
D' inich, injust y maliciós m' acusan,
Y tristos precipicis me proposan.
Acusa la innocencia ma malicia,
Sa mansuetut á mon furor s' oposa,
Sa doctrina confon mas ignorancias,
Y sa sensillés m' autoritat mofa.
Los escarnis á ell fets en mi recáuhen,
Lo cervell me traspassa sa corona,
La creu pesada abruma mas espatllas,
Los assots rigurosos me deshonran.
Los claus de peus y mans contra mi s' giran,
Clavántme l' cor en creu la mes penosa;
Y l' bot del ferro de la dura llansa
Iras, horrors y confusions aborta.
La sanch per tantas llagas derramada
Del llibre de la vida apar quem' borra,
Y al estrépit fatal d' un terremoto
La terra bocarons profundos obra.
No trobo puesto en que los peus afirme,
Engullintme sas grutas horrorosas,
Que de mi mal contentas y sufridas
Me llansa, me vomitan, y aqui m' tornan:
Dins d' ellas, emperó, d' una vegada
Me deixen sepultant mas malas obras.
[edita] Fonts
- Bosquejo histórico de la Lengua y Literatura Catalana, desde sus orígenes hasta nuestros días. Magin Pers y Ramona. Barcelona. 1850, pàgs. 94-95, que alhora provenen de Gramática de Ballot, págs. 222 y 223.