Tirant lo Blanc/Capítol 8
De Viquitexts
| ← Capítol_7 | Capítol_8 Tirant_lo_Blanc |
Capítol_9 → |
Capitol huyte. La resposta que lermita fa al rey.
La felcitud d voftra fenyoria e excellencia, mon fenyor, me fa ftar molt admirat com yo, effent pobre e debil, que la fenyoria voftra me demane confell e aiuda, confiderada la condicio e difpoficio mia. Com la excellencia voftra no ignora la mia debil e antiga perfona effer pofada en decrepitud gran, axi p los molts dies com per la afpra vida que per lonch temps he foftenguda en la muntanya, no vivint fino de erbes e de pa, la mia virtut no pot effer tal que baftas a comportar les armes, maiorment com no en fia hufat. E demana la fenyoria voftra a mi concell, qui teniu en lo regne voftre tants barons e cavallerf valentiffims, abtes e molt deftres en les armes, qui us poden millor de mi aconfellar e aiudar?
Be us fe, dir, mon fenyor que fi yo fof ftat virtuof cavaller, ni fabes alguna cofa en lart de la cavalleria, e deftre en lef armes, yo de bona voluntat ferviria la majeftat voftra e pofaria la mia debil perfona a tot perill de mort per pofar en llibertat tant poble criftia, e maiorment a la mageftat voftra, de la qual fera gran dany que en tan gran ioventut haiau effer defpoffeit de la voftra real fenyoria; per que fupplich a la excellencia voftra que maiau per fcusat.
Lo adolorit Rey, molt enutjat de tal refposta, feu principi a tal parlar.
